CAKE POPS

Ja fa dies que tenia pensat fer CAKE POPS, però fins avui no m'he decidit. Bé de fet tampoc és que m'hagi sobrat el temps, però finalment d'avui no passava.
I què són els Cake pops? Doncs uns "xupa-xups" fets de pa de pessic amb crema de la mena que vulguem (jo ho fet amb xocolata), recoberts de xocolata de cobertura i guarnits al gust de cadascú.



I ja em teniu apoderant-me de la cuina i fent-la zona prohibida durant una bona estona, gairebé tot el matí perquè és fàcil de fer però bastant laboriós.

Primer de tot he fet una Crema de xocolata ("ganache") com la que ja us he explicat varies vegades i que podeu trobar en aquest l'enllaç, però he substituït una mica de nata per conyac, així queda més gustós i si en sobra, que no sol passar perquè està de mort, al dur alcohol es conserva millor.

Mentre es refredava la crema a la nevera he preparat el suport per a posar-hi els Cake pops TOT FET A CASA amb suro d'aquell verd que posen a les floristeries per anar-hi plantificant les flors quan fan un centre, però l'he folrat amb paper d'alumini perquè no deixés anar el verdet.


També he tallat els palets de pinxo que tenia perquè eren massa llargs.


Després he esmicolat un pa de pessic que tenia per casa (la propera vegada el faré amb la recepta que la Sara m'ha passat avui mateix, però quan ho he vist ja no hi érem a temps).


Ho he barrejat mica en mica amb la crema de xocolata per no passar-me mentre ho anava amassant amb les mans.


I un cop feta la massa, a fer mandonguilles de xocolata!!!
Bé es tracta de anar fent boletes, si pot ser de la mateixa mida, i les posem en paper sulfurat (el d'anar al forn) perquè no s'enganxin. Un cop fetes les he posat una mica al congelador per tal de que agafessin consistència.


Al cap d'una estoneta, les traiem per anar-hi  posant els palets, però no de qualsevol manera, amb uns quants trucs per tal de que després no anem perdent les boletes pel camí.
Hem de sucar el palet a la xocolata i posar-lo fins a mitja bola, no fins a l'altra banda. I després posar-ho a la nevera una estona per tal de que quedi ben clavat.


Un cop refredades ja les tenim a punt per a untar-les a la cobertura de xocolata.
Aquesta vegada he fet servir pastilles negres i vermelles. Les he posat en bols i les he fos al microones amb molta cura, remenant de tant en tant i controlant molt perquè no es cremés la xocolata.


He preparat lo que tenia per a guarnir.


I a sucar boletes s'ha dit!


Suquem, guarnim i ho punxem al suro que tenim a punt.


La veritat és que queden molt lluïdes. Això sí s'ha de tenir paciència i anar fent.


I a taula han tingut força èxit, perquè ja només amb la vista te les menjaries totes.


Però abans de començar els hi han fet una bona sessió fotogràfica!!


Què us semblen, us han agradat?


Mireu aquest Cake pop, no li faríeu una bona mossegada?

SUPORT PER A CARREGAR EL MÒBIL

Sóc una dona pràctica i endreçada, i ja he trobat una solució per a carregar el mòbil sense problemes. Bé la solució la he buscada per internet i l'he trobat, un SUPORT PER A CARREGAR EL MÒBIL, TOT FET A CASA!!!


Mireu com carreguem el mòbil a casa, mare meva quin equilibri aguantant-lo entre l'endoll i el cable, o el cable va de l'endoll a una tauleta i tots hi ensopeguem. Per no parlar de les vegades que el mòbil va per terra o de quan ja està carregat, el desconnectem del carregador però deixem els cables penjant per tot arreu.


Doncs a partir d'ara tot això ja no passarà!
De totes maneres he hagut d'esperar-me a que s'acabés el sabó de la dutxa i el xampú per a tenir el material necessari, perquè el suport està fet reciclant ampolles de plàstic més aviat planes.
Aquí teniu tot el material que he utilitzat.


Ampolles de plàstic tenint en compte de que hi ha de cabre el mòbil dins, un rodet de cel·lo i un CD o similar per a dibuixar rodones de diferent mides, un retolador permanent, un cutter, unes tisores i un escaire.


Primer de tot traiem les etiquetes adhesives, tallem amb el cutter la part de dalt de les ampolles i les netegem bé eliminant tant les restes de sabó com dels adhesius.


Un cop ben netes dibuixem a les ampolles les parts que hem de retallar fent servir el retolador permanet. Per les rodones utilitzem el rodet i el CD. Hem de tenir en compte la mida de la part del nostre carregador que va a l'endoll perquè haurà de passar per dintre de la rodona petita.

Per l'altra cara de l'ampolla també hi dibuixem les línies per on haurem de tallar. Per tal de fer-ho recte jo he utilitzat l'escaire mirant que les mides del dos costats coincidissin i dibuixant després la línia que les unia. Per a retallar els cantons m'he guiat per la rebava de la mateixa ampolla.


Un cop tot dibuixat, paciència, força perquè el plàstic és dur, i a retallar!

I aquí en teniu el resultat, per la rodona hi passem el carregador i l'endollem, i a la butxaqueta hi posem el mòbil i el cable ben recollit.



Ja qui el suport així tal qual amb el color de l'ampolla ja li agrada, i a més és més fàcil de netejar, però jo com que eren blancs els trobava força ensopits i he mirat de decorar-los.
He provat varies opcions, i al final n'he trobat una de genial, que m'ha encantat i que afegeixo al meu repertori de solucions fàcils, manejables, divertides i ràpides, el WASHI TAPE. El coneixeu?


És la versió japonesa de la "cinta de carrosser" de tota la vida, sí, sí, la que utilitzem per a pintar i tapar els marcs de les portes, finestres i els endolls. Els japonesos, que se les pensen totes, les han fet llises de tots els colors o amb dibuixets, i les venen en rodets com si fos cel.lo. Són genials, molt manejables, les pots enganxar i desenganxar si no t'ha quedat prou bé i les pots utilitzar per a decorar mobles, parets, llibretes, bijuteria... i tot allò que et sembli, ells ho decoren tot amb el Washi tape!

I jo hi he decorat els meus SUPORTS PER A CARREGAR ELS MÒBILS.


Vaig anar a la botiga i vaig triar els estampats dels color que s'hi deien amb la decoració de l'habitació on havia d'endollar el suport, lila a l'habitació gran...


I vermell i gris al menjador. I veieu, si el mòbil ja està carregat i no hi és, el cable queda ben recollit a la butxaca del suport.

Què us ha semblat? Pràctic i fàcil oi?
Si teniu una altra suggerència de decoració sisplau, deixeu-m'ho als comentaris, al facebook o al e-mail que teniu a la dreta.

Salut!

COLLARET AMB COR VERMELL

Ja feia temps que tenia localitzat un COR VERMELL de ganxet i que tenia moltes ganes de fer. En la versió original era el penjoll d'un clauer, però jo el volia per fer-me un collaret.


Al final un dia que tenia una estona vaig anar per feina. Primer de tot triar el fil i el ganxet adient d'entre els que tinc emmagatzemats a casa.


Procurar-me unes quantes boletes vermelles...


Cadena, en aquest cas daurada...


I buata per a farcir el meu cor.

I som-hi! Vaig buscar les instruccions en el col·leccionable de ganxet i "poc a poc i amb bona lletra" vaig anar fent el meu cor TOT FET A CASA. De fet és molt fàcil, només hem d'utilitzar punt baix i punt de cadeneta (els essencials quan fas ganxet i els que primer aprens a fer perquè són els més senzills).



De fet no és un cor, sinó dos, units per les bores i farcits de buata.


Abans de farcir-los i d'acabar de cosir-los, hi vaig inserir les boletes vermelles. I un cop llest vaig afegir-hi la cadena.


Però no m'acabava de fer el pes, i vaig anar a buscar cinta d'organdí ben vermella i la vaig anar passant per la cadena.


Així va quedar més lluit!


Què us sembla, xulo oi? Jo vaig fer-me un collaret, però pot ser un clauer, un penjoll per al "bolso", lo que vulgueu.


Si us animeu a fer-ne un i voleu les instruccions, poseu-vos en contacte i us les passo per e-mail.
Us ha agradat el meu COR TOT FET A CASA?

BUNYOLS DE QUARESMA

Avui és "Dimecres de Cendra", i per tant comença la Quaresma.


Ja teniu la Vella Quaresma a punt per a tallar-li un peu cada setmana? No? Ja ho sabia. Però no us preocupeu perquè com cada any en Sergi Gómez, de la Confraria de la Soledat d'Ontinyent en dibuixa una amb totes les instruccions per a qui la vulgui pintar, penjar i comptar els dies que encara queden per a arribar a la Pasqua. Us la podeu descarregar i fer-ho amb els menuts de casa.


Jo, ja tota posada en situació, he decidit fer Bunyols de Quaresma, quina penitència, si estan boníssims!!!


I per anar sobre segur he seguit la recepta que el nostre company pastisser, en Francisco, té penjada en el seu bloc Pastelería en Casa, però n'he fet una versió lliure combinant-la amb la del gremi de pastissers.



Primer m'he procurat tots els ingredients, bé tots no, menys la cazalla, però no és problema perquè segur que trobo algun substitut, com ara l'anís.





Em pensava que en tenia a casa i al final he hagut d'anar a comprar-lo, però ha valgut la pena pel fart de riure que ens hem fet amb la caixera del super al veure que amb l'anís hi anava de regal una cullera per a fer música amb l'ampolla, ha, ha, ha!


Com ja us he dit,  he canviat una mica la recepta. En lloc d'aigua hi he posat llet, en lloc de nou moscada essència de llimona i he substituir la margarina per llard (encara en tenia de quan vaig fer els torrons per Nadal). De totes maneres aquí us ho detallo.

Ingredients:

  • 500 gr. de farina de força
  • 100 gr. de sucre
  • 2 ous
  • 50 gr. de llard
  • 5 gr. d'anís, matafaluga en llavor
  • 1 culleradeta d'essència de llimona
  • 1/2 culleradeta de canyella en pols
  • 50 gr. de llevat fresc
  • 120 gr de llet
  • un pessic de sal
  • oli de girasol per fregir
  • sucre i anís per arrebossar-los
Comencem barrejant els ous, el sucre, l'essència de llimona, la canyella, el llevat esmicolat i la matafaluga.



Jo ho he fet amb l'estri de batre de la batedora, es pot fer a mà, però d'aquesta manera ens queda tot més homogeni.


Un cop barrejat hi afegim la farina la sal i el llard ara barrejant-ho amb les baretes de la màquina i procurant que no s'escalfi massa (podem parar-la de tant en tant que no se'ns cremi la batedora).


Mica en mica hi anem afegint la llet.


Sempre que utilitzem llevat fresc hem de procurar no barrejar-lo directament amb la sal perquè el mataria.
Una vegada tot barrejat deixem reposar la massa perquè llevi tapada amb un drap humit i untada amb oli perquè no faci pell.


Una altra opció és posar la massa al forn calent al mínim (50 graus) amb un recipient amb aigua dins per conservar la humitat i que acabi de pujar sense haver d'esperar tanta estona.


Un cop ha doblat el volum, l'amassem amb les mans i la taula untades amb una mica d'oli perquè no se'ns enganxi, i en fem tres o quatre cilindres.


Tallem la massa a trossets i en fem boletes, que seran els bunyols, amassant-los també un per un i tirant la massa cap a sota.


Ara els tornem a posar al forn calent al mínim (50 graus) perquè la massa torni a llevar. Penseu a separar-los una mica perquè com que pujaran de volum no es toquin i s'enganxin entre ells.
Una vegada reposats i llevats, els he fregit amb oli de girasol fent prèviament un forat al mig de cada bunyol amb els dits empolsinats de farina.
Finalment els he passat per l'anís i arrebossat amb el sucre.


Quina pinta que fan!


Hem esperat que es refredessin i nyammm a menjar!!!


A veure si us animeu a fer-ne, que són molt senzills!


Ah, i pengeu la Vella Quaresma que li tallarem els peuets. Si la pinteu segur que queda molt maca.
I recordeu que podeu pujar les vostres fotos al www.facebook.com/Totfetacasa tant les dels Bunyols de Quaresma com les de la Vella!