MARCADORS DE COPES

No sé si a casa vostra això us passa, però a la meva sí. Quan tenim un sopar o un dinar amb molta gent a taula, i sobretot si és un àpat llarg o que es presta d'anar-se aixecant i canviant de lloc (vaja, tipus revetlla), al final ja no saps quina és la teva copa.
Doncs he trobat una solució fàcil, econòmica i ràpida, que podem fer amb material reciclat i que tenim per casa, uns Marcadors de copes.


Per tal de realitzar-los necessitarem:

  • taps de suro reciclats
  • filferro
  • pinta ungles de colors
  • alicates i tenalles
  • ganivet


Primer de tot tallem amb el ganivet els taps de suro a rodanxes aproximadament de mig centímetre.


Amb les tenalles tallem trossos de filferro d'uns deu centímetres.


Aprofitant els taps dels pinta ungles anem fent anelles de filferro i amb les alicates les tanquem. Mireu, com a la foto.


Tallem una mica el filferro sobrant i les anem clavant a les rodones de suro. Per tal de que quedi més resistent, us recomano que hi poseu una punteta de pegament.


Bé i ja tenim els marcadors a punt per a decorar amb el pinta ungles. Aquí ja depen de la imaginació de cadascú. Els podeu fer temàtics, abstractes (ratlles, punts, ones...). De totes maneres jo crec que perquè sigui més fàcil després recordar quin marcador és el teu, és millor fer dibuixets senzills però concrets, com ara els que jo he fet, un sol, una lluna, una flor...


Per Nadal hi podeu fer motius nadalencs, un avet, un grèvol, una estrella..., en fi, el que vulgueu.

I ja els tenim a punt per a posar-ne un a cada copa.
En podem fer tants com en necessitem, i així ningú es queda sense marcador.



Una altra opció és enlloc de fer-ho amb pintura, enganxar-hi cinta adhesiva decorada de diversos colors (washi tape), com la que vam utilitzar per a fer la Safata decorada amb washi tape, el Suport per a carregar el mòbil o la Cistella de plàstic.


Ho veieu??? Així no hi ha dubte, tothom sap quina és la seva copa.
Aquesta és la meva! I mireu que hi ha al fons de la foto, la cortina de càpsules de cafè!!!



Doncs som-hi animeu-vos a fer-ne ara que venen dies de revetlles, festes majors, reunions amb els amics i la família!!!


I si en feu de xulos me'ls podeu enviar al Facebook del Tot fet a casa i així  els veurem tots!


PASTÍS DE CAFÈ IRLANDÈS

Feia molts dies que volia fer aquest pastís, bé aquest o un de semblant, perquè a casa el cafè irlandès ens encanta, i quan sobra una mica de nata (o sigui gairebé mai), fem un irlandès. L'excusa perfecta ha estat la combinació entre tenir a les mans el llibre de l'Alma Obregón, Objetivo: Tarta perfecta i una celebració especial: l'aniversari de noces.


Bàsicament he fet la recepta que ens proposa l'Alma però amb algun toc personal, i ha quedat boníssim, de fet me'l menjava poc a poc perquè no s'acabés mai!!! O sigui que superrrr recomanableeeee!!! La combinació del cafè amb el toc de whisky i la crema de xocolata és irresistible...

Vinga doncs, us passo la recepta i així no tindreu excusa per a no tastar-lo!

Ingredients per al pa de pessic:


  • 80 ml. d'oli (jo l'he posat de girasol, sempre queda més suau).
  • 250 gr. de sucre moré
  • 150 gr. de farina
  • 50 gr. de cacau en pols sense sucre
  • 2 culleradetes de llevat
  • 2 ous
  • 150 ml. de llet
  • 150 ml. de cafè calent (aproximadament dues tasses de cafè).

Ingredients per a l'almívar:
  • 100 ml. d'aigua
  • 100 gr. de sucre
  • 50 ml. de whisky
  • 2 culleradetes de cafè instantani

Ingredients per a la crema de xocolata:
  • 115 gr. de mantega sense sal a punt de pomada
  • 425 gr. de sucre glass
  • 85 gr. de cacau en pols sense sucre
  • 105 ml. de llet

Ingredients per a la decoració:
  • Un brik de nata de 200 ml.
  • Sucre al gust
  • Cacau en pols

Ufff, quants ingredients! però us asseguro que val la pena!
Som-hi!

Primer de tot engreixem els motlles amb mantega i els enfarinem. Aquest cop n'he fet servir 3 de 18 cm. dels que són d'un sol us (comprats al Mercadona) i m'han anat força bé.


Tamisem la farina, el cacau i el llevat i ho reservem.


Ara batem l'oli de girasol amb el sucre i els ous. Un cop ben barrejat hi afegim la farina amb el cacau i el llevat, i quan tot estigui ben integrat hi incorporem la llet i el cafè calent i ho barregem bé. Veureu que la massa ens queda bastant líquida, però no us preocupeu, és normal.


Arribats a aquest punt ho repartim equitativament en els motlles que tenim a punt i ho posem al forn que prèviament ja hem escalfat a uns 180 graus.


Mentre es cou el pa de pessic (uns 25 o 30 minuts, depenent del forn) anem preparant l'almívar.
Escalfem al microones l'aigua i el sucre i un cop ens bulli ho traiem i hi afegim el cafè soluble i el whisky. Deixem que es refredi.


Quan els pans de pessic ja estiguin cuits, els traiem del forn, els deixem enfredar 5 minuts, els punxem amb un escuradents i els ruixem amb l'almívar. Després els desemmotllem i els deixem que s'acabin de refredar en una reixa.


Mentre es refreden preparem la crema de xocolata per a farcir el pastís.
Tamisem el sucre glass i el cacau. Hi afegim la mantega a punt de pomada i la llet i ho batem, tapant el bol amb un drap de cuina, a velocitat baixa durant un minut. Després pugem la velocitat i ho batem uns 5 minuts més. Ummm quina pinta!!! M'encanta aquesta crema de xocolata!


I ara ja només ens falta muntar el pastís. Si voleu podeu igualar els pans de pessic, però jo no he fet. He anat col·locant un pa de pessic, l'he acabat de mullar bé amb l'almívar que em quedava, una bona capa de crema de xocolata, l'altra pa de pessic, més almívar i més crema, i per fi l'últim pa de pessic ven xopat d'almívar.


Ens falta el toc final, perquè què és un irlandès sense la nata??? Doncs no ho sé, però en qualsevol cas no és un irlandès. Per tant, muntem la nata, hi afegim el sucre i decorem el pastís pel damunt com qualsevol cafè irlandès. Ah! i no us descuideu el detall final, posar-hi una mica de cacau en pols.


De veritat, increïblement bo no, el següent, ho sigui increïblement boníssim!!!


En voleu un tallet???


Jo sí, però si començo una altra vegada, no pararé fins que no s'acabi!!!


Animeu-vos a fer-lo perquè val la pena!