COCA DE SANT JOAN AMB FRUITES CONFITADES

Què és una revetlla sense la coca???
Avui és la Revetlla de Sant Joan i es clar, tal com mana la tradició, s'ha de menjar coca, sinó sembla que no fa revetlla.
Per aquesta nit jo n'he fet dues: una de fàcil i ràpida, la Coca de pasta de full farcida (podeu veure'n la recepta clicant a l'enllaç), i l'altra més elaborada, la Coca de Sant Joan amb fruites confitades.


No us penseu, què ha estat tot un repte, era la primera vegada que feia una coca de brioix i a més a més l'he volguda fer farcida! I és que a mi les coques m'agraden amb molta fruita confitada, molts pinyons, i si pot ser, millor farcida, perquè així no queden tan seques i passen d'allò més bé.
Doncs vinga, som-hi!!!

Ingredients:

  • 500 gr. de farina de força
  • 20 gr. de llevat de forner (jo l'he comprat al súper, a la secció dels refrigerats)
  • 100 gr. de sucre més una mica per a posar pel damunt
  • 4 ous més un ou batut per a pintar la coca
  • 50 gr. de mantega a punt de pomada
  • 50 ml. de llet
  • la pell d'una llimona ratllada
  • un pessic de sal
  • un pessic de canyella en pols
  • 100 gr. de fuita confitada (jo n'he comprat una capseta al súper)
  • 50 gr. de pinyons
  • melmelada de maduixa (la podeu fer a casa o comprar-la feta)
  • cabell d'àngel (el podeu fer a casa però jo l'he comprat fet)
  • un raig d'anís

Elaboració:

Tamisem la farina i en reservem una mica per poder amassar sense que se'ns enganxi la massa. Li afegim el sucre, la sal, la canyella en pols i la pell de la llimona i ho barregem. Jo ho he fet amb la màquina d'amassar, però també es pot fer a mà intentant estar una bona estoneta perquè tot quedi ben integrat.
Un cop barrejat hi anem afegint els ous un per un. Desfem el llevat en la llet tèbia i també l'hi afegim. Hi tirem un raig d'anís i anem amassant. La mantega us recomano que la hi tireu mica en mica i al final.


Amassem una estona i quan veiem que està tot integrat ja la podrem deixar reposar perquè faci la primera fermentació. La deixem dins d'un bol feta una bola...


... i la tapem amb un drap de cotó. L'hem de deixar fins que més o menys es faci el doble, que ve a ser una mitja horeta.


Mireu com ha crescut!


Ara ja podem treballar-la per tal de donar-li la forma definitiva. Enfarinem la taula, les mans i el corró i som-hi. Aquí us he de confessar que m'ha costat una mica més, perquè la massa és molt enganxosa, no us desespereu, aneu enfarinant-vos les mans i molta, molta paciència!
Com que la vull fer farcida, he agafat la meitat de la massa i l'he estirada fent la forma de la coca en un paper del forn. Hi he posat al damunt el cabell d'àngel i la melmelada de maduixa, que és el que jo he triat per a farcir-la, però podeu posar-hi el que vulgueu, compota de poma, nocilla o nutella...


He pintat amb ou batut les vores de la coca. He estirat l'altra meitat de la massa i l'he col·locada al damunt, com si fos un entrepà i l'he deixada reposar uns 20 minuts per tal de que fes la segona fermentació i pugés de volum.


Mentre llevava, he agafat les fruites confitades i les he tallat i preparat per posar-les pel damunt, i he preescalfat el forn a 200 graus.


Un cop ha pujat, ja podem guarnir-la. Primer la pintem amb l'ou batut i després hi posem la fruita confitada, els pinyons (que jo els he tingut en remull per tal de que no quedin tant torrats al coure la coca), i ho empolsinem tot de sucre pel damunt.


L'enfornem durant uns 30 minuts vigilant que no se'ns cremi. Penseu que cada forn és diferent i els temps de cocció varien. Cap al final jo he hagut d'apagar el forn i encendre una mica el grill per tal de que s'acabés de daurar i no es cremés de sota.
I ja està, l'he deixat refredar en una reixa, i aquí la teniu, a punt per aquesta nit.


Mireu quin goig que fa amb tanta fruita!


És laboriosa però segur que val la pena! Bon profit i bona revetlla!!!


COCA DE PASTA DE FULL FARCIDA

Avui és la Revetlla de Sant Joan, i com marca la tradició hem d'encendre les fogueres amb la Flama del Canigó, hem de tirar petards i menjar coca.


Com que a casa no a tothom li agrada tot, he decidit fer-ne dues, una de més elaborada la Coca de Sant Joan amb fruites confitades, i l'altra més fàcil i ràpida de fer, la Coca de pasta de full farcida.
Aquí us explico la fàcil, perquè ningú tingui l'excusa de dir que com que és complicat d'elaborar no en menja!
Anem per feina.

Ingredients:

  • Pasta de full (jo l'he comprada al súper, a la secció dels refrigerats)
  • Cabell d'àngel (l'he comprat fet, però es pot fer a casa. La meva mare el fa, hauré de demanar-li la recepta)
  • Melmelada de maduixa (el mateix, comprada o feta a casa)
  • Sucre
  • Pinyons
  • Cireres confitades
  • Un ou batut

Elaboració:

Estirem la massa de pasta de full (us recomano que la punxeu amb una forquilla perquè no pugi de massa). Jo en tenia dues i no ho he fet, però si no voleu fer la coca tan gran l'haureu de tallar per la meitat.


Hi posem al damunt d'una d'elles el cabell d'àngel, la melmelada o el que volgueu, nocilla o nutella, compota de poma..., això va a gust del consumidor. A mi m'encanta, però casa no a tothom li agrada el cabell d'àngel i per això l'he fet meitat de cabell d'àngel i meitat de melmelada.


Heu de procurar que quedi un dit sense farcir a les vores per poder-la segellar després.
Batem l'ou i pintem les vores de la coca.


Agafem l'altra massa de pasta de full i la posem a sobre com si féssim un entrepà, i amb una forquilla segellem les vores.


La pintem tota amb ou pel damunt.


I ja la podem decorar amb el que volgueu. Jo he triat cireres confitades i pinyons, però hi podeu posar el que us agradi (ametlles a trossos, altres fruites confitades...). Com que a mi no m'agrada que després els pinyons quedin molt torrats, mentre preparava la coca els he tingut amb remull.


Per acabar li tirem sucre pel damunt i cap al forn!
El forn ja l'haurem preescalfat a 200 graus. Ho fornegem uns 20 minuts o fins que estigui dauradeta. Us aconsello que l'aneu vigilant perquè cada forn és un món i que no se us cremi! Si veieu que de dalt li falta una mica, podeu posar un momentet el grill.


Super fàcil i bona! No teniu excusa per no fer-la!
Bon profit i bona revetlla!!!

GASPATXO DE SÍNDRIA I ALFÀBREGA

Fa molt de temps que tenia pensat fer un gaspatxo diferent. Havia pensat amb la síndria o les maduixes, encara no tenia decidit ben bé de què el faria, però un cop al mercat no vaig poder resistir-me a la síndria i vaig pensar que les maduixes quedaven pendents.
En arribar a casa vaig engegar l'ordinador per buscar una recepta. Jo no sé que feu vosaltres, però jo abans  de fer res a l'ordinador no puc evitar de passar primer de tot pel correu i pel facebook. I aquí va ser quan vaig tenir una gran sorpresa al veure pel facebook que la Marina del bloc Tapa't de tapes, acabava de penjar una recepta de gaspatxo de síndria i alfàbrega!!! Ara sí que no tenia excusa, o sigui que a fer gaspatxo s'ha dit!!!



Ingredients:
  • 2 tallades grosses de síndria
  • unes quantes fulles d'alfàbrega
  • Mig pebrot vermell
  • Un cogombre
  • 4 tomàquets madurs
  • un tros de pa sec
  • un raig d'oli d'oliva
  • un raig de vinagre (jo l'he posat de Mòdena)
  • un pessic de sal



Elaboració:

Netegem i tallem la síndria a trossos.


Tallem el pebrot i el cogombre.


Triturem els tomàquets.


Ho barregem i acabem de triturar-ho tot junt afegint-hi el pa sec, unes quantes fulles d'alfàbrega escaldades prèviament, un raig d'oli d'oliva, i el vinagre i la sal al gust.


Ho passem pel col·lador xinès per tal de treure-li les llavors i pells que puguin quedar i que quedi més fi, i ho posem a refredar a la nevera unes dues hores com a mínim (jo ho he tingut tota la tarda).

Mentre, triturem unes quantes fulles d'alfàbrega, que haurem reservat prèviament, amb una mica d'oli d'oliva per tal d'amanir-ho a l'hora de servir.
Podem decorar-ho amb una mica de síndria i unes fulles d'alfàbrega, i ja ho tenim!!!


Ummm deliciós, ben fresquet i ple de vitamines!

BRAÇALET D'ANELLES DE LLAUNES DE BEGUDA

Com que la gent que em coneix, directa o indirectament, ja sap la meva afició a fer manualitats, quan tenen a les mans qualsevol cosa que pot servir per a fer-ne m'ho fan arribar. I jo contenta i agraïda de que pensin amb mi!!! I si encara no sé què fer-ne, no passa res, ho guardo, rumio, busco... i al final segur que en surt alguna cosa.
Ara direu, i perquè ens explica tot això la Neus, doncs per què l'Ana, una amiga i companya de feina del meu germà em va fer arribar "anelles de llaunes de beguda" per si les necessitava per fer-ne alguna cosa. Gràcies Ana! Quan les vaig veure de seguida ja vaig saber què en faria: un braçalet!!!


De fet me'n va donar unes quantes, i com que en sobraran segur, queda una altra cosa pendent per fer, ja ho tinc en ment, però això serà una altra entrada del bloc.


Però no totes eren iguals, o sigui que si voleu fer alguna cosa amb anelles, procureu que siguin del mateix model. Mireu, són diferents, i per tant el que hem de fer primer de tot és triar-les.


Jo he escollit les rodonetes i m'he posat mans a l'obra.

Per tal de fer el braçalet, bé de fet han sigut dos braçalets, necessitem:

  • les anelles
  • cinta, en aquest cas d'organdí
  • boles de fer collarets que s'hi diguin amb el color de la cinta.

He calculat que per a un braçalet que m'anés bé a mi necessitaria unes 18 anelles, però això dependrà del canell de la persona que l'ha de dur, i si és un nen o una nena segur que són menys.

Es tracta d'anar passant la cinta per les anelles per tal de que quedin lligades.


Les posem que coincideixin els forats que són iguals en la mateixa banda, i anem passant-hi la cinta. No cal que sigui d'organdí ni d'aquesta mida, jo era la que tenia per casa.
Una vegada hem lligat totes les anelles pel forat de dalt, fem el mateix amb els forats que ens queden a baix.


N'he fet un de lila i un altre de groc àcid, i ara només ens queda passar les boletes per tal de tancar el braçalet i que sigui fàcil de posar.


Dues boles per cada braçalet, una per tancar la cinta dels forats de dalt, i l'altra per la dels forats de baix.


I ja està, ja tenim dos braçalets la mar de xulos.


Si voleu podeu combinar dos colors de cintes, per exemple que una sigui blau cel i l'altra blau marí. O dos tipus de verds diferents... Bé aquí ja és anar combinant com més us agradi.


Les boles del final són perquè sigui més còmode de posar i ho puguem fer nosaltres mateixos, però si voleu també es pot lligar amb una llaç, això sí us l'haurà de fer algú!

Què us sembla??? Ara de cara a l'estiu, que ja anem amb màniga curta es llueixen d'allò més! I si voleu tenir les criatures entretingudes ja ho sabeu, a fer braçalets amb les anelles de les llaunes.

Ah! i tothom atent que aviat faré una altra entrada utilitzant la resta de les anelles que em va passar l'Ana!!!

MELMELADA DE MADUIXA

Només em queda un pot de melmelada de mores, i fins que no en pugui anar a collir més i tornar-ne a fer, no sé si podré sobreviure!!! Això serà cap al setembre, i estem al juny, mare meva! Per tant i per tal de poder passar l'estiu sense problemes "melmeladins" (n'esmorzo cada dia), he decidit anar a comprar maduixes, ja que no les puc collir directament del bosc, i fer-ne melmelada.


He anat al mercat i m'he procurat una caixa de maduixes. Mireu quin goig! Fan una olor fantàstica.


Aquí teniu la recepta, que és molt simple.

Ingredients:

  • 2 kg. de maduixes
  • 1 kg. de sucre
  • 2 llimones
Com podeu veure la proporció és que de la quantitat de maduixes que feu, heu de posar-hi la meitat del pes en sucre, i la llimona al gust de cadascú, però seria el suc d'una llimona per cada quilo de maduixes. A mi el toc àcid de la llimona m'hi agrada força.


Elaboració:

Comencem netejant les maduixes, tallant-les a trocets i deixant-les macerar entre mitja hora i una hora amb la meitat del sucre i el suc de les llimones. D'aquesta manera van traient tot el suc de la fruita. Ummmm, ja me les menjaria tal qual!


Un cop ja estan macerades acabem d'abocar-hi la resta del sucre i les triturem. A mi, quan menjo melmelada m'agrada trobar-hi els trossets de la fruita, però això va a gustos, si us agrada més fina la podeu triturar més.
Ara la posem a la cassola i la coem durant una mitja hora perquè es vagi espessint.


Penseu que amb el sucre es fa com un caramel, i per tant, haureu de remenar-la amb una cullera de fusta perquè no s'enganxi. La melmelada ha d'anar fent xup xup sense deixar de bullir. Ah, i vigileu que no us esquitxi que crema com un dimoni!!!


Ja la tenim, ara només hem d'envasar-la per tal de fer-ne la conserva. I aquí venen les controvèrsies, hi ha qui esterilitza els pots de vidre bullint-los durant 15 minuts.
Jo els rento al rentavaixelles i directament els omplo. Això sí, acabats de rentar i directament posar-hi la melmelada, o sigui, que intento sincronitzar la durada del rentat amb l'elaboració de la melmelada. Bé, més o menys, he, he... no cal tampoc sincronitzar els cronòmetres!
Per cert, els pots són reciclats o bé d'altres conserves o de melmelades d'altres fruites que he comprat ja elaborades.


De totes maneres i per què es conservi bé hem de fer-hi el buit. Per tant, omplim els pots fins a dalt amb la melmelada calenta, quan acabem d'apagar el foc...


... els tapem bé vigilant de no cremar-nos, i els deixem refredar tombats cap per avall. D'aquesta manera es farà el buit i la melmelada ens aguantarà mesos o fins i tot un any sense problemes.


En aquest pas també hi ha qui no ho fa en calent. El que fan per fer el buit és tapar els pots i els bullen al bany maria durant 15 minuts, procurant que l'aigua arribi fins gairebé a la rosca del pot.
Jo no ho faig, i us asseguro que després quan els obro fan el típic "plof" d'haver estat ben tapats, això sí s'han d'omplir els pots amb la melmelada calenta!


I aquí la teniu, a punt per fer uns bons esmorzars, berenars, pastissos, o menjar-la a cullerades!!!
A veure si us atreviu, és molt fàcil i val la pena. A més ara és el temps de les maduixes, estan maduretes i ben bones!


PEÜCS ESPARDENYES

Quan vaig veure en els fascicles de ganxet aquestes espardenyetes tan bufones, vaig pensar que quan trobés l'ocasió les faria. Però havien de coincidir varies coses, que algú estigués embarassada, que sabés que era d'una nena i que el naixement fos a l'estiu. Va passar temps, potser un any o dos, però jo les tenia a la ment i quan una companya de feina va saber que tindria una nena a l'estiu, vaig dir-me que aquesta era l'ocasió, i em va fer molta il·lusió fer-les per a la Maria.


Primer de tot vaig procurar-me el fil, i lo que tenia molt clar és que de color rosa tal i com estaven a la foto de la revista no les faria. No és que tingui res en contra d'aquest color, de fet m'agrada força, el que no m'agrada és que sistemàticament les nenes hagin d'anar de rosa i els nens de blau. Una mania com una altra, ho trobo sexista. O sigui que vaig escollir el color verd poma, que també m'encanta.


Els patrons no estaven gens clars, o sigui que no us els passo, i va ser tot una feinada de fer i desfer i de reinventar sobre la marxa les espardenyes, sobre tot la sola!!!


Però al final, com que sóc bastant tossuda, me'n vaig sortir. Només quedava buscar una cinta que hi fes joc.


Que tampoc va ser fàcil perquè o bé el verd no s'hi deia, o no m'agradava, o era massa gruixuda...


... però amb paciència i buscant  buscant, la vaig trobar. I aquí les teniu!



Són super petitones, o sigui que la mare de la Maria ja em va dir que se les enduria a la clínica per tal de posar-s'hi només néixer. I així va ser, si us fixeu en aquesta foto que em va enviar, la nena duu al turmell el braçalet de la clínica.


A mi m'agraden molt, són uns peücs diferents, i molt bufons.
Després d'aquesta experiència amb els peücs ja em va ser més fàcil atrevir-me amb els Peücs Converse, que també em van agradar molt quan els vaig veure i els vaig reservar per fer-los quan es donés el cas.

Si algú en necessita alguns, o els vol per a regalar i no es veu en cor de fer-los, que es posi en contacte i en parlem.