PEÜCS ESPARDENYES

Quan vaig veure en els fascicles de ganxet aquestes espardenyetes tan bufones, vaig pensar que quan trobés l'ocasió les faria. Però havien de coincidir varies coses, que algú estigués embarassada, que sabés que era d'una nena i que el naixement fos a l'estiu. Va passar temps, potser un any o dos, però jo les tenia a la ment i quan una companya de feina va saber que tindria una nena a l'estiu, vaig dir-me que aquesta era l'ocasió, i em va fer molta il·lusió fer-les per a la Maria.


Primer de tot vaig procurar-me el fil, i lo que tenia molt clar és que de color rosa tal i com estaven a la foto de la revista no les faria. No és que tingui res en contra d'aquest color, de fet m'agrada força, el que no m'agrada és que sistemàticament les nenes hagin d'anar de rosa i els nens de blau. Una mania com una altra, ho trobo sexista. O sigui que vaig escollir el color verd poma, que també m'encanta.


Els patrons no estaven gens clars, o sigui que no us els passo, i va ser tot una feinada de fer i desfer i de reinventar sobre la marxa les espardenyes, sobre tot la sola!!!


Però al final, com que sóc bastant tossuda, me'n vaig sortir. Només quedava buscar una cinta que hi fes joc.


Que tampoc va ser fàcil perquè o bé el verd no s'hi deia, o no m'agradava, o era massa gruixuda...


... però amb paciència i buscant  buscant, la vaig trobar. I aquí les teniu!



Són super petitones, o sigui que la mare de la Maria ja em va dir que se les enduria a la clínica per tal de posar-s'hi només néixer. I així va ser, si us fixeu en aquesta foto que em va enviar, la nena duu al turmell el braçalet de la clínica.


A mi m'agraden molt, són uns peücs diferents, i molt bufons.
Després d'aquesta experiència amb els peücs ja em va ser més fàcil atrevir-me amb els Peücs Converse, que també em van agradar molt quan els vaig veure i els vaig reservar per fer-los quan es donés el cas.

Si algú en necessita alguns, o els vol per a regalar i no es veu en cor de fer-los, que es posi en contacte i en parlem.

6 comentaris:

  1. Si que són bufons, si... Quina enveja, saber fer ganxet per poder regalar coses tan especials, úniques i boniques!!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que sí, que amb el ganxet pots fer coses especials, però tu pots regalar coses molt i molt dolces!!!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Una monada, i la model...sense paraules!!! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La model lo millor, està per menjar-se-la!!!
      Petons

      Elimina
  3. Neus són realment molt mones i molt de catalaneta: això és el que hauria de calçar la meva filla a aquí Suïssa per fer país :)

    Una abraçada!

    P.S - he començat una llista a Hi ha bruixes a la cuina amb blocs que no tenen perquè ser exclusivament de cuina. He llistat el teu bloc...espero no et sabrà greu! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estàs a Suïssa!!! Bé em fas una mica d'enveja, però només una mica perquè m'enyoraria...
      No em sap gens de greu, Dolors, al contrari, de fet quants més serem més riurem. I gràcies!
      Petons

      Elimina