TOT FET A CASA

BROWNIE DE MONIATO

Després d'haver fet la castanyada sempre em queden moniatos. No és que no ens agradin, però entre les castanyes torrades, les crues, els panellets assortits... hi ha qui ja no tasta els moniatos, i sempre me'n sobra algun. Total que m'he posat a buscar receptes per tal d'aprofitar-los, que aquí no llencem res, tot s'aprofita.

I buscant, buscant he trobat una recepta de la Marta del CuinaDiari que m'ha encantat i he decidit fer-la amb els moniatos sobrants i les restes dels fruits secs de fer panellets, que també sempre en sobren.

Ingredients:

200 gr. moniato cuit
100 gr. de mantega sense sal
200 gr. de xocolata trossejada (125 i 75)
125 gr. sucre moré
100 gr. de farina
1/4 de culleradeta de llevat
2 ous
100 gr. de fruits secs sobrants de fer panellets
1 culleradeta de concentrat de vainilla
sucre glas per nevar el brownie

Comencem untant amb mantega i polsejant de farina el motlle (20-22 cm de diàmetre), i preescalfant el forn a 170 graus.

Agafem els moniatos cuits que ens han sobrat de la castanyada, els pelem i en pesem 200 gr. de polpa.

Els xafem amb una forquilla. És important que els xafeu bé, que no hi quedin grumolls.

Hi afegim el sucre i ho barregem bé.

Fonem la mantega en un bol al microones. Mentre es fon la mantega, trossegem la xocolata i en reservem uns 75 gr. per després.

Posem la xocolata en un bol i hi afegim la mantega calenta i ho remenem bé fins que la xocolata quedi totalment fosa.

Una vegada aconseguit, ho afegim al moniato i al sucre i ho barregem fins que ens quedi homogeni.

A partir d'aquí, he passat la massa a la batedora de baretes per tal de que quedés més fina.

Hi afegim els ous i la vainilla i ho batem.

Tot seguit hi posem la farina, el llevat i seguim batent.

Veieu com queda? Tot lligat i homogeni.

I ara ja a mà hi afegim el trossets de xocolata que teniem reservats, i la resta de fruits secs de fer panellets, en el meu cas nous i pinyons.

Ho barregem tot amb l'espàtula i ho aboquem al motlle.

Queda una massa bastant compacta, o sigui que us haureu d'ajudar amb l'espàtula per tal de repartir-la.

Ho enfornem uns 25-30 minuts a 170 graus amb el forn ja calent.

Els brownies queden torrats per fora però per dintre humits, com si estessin una mica crusos i estan boníssims.

Un cop cuit el desemmotllem i el deixem refredar en una reixa.

Una vegada fred, l'empolsinem amb sucre glas i llestos!!!

Mare meva, fa una olor, que no sé si podré esperar a l'hora de berenar...

Veieu per dintre, sembla que estigui una mica cru, però és la gràcia d'aquest tipus de coca de xocolata.

Ara sí, berenem???

Gràcies Marta per compartir la recepta, i quina bona manera d'aprofitar les restes de la castanyada, amb uns coca de xocolata!!!!

Bon profit!

PIRULETES DE BIQUINI

Cada estiu, amb els amics del poble, fem un sopar de germanor que anomenem el "Sopar de l'estiu". Normalment escollim un tema, és a dir, que busquem un ingredient, un format o un motiu per tal de preparar el sopar. Tothom hi col·labora, grans i joves, aportant un plat, el que s'anomena un "jo porto", amb la finalitat de que tots ho puguem tastar tot.

Això es tradueix en uns dies de buscar receptes, amagar ingredients, i de pensar com sorprendre als altres preparant el "plat sorpresa" de la nit.

Un any va ser un sopar de postres. Genial, potser el meu preferit, tot el sopar menjant coses dolces!!! Increïble! Us ho explicava en l'entrada del Pastís de pinya.

L'any passat va ser un sopar d'ous, i jo vaig fer una interpretació lliure d'això dels ous, preparant Ous farcits de brownie.

I enguany ha estat un sopar de tapes, també molt entretingut i divertit. Cadascú va preparar la seva versió de tapa perquè la pogués tastar tothom i endevinar-ne els ingredients.

I aquí teniu la meva aportació, piruletes de biquini, que van quedar força lluïdes en aquests testos.

Aquí en teniu la recepta.

Ingredients:

2 làmines de pasta de full,
formatge per a biquinis,
pernil dolç tallat prim,
sobrassada,
sucre,
pinxos
testos

Comencem aplanant una làmina de pasta de full i posant-hi al damunt el formatge.

Ara hi afegim la sobrassada a tires.

Enrotllem la pasta de full com si fos un braç de gitano...

... i anem tallant llesques de més o menys un centímetre de gruix.

Repetim l'operació però ara en lloc de posar-hi sobrassada hi posem el pernil dolç.

Una vegada llescada la pasta de full, hi clavem un pinxo a cada rotllet i els anem col·locant a la safata del forn una mica separats i xafant amb la mà cada rotllet perquè no se'ns desmunti tal com vam fer amb els Rotllets de canyella.

Mentre anàvem preparant les piruletes hem preescalfat el forn seguint les instruccions del paquet de la pasta de full.

Jo ho vaig coure vigilant molt, a 220 graus dalt i baix i anant controlant sense perdre-ho de vista ni un moment.

Un cop cuites les piruletes les traiem i les deixem refredar en una reixa.

Ho vaig fer en dues fornades, i fins que no estan fredes els pinxos no queden fixes, per tant, el proper cop, couré els rotllets sense el pal i l'afegiré després quan encara són calents.

Ummmm, quina pinta i quina olor!!! Ara només falta la presentació.

Agafem uns testos bufons i els omplim de sucre, i un cop estan fredes les piruletes les anem posant clavant-les al sucre amb una mica de gràcia.

Encara em vaig entretenir a posar-hi llacets, i van quedar unes piruletes força lluïdes.

Vaig anar combinant els dos tipus de biquini, de pernil i de sobrassada, i vaig posar un test a cada extrem de la taula per tal de que tothom arribés a les piruletes.

Van tenir força èxit, i sabeu què? doncs que a l'hora dels cafès els testos es van convertir en unes macro sucreres!!!

Us animo a provar-ho en sopars informals, són fàcils de fer, lluïdes i divertides aquestes piruletes!!!

Us venen de gust? Doncs som-hi!

He de dir que cada vegada en aquests sopars d'estiu hi ha més nivell, hi havia unes tapes molt elaborades i boníssimes. Amics pradencs, ens estem convertint en tot uns xefs!!!

MOUSSE DE CAIPIROSKA

A mi personalment ara a l'estiu en venen de gust les mousses ben fresquetes de la nevera, o inclús de vegades amb un toc de congelador i, feia dies que li donava voltes a fer-ne una amb una de les meves begudes preferides, la Caipiroska.

Per qui no estigui documentat, la Caipiroska és una variant de la Caipirinha, però substituint la cachaça (una beguda alcohòlica feta amb canya de sucre), pel vodka. Total, que com podeu comprovar jo sóc una mica del ram de l'aigua...

Per tal d'elaborar aquesta mousse, m'he basat en la recepta de la Mousse de cava amb maduixes i l'he adaptada. Però, som-hi!

Ingredients:

Per a la base

200 gr. de galetes tipus "Digestive"
80 gr. de mantega a punt de pomada.

Per a la mousse

200 gr. de sucre
500 ml. de nata per a muntar
5 fulls de gelatina
150 ml. de vodka
150 ml. de suc de llima

Per a la gelatina

100 gr. de sucre
75 ml. de vodka
75 ml. de suc de llima
5 fulls de gelatina

Comencem posant els fulls de gelatina en aigua freda perquè s'hidratin.

Agafem les galetes i la mantega.

Triturem les galetes i les barregem amb la mantega a punt de pomada. Una vegada tot barrejat ho posem a la base d'un motlle desemmotllable pressionant fort amb les mans, i ho enformem durant 10 minuts a 180 graus amb el forn ja preescalfat.

D'aquesta manera aconseguirem tenir una galeta gegant!

Mentre es refreda la base anem a preparar la mousse.

Agafem el vodka i el sucre, ho barregem bé i ho escalfem fins que arrenqui el bull. Jo ho he escalfat al microones per anar més ràpid.

Ho reservem, i cop tebi hi afegim els fulls de gelatina remenant perquè es dissolguin bé i el suc de la llima. Mentre deixem que es refredi més, muntem la nata i l'afegim a la barreja anterior remenant de dalt a baix amb una espàtula perquè no ens baixi.

Tornem al motlle on hi tenim la galeta i hi posem al voltant unes bandes d'acetat per tal de no tenir problemes a l'hora de desemmotllar la mousse. I ara ja la hi podrem abocar amb compte i la posarem una estona a la nevera perquè vagi quallant mentre preparem la gelatina.

Mentre, tallem una llima a rodanxes per tal de fer la decoració i ho reservem.

En un casso hi barregem el vodka i el sucre i ho escalfem al microones. Un cop calent hi afegim els fulls de gelatina que teníem hidratant-se en aigua freda i ho remenem bé per tal de que es dissolguin. Per últim hi afegim el suc de la llima.

Anem a muntar el pastís. Col·loquem les rodanxes de llima al damunt de la mousse i hi aboquem la gelatina poc a poc i fins que quedin cobertes. A mi m'ha sobrat gelatina i l'he posat en un "tupper" a la nevera per fer-la servir per a decorar els plats tallada a trossets.

Per si no teníeu clar què era l'acetat, en aquesta foto s'aprecia bé. És la banda transparent que envolta la mousse. Ho veieu?

Jo l'he fet retallant uns separadors de llibreta d'anelles i netejant-ho bé, però també en venen a les botigues del sector.

Així, a l'hora de desemmotllar el pastís no es barregen les capes ni es queda enganxat al motlle, la veritat és que va genial.

I ara sí, posem la mousse una bona estona a la nevera, tot i que millor fer-lo d'un dia per l'altre, així agafa consistència i es pot desemmotllar millor i treure l'acetat sense problemes.

I ja el tenim, mireu que xulo que queda de cantó, amb la gelatina a dalt.

A casa els ha encantat, i ja m'han dit que el puc repetir quan vulgui!!! Segur que sí, perquè a mi també m'ha agradat molt, i és súper refrescant!

En voleu un tallet? Però només un, no sigui que us engateu!!!

Us animo a fer-lo, és entretingut però val la pena, de debó!

SANGRIA

Avui l'hi he demanat a la Neus què em deixés escriure en el TOT FET A CASA perquè, ja fa dies que em balla pel cap de fer l'entrada d'una recepta i, aprofitant l'excusa d'un sopar informal, de que en tindria proves gràfiques, i de que sóc jo qui normalment la prepara, ha accedit a la proposta de bon grat.

Us parlo d'un dels estereotips gastronòmics peninsulars en format de beguda més clàssic i a l'hora menys preuat pel tipus d'ingredient base que s'acostuma a utilitzar, l'entorn en el qual es comparteix i pels seus efectes d'un consum no responsable.

Bé, suposo que a hores d'ara ja sabeu que estic parlant de la "Sangria", beguda que vaig descobrir gràcies a les meves anteriors generacions, i que oblidada per la cultura de l'ampolla de vidre versus el vi a granel, he rescatat per tornar-la a recuperar.

És evident que he utilitzat vi d'ampolla, perquè avui en dia es difícil, que no impossible, trobar un celler de confiança on poder comprar un vi de qualitat. Recordo que a casa s'acostumava a fer una barreja de vi sec amb un de dolç, normalment Priorat.

Després d'aquesta introducció passo a la recepta pròpiament dita.

Ingredients:

Una ampolla de vi
Una copa de conyac
300 ml. de llimonada (una llauna)
Sucre al gust
Una branca de canyella
Una taronja
Una llimona
Glaçons

En una gerra hi posem la fruita a trossos, en aquest cas taronja i llimona, però en altres ocasions també hi he posat préssec (això va a gust de cadascú i depenent de la temporada).