Ja deu fer uns dos anys, que un bon dia, la Sara ens va dir que ens duria la massa mare del pa de pessic de les Carmelitas Descalzas de Sevilla. La què??? li vam preguntar, i ens va estar explicant en què consistia la història.
L'en demà es va presentar amb la massa mare dins d'un recipient i a partir d'aquí ens la vam anar passant per tal de fer el pa de pessic. Aquesta coca s'elabora sense batedora, ni nevera, ni estris moderns, es fa tal com ho feien les Carmelites ja fa molts anys i per cert, queda boníssima.
La història, per a qui no sap de que va, és que aquesta massa mare es va regalant per tal de desitjar sort i salut a les persones escollides. Un cop la tens, n'has de tenir cura i seguir les instruccions pertinents durant deu dies. El desé dia, que les Carmelites el feien coincidir amb dissabte, de la massa que has estat cuidant, se'n fan quatre parts, tres de les quals es regalen amb les instruccions, i amb la quarta es fa la coca seguint la recepta.
Però jo no en regalo tres parts, sinó dues. Amb una faig la coca, dues les regalo i una part la congelo per a parar el procés de fermentació i no perdre la massa mare. Quan em ve de gust la trec del congelador i començo el procés dels deu dies. Això és el que vaig fer la setmana passada, i que ara us detallo.
PROCÉS D'ELABORACIÓ:
Dijous
El primer dia, que les Carmelites feien coincidir amb un dijous, es posa el contingut del got que t'entreguen en un recipient més gran. Jo us aconsello que sigui grandet, perquè la primera vegada vaig utilitzar un bol mitjà, i a mig procés vaig haver de traslladar la massa a un altre de més gran perquè entre tot lo que hem d'anar-hi afegint i que la massa va fermentant i creix, no m'hi cabia.
S'hi afegeix un got de sucre i un de farina, però no ho remenem. Ho tapem amb un drap de cuina de cotó, i fins l'en demà.
Divendres
Remenem la massa amb una cullera. No us espanteu si queden grumolls i no es desfan, sempre passa.
Dissabte
No ho toquem, només la mirem, bé jo la miro a veure com està. I sempre està més o menys igual.
Diumenge
No la toquem. Seguim vigilant i prou. Encara que sembli la mateixa foto repetida tres vegades no ho és, cada dia li he fet una foto diferent, però la massa encara està com adormida.
Dilluns
Hi afegim un got de sucre, un de llet i un de farina i no ho barregem. Jo sempre intento que quedin els ingredients ben repartits pel damunt de la massa.
Dimarts
Ho barregem amb una cullera.
Dimecres
No ho toquem, però jo la vigilo, m'agrada veure com va pujant.
Dijous
No ho toquem. Ja es va veient com puja.
Divendres
No ho toquem. S'ha fet una crosta i està diferent, quins nervis!
Dissabte
Han sortit tot de bombolles i va pujant, quina emoció, i a més ja podem fer el pa de pessic!
Primer hem d'apartar tres gots de la massa mare que hem obtingut per a regalar amb les instruccions. Jo ja us he dit que una part me la quedo per a congelar, però les altres sí que les preparo per a regalar.
Amb la part que queda hi afegim:
- 2 gots de farina
- 1 o 1/2 got de sucre
- 1 got d'oli d'oliva o de gira-sol (jo el poso de gira-sol perquè no embafa tant)
- 1 got de llet
- 2 ous sencers
- 1 got de nous o ametlles picades (jo a més a més hi poso unes quantes nous trossejades)
- 1 got de panses sense pinyols prèviament enfarinades (jo no en poso perquè a casa no els hi agraden gaire).
- 1 sobre de llevat (això no ho he entès mai per què de fet ja fem fermentar la massa, però jo li poso)
- 1 poma a trossets
- 1 pessic de sal
- 1 pessic de canyella en pols
- 1 pessic de vainilla
- la pell d'una taronja ratllada
Ho barregem tot amb una cullera i ho posem en una safata per anar al forn que ja haurem preescalfat a 180 graus. Aquí la teniu, a punt d'anar al forn.
I al cap de 40 o 45 minuts ja la tenim!
Mare meva quina pinta, avui n'hem esmorzat i us puc assegurar que està boníssima!
Si algú us regala Massa mare de les Carmelites Descalces de Sevilla, us aconsello que no la perdeu, amb lo bona que és val la pena quedar-se'n una part per a fer-la de tant en tant.
