PASTÍS DE CAFÈ IRLANDÈS

Feia molts dies que volia fer aquest pastís, bé aquest o un de semblant, perquè a casa el cafè irlandès ens encanta, i quan sobra una mica de nata (o sigui gairebé mai), fem un irlandès. L'excusa perfecta ha estat la combinació entre tenir a les mans el llibre de l'Alma Obregón, Objetivo: Tarta perfecta i una celebració especial: l'aniversari de noces.

Bàsicament he fet la recepta que ens proposa l'Alma però amb algun toc personal, i ha quedat boníssim, de fet me'l menjava poc a poc perquè no s'acabés mai!!! O sigui que superrrr recomanableeeee!!! La combinació del cafè amb el toc de whisky i la crema de xocolata és irresistible...

Vinga doncs, us passo la recepta i així no tindreu excusa per a no tastar-lo!

Ingredients per al pa de pessic:

• 80 ml. d'oli (jo l'he posat de girasol, sempre queda més suau).
• 250 gr. de sucre moré
• 150 gr. de farina
• 50 gr. de cacau en pols sense sucre
• 2 culleradetes de llevat
• 2 ous
• 150 ml. de llet
• 150 ml. de cafè calent (aproximadament dues tasses de cafè).

Ingredients per a l'almívar:

• 100 ml. d'aigua
• 100 gr. de sucre
• 50 ml. de whisky
• 2 culleradetes de cafè instantani

Ingredients per a la crema de xocolata:

• 115 gr. de mantega sense sal a punt de pomada
• 425 gr. de sucre glass
• 85 gr. de cacau en pols sense sucre
• 105 ml. de llet

Ingredients per a la decoració:

• Un brik de nata de 200 ml.
• Sucre al gust
• Cacau en pols

Ufff, quants ingredients! però us asseguro que val la pena!

Som-hi!

Primer de tot engreixem els motlles amb mantega i els enfarinem. Aquest cop n'he fet servir 3 de 18 cm. dels que són d'un sol us (comprats al Mercadona) i m'han anat força bé.

Tamisem la farina, el cacau i el llevat i ho reservem.

Ara batem l'oli de girasol amb el sucre i els ous. Un cop ben barrejat hi afegim la farina amb el cacau i el llevat, i quan tot estigui ben integrat hi incorporem la llet i el cafè calent i ho barregem bé. Veureu que la massa ens queda bastant líquida, però no us preocupeu, és normal.

Arribats a aquest punt ho repartim equitativament en els motlles que tenim a punt i ho posem al forn que prèviament ja hem escalfat a uns 180 graus.

Mentre es cou el pa de pessic (uns 25 o 30 minuts, depenent del forn) anem preparant l'almívar.

Escalfem al microones l'aigua i el sucre i un cop ens bulli ho traiem i hi afegim el cafè soluble i el whisky. Deixem que es refredi.

Quan els pans de pessic ja estiguin cuits, els traiem del forn, els deixem enfredar 5 minuts, els punxem amb un escuradents i els ruixem amb l'almívar. Després els desemmotllem i els deixem que s'acabin de refredar en una reixa.

Mentre es refreden preparem la crema de xocolata per a farcir el pastís.

Tamisem el sucre glass i el cacau. Hi afegim la mantega a punt de pomada i la llet i ho batem, tapant el bol amb un drap de cuina, a velocitat baixa durant un minut. Després pugem la velocitat i ho batem uns 5 minuts més. Ummm quina pinta!!! M'encanta aquesta crema de xocolata!

I ara ja només ens falta muntar el pastís. Si voleu podeu igualar els pans de pessic, però jo no he fet. He anat col·locant un pa de pessic, l'he acabat de mullar bé amb l'almívar que em quedava, una bona capa de crema de xocolata, l'altra pa de pessic, més almívar i més crema, i per fi l'últim pa de pessic ven xopat d'almívar.

Ens falta el toc final, perquè què és un irlandès sense la nata??? Doncs no ho sé, però en qualsevol cas no és un irlandès. Per tant, muntem la nata, hi afegim el sucre i decorem el pastís pel damunt com qualsevol cafè irlandès. Ah! i no us descuideu el detall final, posar-hi una mica de cacau en pols.

De veritat, increïblement bo no, el següent, ho sigui increïblement boníssim!!!

En voleu un tallet???

Jo sí, però si començo una altra vegada, no pararé fins que no s'acabi!!!

Animeu-vos a fer-lo perquè val la pena!

TANCAMENTS PER A BOSSES DE PLÀSTIC

L'altra dia, quan vaig fer l'Estoig per a documents, em van sobrar les parts de dalt de les ampolles que vaig utilitzar. Però com que aquí no llencem res, avui les farem servir.

Els congelats precuinats sempre són una bona solució quan hi ha pressa. Jo sempre procuro tenir-ne algun, per si de cas... Però moltes vegades encetem una bossa de qualsevol cosa congelada, de pèsols, d'arròs, de calamars, i ens queda a mitges. Una bona solució per a tancar-les i que no se'ns acabi escampant tot pel calaix del congelador, són les típiques pinces de plàstic. Però si no en tenim a mà, o si el que volem tancar té suc, o és líquid i per tant ha de tancar hermètic, una bona opció és la que us proposo aquí aprofitant la part de dalt de les ampolles de plàstic.

Agafem la part de les ampolles que ens van sobrar, o d'altres que hem reciclat prèviament.

Amb unes tisores en tallem la part de dalt. Podem tallar-ho deixant més o menys plàstic a baix, però si el bec  de l'ampolla és estret, millor que ho tallem més curt.

Agafem la bossa que hem de tancar hermèticament.

La passem per dintre del bec de l'ampolla i la traiem per la part de la rosca deixant que sobresurti.

Ho veieu?, la bossa ha de sortir per dalt i sobrepassar un tros per poder-la enroscar amb el tap.

Ara ja ho podem tapar enroscant el tap.

I llestos, queda hermètic i ideal per a coses que poden vessar.
Què us sembla aquesta idea??? Jo la trobo genial!

ESTOIG PER A DOCUMENTS

Aquests dies he estat traginant els meus títols acadèmics amunt i avall. De fet qui es dedica a la meva professió ho fa sovint, ja que ens hem de presentar a convocatòries de l'administració i s'ha de justificar absolutament tot, i per descomptat la formació acadèmica.

Jo crec que qui va dissenyar els formats dels títols, el que diem una persona molt pràctica no era, i no els va fer més grans i complicats de transportar perquè no deurien existir mides de paper gegant. O sigui, que el nombre de convocatòries a les quals et presentes és proporcional al rebregament dels teus títols oficials, i al final ja són com una massa de paper arrugada on gairebé ja no s'hi pot llegir quins estudis has cursat.

Però jo sí que sóc una persona pràctica i polida a qui no li agrada el rebregament, i per això, ja fa dies que li donava voltes a un sistema per tal de poder transportar els documents sense problemes. Les meves companyes de convocatòries ho saben, perquè en un viatge en tren entre tots els documents doblegats, en bosses i carpetes gegants ho vam comentar.

Primer vaig pensar en fer-ho de cartró, però vaig deixar-ho còrrer perquè no ho veia gaire resistent. Després de donar voltes a diverses opcions vaig decidir que el millor seria fer-ho amb ampolles de plàstic reciclades. Però tenia un problema: com ho encaixo per a tancar-ho???, i els amics del Cavall Fort m'ho van acabar de solucionar. En la revista d'aquest mes proposen fer estoigs amb ampolles de plàstic tancant-les amb cremalleres!

Primer em vaig procurar unes ampolles de la mida dels documents, o sigui grans i que fossin maques.

I després de beure'm tota l'aigua, les vaig tallar a la mida dels títols amb unes tisores. Una servirà fer fer el cos del tub porta documents, i l'altra la tapa.

Una vegada tallades hi fem forats amb un punxó a mig centímetre de la vora i separats entre ells també mig centímetre. Aquests foradets ens serviran per a cosir la cremallera més fàcilment.

I ara ens procurem:

• una cremallera de la mida del perímetre de les ampolles
• fil una mica gruixut
• una agulla per cosir

Podeu fer-ho del color que vulgueu, jo ho he fet de manera que contrasti, però si no ho voleu tan "canton",  podeu buscar una cremallera del mateix color de l'ampolla.

I som-hi, cosim la cremallera tancada, primer a una ampolla...

... i després a l'altra, ara sí amb la cremallera oberta.

Mireu com queda...

I ja ho tenim, un tub porta documents la mar de xulo i resistent!

Hem de mirar si hi podem posar els documents dintre i podem tancar-lo bé. De fet jo ja ho havia calculat abans de tallar les ampolles, però com que anava super justet no les tenia totes.

Però sí!!! Hi caben perfectament.

Ja podem tancar la cremallera i portar-los amunt i avall sense que s'arruguin. Ara només caldrà aprovar les convocatòries!

Jo ho he deixat tal qual, però si voleu podeu guarnir-lo amb cintes adhesives de colors com les que vam utilitzar per fer la Safata decorada amb washi tape o el Suport per a carregar el mòbil, posar-hi enganxines, cosir-hi botons de colors... això ja va a gust del consumidor.

Si ho feu amb ampolles petites us pot servir d'estoig per a llapis, o per al que volgueu. I si ho feu amb dos culs d'ampolla teniu una capseta o un moneder super original.

Què us sembla? Us animeu a fer-ne un?

PA DE PESSIC

Ja fa dies que tinc problemes d'espai al congelador, quan hi he de posar alguna cosa he de fer com una mena de "tetris" per a encabir-ho tot. I és que a part del que anem consumint habitualment a casa, hi tinc congelades tot de coses com ara: mores per a fer salses que vaig collir al setembre, castanyes crues i escaldades aplegades per Tots Sants, tapers i més tapers amb miques de crema de xocolata, de mantega amb vainilla, de maduixes... que em sobren de fer algun pastís i que no sempre ens mengem després a cullerades... En fi, que ahir vaig decidir fer una mica de neteja per tal de tenir més espai al congelador.

I qualsevol excusa és bona per a fer un Pa de pessic i guarnir-lo!

Ingredients:

• 200 gr. sucre
• 200 gr. farina
• 6 ous
• pell ratllada de llimona
• 2 cullerades d'ametlla molta (opcional, jo les tenia i les hi vaig afegir també per acabar sobres...).

Elaboració:

Mentre preparem la massa preescalfarem el forn a 180 graus.

Agafem els ous i en separem les clares, les muntem a punt de neu i les reservem.

Batem els rovells amb el sucre fins que quedin blanquets.

Tamisem la farina i ho afegim a la barreja amb la pell de la llimona ratllada i les cullerades d'ametlla molta. Remenem bé fins que tot s'integri. Una vegada tot ben barrejat hi afegim les clares a punt de neu amb una espàtula remenant amb molt de compte perquè no baixin.

Untem un motlle amb mantega i hi posem una mica de farina perquè no s'enganxi i hi aboquem la massa del pa de pessic. Ho enfornem durant uns 35 minuts a 180 graus a mitja alçada.

I aquí teniu el pa de pessic!

Ara falta espantar-lo, és a dir, deixar caure el motlle de cop al marbre per tal de fer-lo saltar i que es desemmotlli sense problemes, i deixar-lo refredar en una reixa.

A partir d'aquí ja va a gustos. Us el podeu menjar tal qual, sucat a la llet o a la xocolata desfeta, empolsinat amb sucre glassa, o guarnit com si fos un pastís. Com que jo tenia moltes cremes, l'he guarnit.

Primer de tot l'he tallat en tres capes i les he xopat bé d'almívar. Si voleu veure com es fa, podeu consultar-ho a l'entrada del Pastís de fondant, però aquí hi he afegit un raig de conyac.

I som-hi, capes de crema de mantega verda amb vainilla... pel damunt crema de xocolata...

I per acabar floretes de crema amb maduixa natural.

Una barreja una mica exòtica però us asseguro que irresistible!

Ben xopadet d'almívar i boníssim. En voleu un tallet???

Resultat: més espai al congelador, hem acabat sobrants d'ametlla, i hem gaudit d'uns bons postres. I ara a cremar les calories!!!

COCA DE SANT JOAN AMB FRUITES CONFITADES

Què és una revetlla sense la coca???

Avui és la Revetlla de Sant Joan i es clar, tal com mana la tradició, s'ha de menjar coca, sinó sembla que no fa revetlla.

Per aquesta nit jo n'he fet dues: una de fàcil i ràpida, la Coca de pasta de full farcida (podeu veure'n la recepta clicant a l'enllaç), i l'altra més elaborada, la Coca de Sant Joan amb fruites confitades.

No us penseu, què ha estat tot un repte, era la primera vegada que feia una coca de brioix i a més a més l'he volguda fer farcida! I és que a mi les coques m'agraden amb molta fruita confitada, molts pinyons, i si pot ser, millor farcida, perquè així no queden tan seques i passen d'allò més bé.

Doncs vinga, som-hi!!!

Ingredients:

• 500 gr. de farina de força
• 20 gr. de llevat de forner (jo l'he comprat al súper, a la secció dels refrigerats)
• 100 gr. de sucre més una mica per a posar pel damunt
• 4 ous més un ou batut per a pintar la coca
• 50 gr. de mantega a punt de pomada
• 50 ml. de llet
• la pell d'una llimona ratllada
• un pessic de sal
• un pessic de canyella en pols
• 100 gr. de fuita confitada (jo n'he comprat una capseta al súper)
• 50 gr. de pinyons
• melmelada de maduixa (la podeu fer a casa o comprar-la feta)
• cabell d'àngel (el podeu fer a casa però jo l'he comprat fet)
• un raig d'anís

Elaboració:

Tamisem la farina i en reservem una mica per poder amassar sense que se'ns enganxi la massa. Li afegim el sucre, la sal, la canyella en pols i la pell de la llimona i ho barregem. Jo ho he fet amb la màquina d'amassar, però també es pot fer a mà intentant estar una bona estoneta perquè tot quedi ben integrat.

Un cop barrejat hi anem afegint els ous un per un. Desfem el llevat en la llet tèbia i també l'hi afegim. Hi tirem un raig d'anís i anem amassant. La mantega us recomano que la hi tireu mica en mica i al final.

Amassem una estona i quan veiem que està tot integrat ja la podrem deixar reposar perquè faci la primera fermentació. La deixem dins d'un bol feta una bola...

... i la tapem amb un drap de cotó. L'hem de deixar fins que més o menys es faci el doble, que ve a ser una mitja horeta.

Mireu com ha crescut!

Ara ja podem treballar-la per tal de donar-li la forma definitiva. Enfarinem la taula, les mans i el corró i som-hi. Aquí us he de confessar que m'ha costat una mica més, perquè la massa és molt enganxosa, no us desespereu, aneu enfarinant-vos les mans i molta, molta paciència!

Com que la vull fer farcida, he agafat la meitat de la massa i l'he estirada fent la forma de la coca en un paper del forn. Hi he posat al damunt el cabell d'àngel i la melmelada de maduixa, que és el que jo he triat per a farcir-la, però podeu posar-hi el que vulgueu, compota de poma, nocilla o nutella...

He pintat amb ou batut les vores de la coca. He estirat l'altra meitat de la massa i l'he col·locada al damunt, com si fos un entrepà i l'he deixada reposar uns 20 minuts per tal de que fes la segona fermentació i pugés de volum.

Mentre llevava, he agafat les fruites confitades i les he tallat i preparat per posar-les pel damunt, i he preescalfat el forn a 200 graus.

Un cop ha pujat, ja podem guarnir-la. Primer la pintem amb l'ou batut i després hi posem la fruita confitada, els pinyons (que jo els he tingut en remull per tal de que no quedin tant torrats al coure la coca), i ho empolsinem tot de sucre pel damunt.

L'enfornem durant uns 30 minuts vigilant que no se'ns cremi. Penseu que cada forn és diferent i els temps de cocció varien. Cap al final jo he hagut d'apagar el forn i encendre una mica el grill per tal de que s'acabés de daurar i no es cremés de sota.

I ja està, l'he deixat refredar en una reixa, i aquí la teniu, a punt per aquesta nit.

Mireu quin goig que fa amb tanta fruita!

És laboriosa però segur que val la pena! Bon profit i bona revetlla!!!