PA DE PESSIC DE LES CARMELITES DESCALCES DE SEVILLA

Ja deu fer uns dos anys, que un bon dia, la Sara ens va dir que ens duria la massa mare del pa de pessic de les Carmelitas Descalzas de Sevilla. La què??? li vam preguntar, i ens va estar explicant en què consistia la història.
L'en demà es va presentar amb la massa mare dins d'un recipient i a partir d'aquí ens la vam anar passant per tal de fer el pa de pessic. Aquesta coca s'elabora sense batedora, ni nevera, ni estris moderns, es fa tal com ho feien les Carmelites ja fa molts anys i per cert, queda boníssima.


La història, per a qui no sap de que va, és que aquesta massa mare es va regalant per tal de desitjar sort i salut a les persones escollides. Un cop la tens, n'has de tenir cura i seguir les instruccions pertinents durant deu dies. El desé dia, que les Carmelites el feien coincidir amb dissabte, de la massa que has estat cuidant, se'n fan quatre parts, tres de les quals es regalen amb les instruccions, i amb la quarta es fa la coca seguint la recepta.
Però jo no en regalo tres parts, sinó dues. Amb una faig la coca, dues les regalo i una part la congelo per a parar el procés de fermentació i no perdre la massa mare. Quan em ve de gust la trec del congelador i començo el procés dels deu dies. Això és el que vaig fer la setmana passada, i que ara us detallo.


PROCÉS D'ELABORACIÓ:

Dijous
El primer dia, que les Carmelites feien coincidir amb un dijous, es posa el contingut del got que t'entreguen en un recipient més gran. Jo us aconsello que sigui grandet, perquè la primera vegada vaig utilitzar un bol mitjà, i a mig procés vaig haver de traslladar la massa a un altre de més gran perquè entre tot lo que hem d'anar-hi afegint i que la massa va fermentant i creix, no m'hi cabia.


S'hi afegeix un got de sucre i un de farina, però no ho remenem. Ho tapem amb un drap de cuina de cotó, i fins l'en demà.


Divendres
Remenem la massa amb una cullera. No us espanteu si queden grumolls i no es desfan, sempre passa.


Dissabte
No ho toquem, només la mirem, bé jo la miro a veure com està. I sempre està més o menys igual.


Diumenge
No la toquem. Seguim vigilant i prou. Encara que sembli la mateixa foto repetida tres vegades no ho és, cada dia li he fet una foto diferent, però la massa encara està com adormida.


Dilluns
Hi afegim un got de sucre, un de llet i un de farina i no ho barregem. Jo sempre intento que quedin els ingredients ben repartits pel damunt de la massa.


Dimarts
Ho barregem amb una cullera.


Dimecres
No ho toquem, però jo la vigilo, m'agrada veure com va pujant.


Dijous
No ho toquem. Ja es va veient com puja.


Divendres
No ho toquem. S'ha fet una crosta i està diferent, quins nervis!


Dissabte
Han sortit tot de bombolles i va pujant, quina emoció, i a més ja podem fer el pa de pessic!


Primer hem d'apartar tres gots de la massa mare que hem obtingut per a regalar amb les instruccions. Jo ja us he dit que una part me la quedo per a congelar, però les altres sí que les preparo per a regalar.


Amb la part que queda hi afegim:

  • 2 gots de farina
  • 1 o 1/2 got de sucre
  • 1 got d'oli d'oliva o de gira-sol (jo el poso de gira-sol perquè no embafa tant)
  • 1 got de llet
  • 2 ous sencers
  • 1 got de nous o ametlles picades (jo a més a més hi poso unes quantes nous trossejades)
  • 1 got de panses sense pinyols prèviament enfarinades (jo no en poso perquè a casa no els hi agraden gaire).
  • 1 sobre de llevat (això no ho he entès mai per què de fet ja fem fermentar la massa, però jo li poso)
  • 1 poma a trossets
  • 1 pessic de sal
  • 1 pessic de canyella en pols
  • 1 pessic de vainilla
  • la pell d'una taronja ratllada
Ho barregem tot amb una cullera i ho posem en una safata per anar al forn que ja haurem preescalfat a 180 graus. Aquí la teniu, a punt d'anar al forn.


I al cap de 40 o 45 minuts ja la tenim!


Mare meva quina pinta, avui n'hem esmorzat i us puc assegurar que està boníssima!


Si algú us regala Massa mare de les Carmelites Descalces de Sevilla, us aconsello que no la perdeu, amb lo bona que és val la pena quedar-se'n una part per a fer-la de tant en tant.

22 comentaris:

  1. Que curiós! I quina bona pinta.Tant de bo algún dia tingues la mase mare!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, corre molt aquesta massa, igual el dia menys pensat et trobes fent el pa de pessic!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Felicitats!!! al meu bloc tens un detall

    ResponElimina
  3. Noia! El resultat ha sigut fantàstic! Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Caram! Deu dies per fer un pa de pessic... excepcional, suposo! Bon profit!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que sí, i és com si en tinguessis cura i te l'estimes i tot, ha, ha, ha!
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Molt bona pinta, a mi també m'encantaria tenir la massa mare. En fi si corre tant algun dia la rebre i compliré amb tot el ritual.
    De moment bon profit !!!!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia menys pensat igual la tens a casa, i ara que ja saps que existeix la cadeneta de la massa, fes còrrer la veu de que la vols! Una abraçada!

      Elimina
  6. Jo vaig fer-lo fa un temps, i com que no tenia massa mare vaig començar jo i la vaig regalar a altres persones, la filosofia m'agrada! i la veritat és que porta molt poca feina tot i que duri 10 dies. Bo, eh?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deliciós Eva, i la massa mare com la fas? Vull dir quins ingredients hi poses per tal de començar-la?

      Petons!

      Elimina
  7. Ei, també em va arribar un gotet de massa mare! Queda boníssim, i jo que en tenia els meus dubtes... Ja me l'he fet 3 vegades!!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que quan el provem ja no ens hi podem resistir i el repetim!!!

      Elimina
  8. Mmmmmm! M'encanta aquesta coca. Jo al bloc també en tinc la recepta, i de com començar-la des de zero, per si no tenim la sort de rebre un potet, o per si ens fa ganes començar una fantàstica cadena d'allò més dolça! Moltíssimes gràcies pel detall Neus, m'ha fet molta il·lusió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res. I si no és molt demanar, com la comences la massa?
      Gracies i una abraçada!

      Elimina
  9. Molt bona pinta, però noia no tinc tanta paciencia 10 diez són molts dies
    Et felicito pel pastís i per la paciencia!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, però de fet com que no li has de fer pràcticament res... ara això sí paciència!
      Una abraçada1

      Elimina
  10. A mí també em van passar un got de massa mare fa uns dies i vaig fer la coca. S'ha de tenir paciència però val la pena, perquè queda molt bona. Jo la vaig fer amb un motlle rodó de 26 cm, però veient les teves fotos, crec que és millor fer-la amb la safata del forn com has fet tu. Jo també em vaig guardar un got de massa mare, o sigui que un dia d'aquests la tornaré a fer.
    Ja la penjaré al blog perquè veieu com m'ha quedat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que et queda molt bona! No és exactament la safata del forn, és una d'una mida una mica més petita, però si la torno a fer l'escolliré més gran, no quedarà tan alta, però la massa tindrà més espai.

      Elimina
  11. Hola! He arribat al teu blog a través d'aquesta recepta ja que m'ha arribat la massa mare i estic a mig procés d'elavoració... espero que em quedi com el teu, te moooolt bona pinta! Però qui m'ha passat la massa m'ha dit que el temps de cocció és una mica orientatiu, a tu et va anar bé? Et convido a passar-te pel meu blog! Ens anem veient per aquí o almenys llegint!! jijijij

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lourdes, benvinguda al Tot fet a casa! I no ho dubtis, em passo pel teu bloc.
      En realitat la vaig tenir al forn més o menys una hora, més més que menys, he, he! Jo crec que depen de la mida del motllo. La vaig anar vigilant i quan ja veia que gairebé estava la vaig punxar per veure si ja estava cuita.
      Molta sort i ens veiem per aquí!

      Elimina