MELMELADA DE MORES

Cada any quan arriba aquesta època elaboro melmelada mores. M'encanta!


Això vol dir que durant unes quantes setmanes i de forma una mica obsessiva, em dedico a observar la natura i vigilar molt de prop el esbarzers.


Aquest any estaven eufòrics, amb una quantitat important de flors perquè ha plogut bastant, i els insectes s'han posat les botes amb el pol·len.


I mica en mica les mores han anat fent el seu procés i han anat madurant.


Els ha costat, perquè no han tingut gaires hores de sol i hi havia el risc de que baixessin les temperatures i no acabessin de madurar. Però amb paciència i anar triant n'he collit unes quantes. Això sí, no us poso una foto dels meus braços ni de les cames, però us puc assegurar que tot i anar protegida, semblen un "mapa mundi". Les tinc plenes d'esgarrapades! Però la recompensa s'ho val!!! Mireu quin goig...


Doncs bé, us passo la recepta de la melmelada perquè val la pena de fer-ne si en podeu collir bastants.

Ingredients:
  • 1 Kg. de mores
  • 1/2 Kg. de sucre
  • 1 llimona
Elaboració:

Netegem bé les mores i les posem en un recipient.
Hi afegim el suc de la llimona.
La llimona és essencial quan fem melmelades ja que ens hi aporta la pectina. I ara em direu, la què??? Sí, sí, la pectina, que és una substancia que fa que la melmelada agafi la textura de la gelatina. Per tant, si no n'hi poséssim, ens quedaria com una salsa bastant líquida, i el que ens convé és que ens quedi com un gel.


Hi posem la meitat del sucre...


...ho remenem bé i ho deixem macerar durant una mitja hora per tal de que les mores deixin anar el suc.
Una vegada ha passat la mitja hora, hi acabem d'afegir la resta del sucre.

Normalment quan fem una melmelada hi hem de posar la meitat del pes de la fruita en sucre. Això és perquè el sucre protegeix la fruita i ens fa de conservant natural. El sucre junt amb d'altres mesures que us explico més endavant fa que podem guardar-la i consumir-la al cap d'uns mesos o inclòs un any.

Triturem les mores amb el pimer fins que tinguin la textura que us agradi. Jo quan menjo melmelada, del tipus que sigui, m'agrada trobar-hi els trocets de la fruita, i per tant no les trituro molt.

Les posem al foc remenant sovint perquè no s'enganxin, durant una mitja hora o fins que veieu que la melmelada té la consistència que voleu.


I ja la tenim!!! Ummm, deliciosa!

Ara anem al tema de l'envasat.
Aquí hi ha diversitat d'opinions, però el que està clar és que millor guardar-la en pots de vidre ben nets o inclòs esterilitzats i fent-los-hi el buit. Així es conservarà millor perquè eliminem els possibles germens que hi puguin haver-hi.
Tal com us vaig dir a l'entrada de la Melmelada de maduixa, podeu rentar els pots al renta-vaixelles amb l'aigua molt calenta i tot just fer coincidir el final del programa amb l'acabament de l'elaboració de la melmelada. Jo ho he fet moltes vegades i he de dir que se m'ha conservat durant gairebé un any (el temps que hem tardat a cruspir-nos-la!!!).
Una altra opció és bullir els pots amb la tapa inclosa durant deu minuts per tal d'esterilitzar-los.


Una altra mesura important és fer el buit als pots. Per tant el que farem és, un cop nets o esterilitzats, omplir-los quan la melmelada encara està molt calenta, fins a dalt de tot. Quant menys aire hi hagi millor és conservarà.


Tapem el pots ben tapats i els posem cap per avall fins que la melmelada estigui freda per tal de que es faci el buit. Bé jo de fet els guardo així fins a l'hora de consumir-la, i us asseguro que hi ha vegades que tinc veritables problemes per obrir els pots!


I aquí la tenim, melmelada de mores!!!!! Irresistible! De fet jo n'esmorzo cada dia fins que se m'acaba.  I és que m'encanta.


Què, us hi atreviu??? Vinga som-hi!


4 comentaris:

  1. També he anat a buscar mores, també porto les cames totalment esgarrinxades, però val la pena, realment :) ara, haig de dir que no he tingut tanta sort com tu i moltes de les mores ja estaven seques... La melmelada té un color preciós, segur que és boníssima
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que val la pena!!! Gràcies Marta, la veritat és que està molt bona.

      Elimina
  2. estic com les dues... plenes d'esgarrinxades dels esbarzers, mores als cistells que acaben a la cassola amb sucre i remenant...
    i al final, damunt d'una torrada i deleitant-nos d'aquest plaer que ens dóna la natura

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho podem desaprofitar, malgrat les esgarrinxades!!!
      Una abraçada.

      Elimina