CREMA DE CASTANYES

M'encanta anar al bosc, a tota mena de boscos, però especialment als boscos de castanyers.


Més que encantar-me us puc dir que és una necessitat, dintre del bosc entre mig dels arbres carrego piles. Però amb els castanyers hi ha quelcom d'especial, per tant me'ls miro de molt a prop, en qualsevol època de l'any. A l'hivern sense fulles, tant pelats i majestuosos. A la primavera quan els surten les fulles noves, d'aquell verd tant característic i que deixa passar la llum a capes.


A l'estiu quan ja es veuen els pellons plens...


...i a la tardor, quan cauen les castanyes i les podem plegar de terra.


El cap de setmana passat m'hi vaig estar una bona estona, de fet vàries estones per dins dels boscos de castanyers, i es clar, vaig aplegar unes quantes castanyes per fer-ne receptes boníssimes.


Una de les receptes que li tinc una estima especial és la que l'Associació de dones de l'Abellera de Prades recull en el seu llibre "La cuina de Prades d'abans i d'ara". En aquest llibre hi podem trobar tot de receptes tant de les nostres àvies com de les nostres, de les adaptades als nostres temps, i la veritat és que m'encanta.

Bé doncs com us deia una de les receptes que més m'agrada és la de la Crema de Castanyes de Prades de la M. Carme Salvadó. Ve a ser com una Crema Catalana però amb castanyes.
I em direu, i què hi té això d'especial? Doncs que a part d'estar elaborada amb castanyes, les mides que hi posa no són les precises de les bàscules d'ara, sinó les mides que feien servir les nostres àvies amb el que tenien a mà, culleres, gots, etc... i això fa que per a mi sigui una recepta entranyable, pràctica i de les àvies de totes les cases.

Som-hi doncs!


 
Ingredients:

  • 20 castanyes de Prades
  • 1/2 litre de llet
  • vainilla en canya (jo tenia les llavors i les he fet servir directament)
  • 4 rovells d'ou
  • 4 cullerades de sucre ben plenes
  • 1/2 cullerada de farina


Agafem les castanyes i les bullim amb aigua. Jo us aconsello que hi feu un tall a la pell, així es couen millor i no peten.


Un cop cuites les pelem procurant treure la pell de dintre i les triturem per tal de fer un puré de castanyes.


En una olla posem al foc la llet amb la canya de vainilla. Quan arrenqui el bull hi traiem la vainilla i hi afegim el puré de castanyes remenant-ho bé perquè es desfaci i no hi quedin grumolls.


En una altra olla hi posem a coure els rovells d'ou amb el sucre i la farina.


Un cop tot ben barrejat hi afegim la llet amb el puré de castanyes sense deixar de remenar, i ho coem fins que ens torni a arrancar el bull i s'espesseixi.

I ja la tenim! Crema de castanyes!!!


Per tal de servir-ho, jo he utilitzat copes de postres. A sota hi he posat un parell de cullerades de Melmelada de prèssec, que tenia feta i que a casa els encanta. Al damunt de la melmelada, que pot ser de la que més us agradi, hi poseu la crema de castanyes. D'aquesta manera a part de boníssim la presentació és més afavorida, ho veieu?


I al damunt una castanya per a decorar.


Ho deixem refredar a la nevera, i ja es pot menjar. Jo normalment ho faig d'un dia per l'altre i així queda més bona.


Què us animeu a fer-ne? Doncs vinga, que estem a l'època de les castanyes!!!
Per cert, i heu vist com ho he servit? A la Safata decorada amb washi-tape!
Bon profit!


6 comentaris:

  1. Quin goig de copes! A casa no sé si hauria arribat a muntar-les, perquè l'haguessin atacat abans! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis que no han durat gaire, he, he!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. mai a la vida he anat a buscar castanyes, no sé ni on se'n fan a Catalunya!
    la crema té una pinta espectacular!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta, a Catalunya hi ha bastants boscos de castanyers, tot i que fa poc van patir una malaltia i molts van morir. Jo vaig a la zona de les Muntanyes de Prades, la meva família és d'allà, i conec aquells boscos.
      Ah, i la crema està boníssima!!!

      Elimina
  3. M'encanta el nom del blog i ja veig que amaaga coses molt interessants. T'acabo de trobar però m'hi quedo com a seguidora. Sóc la cinta, del trossets de cuina. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda Cinta, me n'alegro de que t'agradi el bloc. Em passo pel teu que no el conec.
      Una abraçada!

      Elimina