TORRONS DE XOCOLATA

En un bon àpat de Nadal no hi poden faltar els torrons, i si són de xocolata millor!!!

Aquest any n'he fet de tres classes: de xocolata negra amb arròs inflat, de xocolata blanca amb arròs inflat, i de xocolata negra amb avellanes.

Ingredients:

Torrons de xocolata negra amb arròs inflat

• 250 gr. xocolata negra per fondre
• 100 gr. arròs inflat
• 30 gr. llard
• canyella en pols

Torrons de xocolata blanca amb arròs inflat

• 250 gr. de xocolata blanca per fondre
• 100 gr. d'arròs inflat
• 30 gr. de llard
• canyella en pols

Torrons d'avellanes

• 250 gr. de xocolata negra per fondre
• 150 gr. d'avellanes torrades i pelades
• 30 gr. de llard
• un grapat de cereals de blat
• canyella en pols

Comencem pels de xocolata negra amb arròs inflat.
Trossegem i fonem la xocolata al bany maria.

Una vegada fosa hi afegim la canyella en pols i el llard i remenem bé perquè s'integri tot.

Ara ja hi podem afegir l'arròs sense deixar de remenar.

Li donem quatre voltes perquè quedi tot impregnat de xocolata i ja ho tenim. Ho avoquem en el motlle que vulguem utilitzar i ho deixem temperar. Una vegada tebi ho posem a la nevera un parell d'horetes per tal de que acabi de quallar i ja ho podrem desemmotllar.

Si volem fer els torrons de xocolata blanca, ho fem tot igual però fonent aquest tipus de xocolata.

Per tal de fer els torrons d'avellanes, repetim tots els passos fins que hi hem d'abocar les avellanes i els cereals enlloc de l'arròs. Els cereals els posem per tal de donar el toc de cruixent al torró.

Una vegada tot barrejat amb la xocolata fosa ho posem al motlle i un cop temperat a la nevera perquè acabi de quallar.

Jo utilitzo motlles de plàstic i quan la xocolata està presa, ho desemmotllo com si fos un glaçó. Super fàcil i super pràctic!!!

Perquè quedin ben presentats els podem embolicar en papers de cel·lofana que faran més goig.

I a menjar torrons, que estan boníssims i són molt fàcils de fer.

Bones Festes!

CROQUETES DE SANT ESTEVE

El dia de Sant Esteve toca fer croquetes, d'aquí ve el nom de l'entrada.

Amb totes les restes de la carn d'olla, i com cada any, farem les típiques croquetes. A casa no me les perdonen, o sigui que el matí de Sant Esteve fem la pasta, mentre es refreda anem a dinar a casa de la "cunyi" i al vespre quan tornem, fem les croquetes, i no poquetes... una bona colla de croquetes!!! Per tant les congelo per tenir-ne per uns quants àpats.

Comencem trinxant la ceba (dues de ben grosses), bacon fumat i tota la carn d'olla del brou de Nadal que ens ha sobrat.

A la cassola, i amb oli que va quedar del rostit de Nadal, sofregim el bacon.

Quan ja està cuit hi afegim la ceba i l'anem remenant fins que estigui rossa.

Una vegada llesta hi aboquem el trinxat de carns i el deixem sofregir una miqueta perquè agafi gust de rostit i es barregi bé amb la ceba i el bacon.

Ara ja hi podem anar afegint la llet mica en mica i remenant perquè es vagi coent.

Hi posem sal i una mica de nou moscada ratllada i hi seguim afegint llet fins que veiem que està cuit i ja no ens en admet més.

I ja està, deixem que es refredi la massa mentre anem a dinar amb la família i al tornar...

... anem fent les croquetes passant-les per l'ou batut i la farina de galeta.

Com que en surten tantes i aquests dies estem molt tips i no venen de gust, les vaig posant en tapers i cap al congelador. I d'aquí a uns dies les trobem boníssimes!!!!

Aquesta vegada n'han sortit unes 100 d'una mida bastant grosseta!!!

Ummm, cap a la fregidora amb l'oli ben calent i estaran delicioses!

Bon profit!

TIÓ DE TAPS DE SURO

Ja teniu el tió a punt? Jo sí, per Santa Llúcia guarnim la casa i baixem el tió del terrat perquè agafi escalfor, es torni màgic, i puguem donar-li menjar per tal de que cagui força.

Però enguany he decidit fer-ne de petitons per a obsequiar a la família el dia de Nadal quan vinguin a dinar, i han quedat la mar de bufons.

Anem per feina, necessitarem:

• taps de suro
• pals de pinxo
• retoladors de colors
• feltres de colors o roba de quadres
• tisores
• cola blanca

Primer de tot clavem els pals de pinxo al mig dels taps de suro. Jo hi he posat una mica de cola blanca per tal de que quedi ben enganxat.

Mentre s'eixuga la cola, tallem trossos de feltre vermell i negre per a fer la barretina dels tions. Un cop tallat, enganxem la tira negre amb cola a la roba vermella.

Pintem la cara dels tions amb els retoladors.

Tallem rectangles de roba per fer les mantetes dels tions. Jo al final m'he decidit per roba de mocadors de fer farcells. Les enganxem a l'esquena dels tions. Ara enganxem les barretines i al damunt de la manteta hi posem un puntet de cola per tal de tirar-les una mica enrera i que quedin més bonics.

I ja els tenim, a punt per a posar-los a l'arbre de Nadal aguantats amb el pal.

I si els voleu regalar, podeu posar-hi una targeta de felicitació i embossar-los en paper de cel·lofana.

Us agraden? A mi m'encanten...

Bon Nadal a tothom!!!!

CASETA DE NADAL DE GALETES

La meva Amiga Invisible, que em coneix molt bé..., m'ha fet un regal que m'ha encantat. De totes maneres he de reconèixer que m'ha donat molta feina, però al final ha valgut la pena. Que què m'ha regalat? Doncs una caseta de galetes per a muntar, tot un repte!!!

Per començar, i seguint les instruccions de la caixa de les galetes, s'ha de fer sucre cremat per tal d'enganxar les parts de la caseta.

I aquí ja hi ha hagut un primer incident, el sucre cremat crema com un dimoni, i tinc una butllofa al dit!!!

Però he seguit muntant la casa, una butllofa no ens farà defallir!!!

Una vegada enganxada, he elaborat glassa, però aquí ja he deixat de banda les instruccions de la caixa perquè ja he vist que no quedaria molt consistent. Per tant l'he fet amb:

• una clara d'ou
• 200 gr. de sucre glass
• unes gotes de llimona

L'he posat a la mànega i amb paciència he anat fent les decoracions de la casa amb lacasitos inclosos.

Al final he decidit fer un centre de taula pel dia de Nadal amb la caseta de galetes. Per tant, mentre es solidificava la glassa, he agafat un quadrat de suro blanc l'he folrat de fondant com si fos un pastís i l'he decorat amb fulles de grèvol també de fondant.

Al final hi he posat la caseta al mig, i ho he acabat de decorar amb un tió i l'avet de vidre que ens va regalar la Silvina per felicitar-nos les festes.

I el dia de Nadal aquest centre presidirà la nostra taula!

Gràcies M. José (és la meva amiga invisible), i gràcies Silvina pels vostres regals!

I bones festes a tothom!!!

CALENDARI D'ADVENT AMB AGULLES D'ESTENDRE I WASHI TAPE

A casa, cada any preparo un Calendari d'Advent diferent per tal de comptar els dies que ens falten per arribar al Nadal. N'he preparat amb gots de plàstic, amb ampolletes de vidre, amb bosses de colors, amb capsetes, amb pots de llauna reciclats, amb calaixets de plàstic, amb tasses... i aquests any amb agulles d'estendre i washi tape.

Anem per feina, necessitem:

• 24 agulles d'estendre de fusta (una per a cada dia)
• washi tape de diferents colors jo he fet servir el verd, el vermell i el daurat
• la pistola de silicona calenta
• bossetes de cel·lofana o papers bonics d'embolicar, si són de Nadal millor
• cartolina i retolador gruixut
• cel·lo
• llaminadures
• una paret de casa amb força espai

El Calendari que farem tindrà forma d'arbre de Nadal, i per tant, haurem de veure en quina paret podem posar-lo. Jo després de mesurar i calcular, m'he decidit per la del passadís, no hi ha res i és espaiosa.

Hem de tenir en compte que haurem de fer un triangle amb les agulles d'estendre col·locades en 6 fileres més el tros del tronc.

Per tant, primer de tot mesurem la distància del terra fins a on volem començar l'arbre des de dos punts diferents, per tal de no començar torts, i hi enganxem la primera tira de washi tape ben recte. Després calculem la distància que ens interessa entre agulla i agulla i així sabrem l'amplada de l'arbre.

Just al mig, hi fem una tira vertical amb la cinta fins a on volem que sigui d'alt. I ara només ens falta calcular la distància entre les tires perquè ens quedin equidistants.

Les agulles les he enganxat amb silicona calenta just al damunt de la cinta, per evitar que es taqui la paret i que quan ho treiem no arranquem la pintura i tot.

I anar fent i calculant. Penseu que les agulles van col·locades entre mig de les de la filera de baix. Per tant, en cada filera minvem una agulla. D'aquesta manera aconseguirem la forma de triangle per tal de fer l'arbre.

O sigui, que a la primera filera hi van 6 agulles, a l'altre 5, després 4, 3, 2 i a dalt de tot 1.

Sota de la primera filera, hi afegim tres tires verticals de color daurant simulant el tronc, i on hi posarem les 3 agulles que ens queden fins a sumar les 24, una per a cada dia.

Ho veieu? Ah! i a dalt de tot hi fem una estrella amb cinta d'un altre color, que els arbres de Nadal porten l'estrella no? Doncs el nostre també!

Ja el tenim a punt!!!

Ara toca omplir les bossetes de llaminadures (una peça per a cadascú de la família) i tancar-les bé, no sigui que algú s'ho mengi abans d'hora!

I en posem una penjant de cada agulla. Mireu de combinar-ho de manera que quedin repartides i no n'hi hagi dues d'iguals al costat, així quedarà més lluït.

Per últim tallem quadradets de cartulina verda i hi posem els números de l'1 fins al 24 amb el retolador gruixut. I ja els podem enganxar a les agulles (jo ho he fet posant-hi cel·lo per la banda del darrere perquè no es vegi).

A mi m'agrada posar els números barrejats, així cada dia hem de buscar on és. Però vaja, això va a gustos, hi ha qui els posa seguits.

I ara a esperar el dia 1 de desembre per començar, quina emoció!!! Això vol dir que s'acosta el Nadal.

Vinga, animeu-vos que encara hi sou a temps, i si passen dos o tres dies és igual, us mengeu les llaminadures atrassades de cop i llestos!

Què us sembla?, ha quedat xuli oi?

CREMA DE CASTANYES

M'encanta anar al bosc, a tota mena de boscos, però especialment als boscos de castanyers.

Més que encantar-me us puc dir que és una necessitat, dintre del bosc entre mig dels arbres carrego piles. Però amb els castanyers hi ha quelcom d'especial, per tant me'ls miro de molt a prop, en qualsevol època de l'any. A l'hivern sense fulles, tant pelats i majestuosos. A la primavera quan els surten les fulles noves, d'aquell verd tant característic i que deixa passar la llum a capes.

A l'estiu quan ja es veuen els pellons plens...

...i a la tardor, quan cauen les castanyes i les podem plegar de terra.

El cap de setmana passat m'hi vaig estar una bona estona, de fet vàries estones per dins dels boscos de castanyers, i es clar, vaig aplegar unes quantes castanyes per fer-ne receptes boníssimes.

Una de les receptes que li tinc una estima especial és la que l'Associació de dones de l'Abellera de Prades recull en el seu llibre "La cuina de Prades d'abans i d'ara". En aquest llibre hi podem trobar tot de receptes tant de les nostres àvies com de les nostres, de les adaptades als nostres temps, i la veritat és que m'encanta.

Bé doncs com us deia una de les receptes que més m'agrada és la de la Crema de Castanyes de Prades de la M. Carme Salvadó. Ve a ser com una Crema Catalana però amb castanyes.
I em direu, i què hi té això d'especial? Doncs que a part d'estar elaborada amb castanyes, les mides que hi posa no són les precises de les bàscules d'ara, sinó les mides que feien servir les nostres àvies amb el que tenien a mà, culleres, gots, etc... i això fa que per a mi sigui una recepta entranyable, pràctica i de les àvies de totes les cases.

Som-hi doncs!

 
Ingredients:

• 20 castanyes de Prades
• 1/2 litre de llet
• vainilla en canya (jo tenia les llavors i les he fet servir directament)
• 4 rovells d'ou
• 4 cullerades de sucre ben plenes
• 1/2 cullerada de farina

Agafem les castanyes i les bullim amb aigua. Jo us aconsello que hi feu un tall a la pell, així es couen millor i no peten.

Un cop cuites les pelem procurant treure la pell de dintre i les triturem per tal de fer un puré de castanyes.

En una olla posem al foc la llet amb la canya de vainilla. Quan arrenqui el bull hi traiem la vainilla i hi afegim el puré de castanyes remenant-ho bé perquè es desfaci i no hi quedin grumolls.

En una altra olla hi posem a coure els rovells d'ou amb el sucre i la farina.

Un cop tot ben barrejat hi afegim la llet amb el puré de castanyes sense deixar de remenar, i ho coem fins que ens torni a arrancar el bull i s'espesseixi.

I ja la tenim! Crema de castanyes!!!

Per tal de servir-ho, jo he utilitzat copes de postres. A sota hi he posat un parell de cullerades de Melmelada de prèssec, que tenia feta i que a casa els encanta. Al damunt de la melmelada, que pot ser de la que més us agradi, hi poseu la crema de castanyes. D'aquesta manera a part de boníssim la presentació és més afavorida, ho veieu?

I al damunt una castanya per a decorar.

Ho deixem refredar a la nevera, i ja es pot menjar. Jo normalment ho faig d'un dia per l'altre i així queda més bona.

Què us animeu a fer-ne? Doncs vinga, que estem a l'època de les castanyes!!!
Per cert, i heu vist com ho he servit? A la Safata decorada amb washi-tape!
Bon profit!