Un naixement sempre és motiu d'alegria. Aquesta tardor una amiga ha sigut mare, i totes les altres components del grup ens vam posar en marxa per tal de fer-li un regal a la nouvinguda. Però va costar posar-nos d'acord, que si robeta, que si unes arracades, que no que això ho regala la padrina, que si que així podrà variar, que si li fa falta alguna cosa, que no que ja ho té tot i a més com que ja és la segona filla i han nascut a la mateixa temporada aprofita molta cosa... En fi, no hi havia manera.
Una de nosaltres va dir: A la mare li encanten els reportatges de fotos!!! Podem recollir calerons i fer-li un val per a un reportatge!
La idea va ser acceptada i vam recollir els diners, però... no li donarem un sobre i ja està, que "soso" que quedarà... (que en som de complicades les dones, els homes són més pràctics, segur que ells no haguessin ni anat a buscar el val, li haguessin donat els diners i punt).
Al final algú va afegir: podem posar el sobre en un Pastís de Bolquers, Neus el faràs tu, no? I jo vaig pensar no ho has entès bé, un pastís de què? Sí, sí un pastis de bolquers. En ma vida ho havia sentit, i això com es fa? amb farina, mantega i ous? Doncs no, es fa amb bolquers!!!
De seguida vam buscar imatges per internet i es clar, jo em vaig procurar un tutorial per veure com havia d'enganxar els bolquers i que el pastís no es desmuntés, perquè molt xulo però com està enganxat?
Total, que vaig anar a la botiga de xinesos (en sóc una bona clienta, jo crec que un dia em faran descompte i tot) i vaig comprar una safata de pastís d'aquestes de cartró amb la blonda de la mida més gran que vaig trobar, paper de cel·lofana, gomes elàstiques (de les de pollastre) i llaços.
A part vaig procurar-me uns quants ninotets bufons i un parell de tubs reciclats de paper de cuina. Faltaven els bolquers. Feia uns 13 anys que no en comprava, i en la meva època eren de nen o de nena, a part de les mides, que ja tenia clar que no podia comprar els més petits perquè les criatures creixen molt ràpid i aviat no li anirien bé. Al final vaig haver de demanar assessorament a la dependenta!!! i amb els bolquers en mà ja ho tenia tot per a muntar el pastís.
No és que sigui complicat, però si volem que quedi maco hem de mirar que tots els bolquers estiguin enrotllats en la mateixa direcció, si són de diferents colors classificar-los una mica, és a dir, que estèticament quedi bé.
Va sortir un pastís de 3 pisos (vaig posar-hi tots els bolquers d'un paquet) i amb els ninotes posats feia força goig.
Per acabar i per tal de que no s'omplís de pols mentre no feien servir els bolquers, el vaig embolicar amb la cel·lofana i els llaços. I entre mig hi vam posar el val pel reportatge fotogràfic.
Què us sembla? Feia goig oi? A més és un bon recurs quan es fa un regal en grup. I segur que s'aprofita!
