BRAÇ DE PASTANAGA I PATATA

El cap de setmana vam quedar amb els nostres amics del Clot, que són amb els que vam fer el sopar "Tot de postres" de l'entrada del Pastís de pinya. Sí, aquells que em van demanar als Reis de l'Orient el llibre "La cuina de l'avellana" d'on vam treure la recepta de la Crema d'avellanes d'hivern.
Aquesta vegada, la Laura, em va demanar que fes una recepta d'un braç de patata i pastanaga que li havia explicat la meva mare dient-li que era tan bo. Jo no sabia de quina recepta es tractava, i per tant, vaig haver d'anar a la mare per tal de que me l'expliques per fer-li a la Laura.

Aquí en teniu la recepta!

Ingredients:

• 3 pastanagues
• 3 patates mitjanes
• 1 ceba
• 2 ous
• formatge cremós tipus Philadelphia
• pernil dolç
• formatge ratllat per gratinar
• sal i pebre al gust.

Comencem rentat i pelant les pastanagues, les patates i la ceba.

Ratllem les hortalisses, i en un bol, hi batem els ous amb un pessic de sal i pebre al gust.

Una vegada batuts els ous, hi afegim les pastanagues, les patates i les cebes ratllades.

Ho remenem bé perquè s'impregni tot d'ou.

Agafem la safata del forn, hi posem un paper sulfurat, i hi escampem la barreja del bol.

Ho enfornem amb el forn preescalfat a 170 graus entre 20 i 30 minuts, depenent del forn.

Una vegada cuit, que ho veureu perquè l'ou estarà quallat, ho traiem del forn i ho deixem temperar damunt del marbre.

Quan ja no crema, hi escampem el formatge cremós pel damunt. Jo ho he fet amb formatge tipus Philadelphia normal, perquè queda més suau i a més, quan tinc convidats no m'arrisco amb sabors més forts o especiats. Però, si us ve de gust, podeu provar de fer-ho amb d'altres formatges cremosos diferents.

Pel damunt del formatge, hi posem una capa de pernil dolç,

I després, una altra de formatge i ho enrotllem com si fos un braç.

Ho posem en una safata per anar al forn, hi posem formatge ratllat pel damunt i ho gratinem just abans de servir.

Jo ho vaig fer el dia d'abans, ho vaig guardar a la nevera ja enrotllat i amb paper de plàstic pel damunt, i el dia següent, hi vaig afegir el formatge ratllat i ho vaig gratinar.

Una vegada gratinat, ho traiem del forn, ho tallem a racions i ho servim calent amb una mica d'amanida per completar el plat.

I ja ho tenim! Va quedar boníssim i molt fi al paladar. Tothom va repetir i no en va quedar ni una engruna. Ah, i a la Laura li va encantar. De fet me'n va demanar la recepta. Li vaig dir que ja en faria una entrada al "Tot fet a casa" perquè ho veiés pas per pas amb fotos i tot!!!

Ummm, a casa ho repetirem segur!

Bon profit!

Ahhh! I si voleu seguir-nos diàriament i veure més coses que vaig fent, podeu fer-ho des de l'Instagram @totfetacasa

ÀNEC AMB POMA I CANYELLA

Durant les Festes de Nadal tenim un munt de dinars de família, i un dels plats més esperats, és l'ànec. Jo crec que si el dia de Nadal no fes ànec de segon, em farien fora de casa, i com que no tinc opció els cuino una de les meves receptes preferides: l'Ànec amb poma i canyella.

Jo aquest plat el faig amb ànec, però també es pot fer amb pollastre de pagès.

Ingredients:

• 1 Ànec o pollastre a trossos
• oli d'oliva
• 3 pomes tipus Golden
• 1 ceba
• 1 got de conyac
• 1 branca de canyella
• sal i pebre

Som-hi doncs!

Comencem salpebrant l'ànec i rostint-lo en una cassola amb oli.

Una vegada enrossit, el traiem de la cassola i el reservem.

Piquem la ceba ben petita...

i la sofregim en el mateix oli que hem rostit l'ànec.

Quan estigui daurada hi afegim l'ànec, el got de conyac i la canyella.

Ho deixem coure fins que es redueixi una mica.

Mentre, pelem, trossegem la poma a daus i l'afegim a la cassola.

Deixem que es cogui tot tapat ¾ h. aproximadament, remenant de tant en tant.

Un cop cuit, traiem el pollastre i col·loquem la poma amb la ceba al got del "pimer" per tal de triturar la salsa i fer-ne un puré. Ho tastem i ho rectifiquem de sal.

Un cop feta la salsa la posem en una salsera per a servir.

Podem deixar una mica de suc de la salsa sense triturar per tal d'escalfar l'ànec, i la resta, servir-la a part perquè cadascú se'n serveixi la quantitat que vulgui.

També podem acompanyar-ho amb unes quantes prunes i orellanes amb pinyons, que fan més festa.

Ummmm, quina pinta..., i quina oloreta...

Bon profit!

PASTÍS D'ESTIU AMB ENCIAM I TONYINA

Aquest dies d'estiu que s'organitzen revetlles, sopars amb amics i família, trobades de "jo porto", o perquè senzillament ens ve de gust, us recomano aquest Pastís d'enciam i tonyina.

La veritat és que a casa sempre l'hem fet, la mare, la sogra, la tieta, la cunyada... i la recepta ha anat d'una banda a l'altra i segur que ha patit variacions. Però com que normalment és per a compartir, us recomano que anem sobre segur amb ingredients molts bàsics i així sorprèn i agrada a tothom.

Ingredients:

• pa de motlle sense crosta
• maionesa (la podeu fer o de pot)
• tomàquet sofregit (el podeu fer vosaltres o del que venen preparat)
• tonyina de llauna amb oli d'oliva
• enciam

Les quantitats dels ingredients dependrà de lo gran que sigui el pastís. Depenent de si som molts o pocs jo el faig en un motlle o un altre, més gran o més petit.

Comencem posant el pa en el motlle que haguem escollit, que pot ser rodó, quadrat o de la forma que vulgueu. En aquest cas era rodó i desmotllable, però no cal que ho sigui i a l'hora de desemmotllar, ho farem posant-lo cap per avall, com un flam.

Hem de procurar que no hi quedin espais buits, o sigui que anirem fent trossets de pa a la mida del forat que ens queda per omplir.

Una vegada tot cobert, hi farem una capa fina de tomàquet sofregit.

De vegades el sofregeixo jo, però si tinc pressa i vaig curta de temps, el poso de pot, que n'hi ha algun que tot i que és una mica més car que d'altres, és força bo.

A continuació hi posem una capa de tonyina amb oli d'oliva. Us aconsello que escorreu una mica l'oli de la tonyina i que les capes de salsa no siguin molt gruixudes, que sinó us quedarà molt empalagós.

Una vegada feta la capa de tonyina, en fem una de maionesa. Aquí també la podeu fer vosaltres o ja comprar-la feta, això sí, que sigui bona o la que us agradi.

Hi fem una altra capa de pa de motlle al damunt...

... repetim l'operació, és a dir, salsa de tomàquet, tonyina i maionesa, i acabem amb una capa de pa de motlle.

Pressionem al damunt amb les mans, ho filmem amb paper transparent per tal de que no se'ns assequi, i ho posem a la nevera unes hores perquè agafi consistència. Si voleu ho podeu fer la vigília i acabar-ho de guarnir al moment.

Passades unes hores i quan ja hagi agafat consistència, desemmotllem el pastís. Us aconsello que primer hi passeu un ganivet per les vores i així serà més fàcil.

Ja us he dit més amunt, que si el motlle és normal, podeu tombar-lo cap per avall com si fos un flam.

I ara només queda guarnir-lo.

Per tal de no embrutar el paper de blondes o el plat de servir, podeu posar-hi al voltant unes tires de paper d'alumini o de forn i després ja el retirarem amb compte.

Agafem unes cullerades de maionesa i de salsa de tomàquet que haurem reservat prèviament i ho barregem en un vol.

I ja hi podem fer una capa fina pel damunt de tot el pastís.

Tallem l'enciam a trossets molt petits i l'anem posant pel damunt de la salsa.

I ja està! Bé jo he fet una rosa enrotllant la pell d'un tomàquet perquè quedés més bufó, però aquí ja va a gustos.

Abans d'acabar, uns quants consells:

• Feu les capes fines que sinó enfarfegarà molt
• Podeu farcir-lo amb més ingredients (gambetes cuites, surimi, pebrot, olives...) però ja és més arriscat perquè no agraden a tothom.
• Per desemmotllar-lo passeu un ganivet entre el pastís i el motlle i serà més fàcil.
• Tingueu-lo a la nevera fins a l'hora de servir.
• I bon profit!

Us recomano que el proveu de fer, la gent es sorprèn de lo bo i senzill que és. I sempre hi ha algú que en demana la recepta!!!

MELMELADA DE CALÇOTS

Tornem a estar en plena temporada de calçots, i ja fa uns quants dies que vaig veure la recepta de l'Anna al seu bloc A mossegades, i em van venir unes ganes incontrolades de provar la Melmelada de calçots! Sí, si, ho heu llegit bé, de calçots, i és que a mi m'encanten... fets al foc, arrebossats, en truita, amb macarrons..., però fets melmelada no els havia tastat mai, i he de dir que estan boníssims.

Aprofitant que tenia calçotada, en vaig reservar uns quants per fer-ne melmelada, i he de reconèixer que tèbia i acompanyant carn, peix, formatge, o el que vulgueu és una troballa deliciosa.

Ingredients:

• 500 gr. de calçots ja nets (uns 10 o 12)
• 300 gr. de sucre
• 1 llimona
• 1 canó de canyella

Comencem netejant els calçots i tallant-los a rodanxes finetes.

Escorrem la llimona i en reservem la pell sense el blanquet, que amarganteja.

Posem en una cassola els calçots, el sucre, el suc de la llimona, la pell i la canyella...

..., i ho coem a foc suau remenant de tant en tant perquè no se'ns enganxi.

Veureu que primer es fa molt líquid, però mica en mica es va espessint. Ho veieu???

Ho hem de coure uns 35 o 40 minuts, i quan veiem que se'ns torna de color marró ja podrem apagar el foc.

Ho posem dins d'un pot de vidre i ja ho tenim a punt per a quan en vulguem gaudir.

Jo us recomano que els pots els bulliu 10 minuts o els renteu al renta-vaixelles, i que seguiu els consells d'envasat que us explico en la Melmelada de maduixa i en la Melmelada de mores. D'aquesta manera la melmelada es conservarà sense problemes i ens durarà més temps.

Ara a gaudir-ne, que és deliciosa i sorprenent!

I gràcies Anna per compartir la teva recepta.

BROU D'ALGUES RIC EN COURE

Aquest mes de desembre la meva filla ha estat "fotudeta", però per sort i en part gràcies a la seva força de voluntat amb el tractament ja té l'alta i pot fer vida normal. Ufff, menys mal que tot ha quedat en un ensurt.

De fet us explico això perquè els companys de Goksalut la van visitar i, a part d'altres recomanacions que no tenen a veure amb el menjar, ens van dir que tenia carència de certs minerals, entre ells el coure.

Així va ser quan vam posar-nos en marxa amb aquest brou ric en coure, i com que de fet la carència d'aquest mineral és un tema bastant comú, us en passo la recepta per si el voleu elaborar. A més a més, es veu que no hi ha gaires aliments que ens aportin coure, això fa que aquesta recepta sigui tant interessant.

Ingredients:

• 2 branques d'alga Kombu
• 2 branques d'alga Wakame
• 4 fulles de col
• 1 cullerada de julivert fresc
• 1 litre d'aigua

El primer que em vaig plantejar és d'on coi trauria aquestes algues de noms tant estranys, perquè pel que feia a la resta d'ingredients no hi hauria cap problema. Però aviat ho vam solucionar, els amics de Fitonutrició ens ho van proporcionar.

Resulta que són algues d'origen japonès però si us hi fixeu bé a la bossa hi posa "Producto de Galícia", o sigui que vist així ja és com un producte Km 0, o gairebé, he, he!

Bé una vegada ens hem procurat tots els ingredients ja podem començar el brou.

Primer de tot trossegem i posem en remull les algues perquè s'hidratin. Com a mínim hi han d'estar-hi una hora.

Umm quina oloreta a mar!

Mentre, netegem i tallem la col i el julivert.

Una vegada tot llest, ho posem al foc en una olla amb un litre d'aigua, més l'aigua que hem fet servir per tal de remullar les algues. En total serà aproximadament un litre i mig.

Quan arrenqui el bull, ho deixem coure a foc lent durant uns 15 minuts.

I passada aquesta estona ja ho podem treure del foc.

Ho deixarem reposar tota la nit, i al dia següent ja ho podrem colar.

I aquí el teniu! Aquest brou s'ha de prendre durant tot el dia amb els menjars.

I jo les algues i les verduretes colades també les vaig aprofitar, que aquí no llencem res. Vaig fer una mena d'Empedrat de la Cerdanya, amb mongetes seques i trossets de cansalada, que vaig rebatejar amb el nom "d'Empedrat de la Costa", per això de les algues. La veritat és que va quedar força bo i la combinació amb el gust de mar que li proporciona les algues li dóna un toc especial.

Espero que aquesta recepta us sigui d'utilitat en moments de carència de coure.

Bon profit i bona salut!