MELMELADA DE PRÉSSECS

Hem d'aprofitar que encara tenim fruita bona i fer-ne melmelades. Jo n'esmorzo cada dia i la que fem a casa no té color, està boníssima!!! A més, sempre va bé tenir-ne per a farcir pastissos.


De totes maneres he de dir que a casa també em fan pressió, i avui quan he arribat m'he trobat a la taula de la cuina uns quants préssecs que m'hi estaven esperant.


Com us he dit en altres entrades de melmelades (Melmelada de mores i Melmelada de maduixes), els ingredients imprescindibles són la fruita, la meitat del seu pes en sucre per tal de que ens faci de conservant i suc de llimona que ens hi aporta la pectina i ens donarà la consistència típica de la melmelada.

Ingredients:
  • 2 Kg. de préssecs pelats i a trossos
  • 1 Kg. de sucre
  • 2 llimones
Netegem, pelem i trossegem els préssecs.


Un cop ens haguem assegurat que en tenim 2 Kg. n'hi afegim 1 de sucre (sempre la meitat del pes de la fruita en sucre).


Ho remenem bé i ho deixem macerar durant 3 o 4 hores.


Mireu quina pinta quan ja està macerat!


Ho posem al foc i ho coem uns 10 minuts.


Una vegada passats els 10 minuts ho triturem tenint en compte la textura que ens agrada. A casa ens agrada trobar-hi trossets de fruita, i per tant no ho faig gaire fi.


Hi afegim el suc de les llimones...


... i ho seguim coent durant una mitja hora fins que ens agafi la consistència de melmelada.

I ja la tenim a punt!
Ara ja podem omplir els pots, tal qual, amb la melmelada bullint per tal de que es faci el buit. Com us he explicat altres vegades els pots han d'estar ben nets del renta-vaixelles o esterilitzats per tal de que no hi hagi germens i no se'ns faci malbé la melmelada. Sinó sabeu com fer-ho podeu consultar les entrades de la Melmelada de mores i la de la Melmelada de maduixes, allà està explicat en detall.


Els pots s'han d'omplir fins a dalt de tot amb la melmelada calenta...


... tapar-los ben tapats...


... i posar-los cap per avall fins que es refredin per tal de que ens facin el buit.
Mireu, amb dos quilos de préssecs me n'han sortit cinc pots.


Us ho dic com a referència i per tal de que procureu tenir-los a punt.
I a gaudir de melmelada durant una bona temporadeta!!!


PASTÍS DE LLIMONA

Tenia moltes ganes de fer aquest pastís. De fet en tinc ganes des de que vaig tenir a les mans el llibre nou de l'Alma Obregón. Però com sempre em passa, d'una recepta de qui sigui, sempre n'acabo fent la versió Tot fet a casa, no ho puc evitar!!!


Jo us poso la recepta de l'Alma per fer el pa de pessic, però ho podeu fer amb qualsevol recepta que tingueu, això sí afegint-hi essència o la pell ratllada d'una llimona.

Ingredients per al pa de pessic:

  • 200 gr. de mantega sense sal a punt de pomada
  • 200 gr. de sucre
  • 200 gr. de farina
  • 2 culleradetes de llevat
  • 4 ous
  • la pell ratllada d'una llimona
Preescalfem el forn a 180 graus i engreixem i enfarinem el motlle que farem servir. Jo com que només en tinc un d'aquesta mida (d'uns 20 cm.) ho faré en dues tandes, es a dir, primer couré la meitat de la massa i després el tornaré a engreixar i enfarinar  per a coure altra meitat.


Batem la mantega amb el sucre fins que ens quedi blanquet i hi anem afegint els ous.


En un bol tamisem la farina amb el llevat i ho incorporem a la massa. Una vegada que veiem que ens queda homogènia hi afegim la ratlladura de la pell de la llimona. Hem de procurar que al ratllar-la no hi hagi lo blanquet, perquè sinó ens quedarà amarg.


Un cop tot barrejat posem la massa al motlle i cap al forn uns 25 minuts!
Bé ja us he dit que jo ho he fet en dues vegades, i per tant n'he reservat la meitat per a la segona tanda.


Mentre se'ns couen les masses anem a preparar l'almívar, essencial en tots els pastissos perquè quedin melosos i boníssims. Ja us he comentat en altres entrades com fer l'almívar, com en la del Cotxe-Pastís, la del Pastís de fondant o la del Pastís d'aniversari de xocolata, però aquí us ho torno a explicar perquè en farem una variant per tal de donar-li gust de llimona.

Ingredients per a l'almívar:
  • 100 gr. de sucre
  • 100 ml. d'aigua
  • la pell ratllada d'una llimona
Barregem el sucre i l'aigua i ho posem al microones fins que bulli i agafi un color groguet. Ho traiem i hi afegim la pell ratllada de la llimona i deixem que infusioni.


Ho deixem refredar i ho colem, i ja el tenim a punt. Jo normalment el poso en un biberó per tal de ruixar bé el pa de pessic, va genial!

Ei! ja heu anat vigilant el forn? Recordeu que hi teniu el pa de pessic, que no se'ns cremi!!!
Per veure si ja està cuit, el podeu punxar amb un escuradents que ens ha de sortir net. Una altra manera de saber-ho és perquè la massa quan està cuita es separa una mica del motlle. Ho veieu?


Doncs ja el podem desemmotllar i deixar refredar en una reixa.

I mentre es refreden les masses farem el farcit. Elaborarem una crema de formatge amb gust de llimona i la Lemon curd, que és una crema de llimona super bona i que jo ja la tinc feta!!! En vaig fer fa uns dies i la tenia guardada.
No us preocupeu, queda pendent per a una altra entrada. Quan en torni a fer us la penjo, promès!!! (Aquí teniu la promesa, l'entrada de la recepta de la Crema de Llimona o Lemon Curd).
Si no en teniu podeu fer-ho amb melmelada de llimona (tot de llimona, ummmm).


Ingredients per a la crema de formatge amb llimona:
  • 125 gr. de mantega sense sal a punt de pomada
  • 300 gr. de sucre glass
  • 125 gr. de formatge cremós tipus Philadelphia però que no sigui light
  • Una culleradeta d'extracte de llimona.
Tamisem el sucre i el batem amb la mantega fins que s'integri.


Un cop està esponjós hi afegim el formatge acabat de treure de la nevera i seguim batent.



Finalment hi afegim l'essència de llimona. Jo la compro al súper. Us en penjo una foto perquè la veieu.


Penseu que aquesta crema com que porta el formatge s'ha de guardar a la nevera, i per tant el pastís també.
I ja podem començar a muntar-lo.
Igualem els pans de pessic i els tallem pel mig. Amb aquest estri que és diu lira queden genial.


Mireu, super ben tallats i a punt per a xupar-los amb l'almívar de llimona. Els que van al mig, mulleu-los per les dues cares, quedarà més bo.


Som-hi, un pa de pessic, una capa de lemon curd, un altre pa de pessic, una capa de crema de formatge, un altre pa de pessic...


I acabem amb la crema de formatge i guarnit-lo per fora.



Ummm, quina pinta, se'm fa la boca aigua!


És laboriós però val la pena, està molt bo.


En voleu un tallet?


Us hi atreviu??? Som-hi doncs!


MELMELADA DE MORES

Cada any quan arriba aquesta època elaboro melmelada mores. M'encanta!


Això vol dir que durant unes quantes setmanes i de forma una mica obsessiva, em dedico a observar la natura i vigilar molt de prop el esbarzers.


Aquest any estaven eufòrics, amb una quantitat important de flors perquè ha plogut bastant, i els insectes s'han posat les botes amb el pol·len.


I mica en mica les mores han anat fent el seu procés i han anat madurant.


Els ha costat, perquè no han tingut gaires hores de sol i hi havia el risc de que baixessin les temperatures i no acabessin de madurar. Però amb paciència i anar triant n'he collit unes quantes. Això sí, no us poso una foto dels meus braços ni de les cames, però us puc assegurar que tot i anar protegida, semblen un "mapa mundi". Les tinc plenes d'esgarrapades! Però la recompensa s'ho val!!! Mireu quin goig...


Doncs bé, us passo la recepta de la melmelada perquè val la pena de fer-ne si en podeu collir bastants.

Ingredients:
  • 1 Kg. de mores
  • 1/2 Kg. de sucre
  • 1 llimona
Elaboració:

Netegem bé les mores i les posem en un recipient.
Hi afegim el suc de la llimona.
La llimona és essencial quan fem melmelades ja que ens hi aporta la pectina. I ara em direu, la què??? Sí, sí, la pectina, que és una substancia que fa que la melmelada agafi la textura de la gelatina. Per tant, si no n'hi poséssim, ens quedaria com una salsa bastant líquida, i el que ens convé és que ens quedi com un gel.


Hi posem la meitat del sucre...


...ho remenem bé i ho deixem macerar durant una mitja hora per tal de que les mores deixin anar el suc.
Una vegada ha passat la mitja hora, hi acabem d'afegir la resta del sucre.

Normalment quan fem una melmelada hi hem de posar la meitat del pes de la fruita en sucre. Això és perquè el sucre protegeix la fruita i ens fa de conservant natural. El sucre junt amb d'altres mesures que us explico més endavant fa que podem guardar-la i consumir-la al cap d'uns mesos o inclòs un any.

Triturem les mores amb el pimer fins que tinguin la textura que us agradi. Jo quan menjo melmelada, del tipus que sigui, m'agrada trobar-hi els trocets de la fruita, i per tant no les trituro molt.

Les posem al foc remenant sovint perquè no s'enganxin, durant una mitja hora o fins que veieu que la melmelada té la consistència que voleu.


I ja la tenim!!! Ummm, deliciosa!

Ara anem al tema de l'envasat.
Aquí hi ha diversitat d'opinions, però el que està clar és que millor guardar-la en pots de vidre ben nets o inclòs esterilitzats i fent-los-hi el buit. Així es conservarà millor perquè eliminem els possibles germens que hi puguin haver-hi.
Tal com us vaig dir a l'entrada de la Melmelada de maduixa, podeu rentar els pots al renta-vaixelles amb l'aigua molt calenta i tot just fer coincidir el final del programa amb l'acabament de l'elaboració de la melmelada. Jo ho he fet moltes vegades i he de dir que se m'ha conservat durant gairebé un any (el temps que hem tardat a cruspir-nos-la!!!).
Una altra opció és bullir els pots amb la tapa inclosa durant deu minuts per tal d'esterilitzar-los.


Una altra mesura important és fer el buit als pots. Per tant el que farem és, un cop nets o esterilitzats, omplir-los quan la melmelada encara està molt calenta, fins a dalt de tot. Quant menys aire hi hagi millor és conservarà.


Tapem el pots ben tapats i els posem cap per avall fins que la melmelada estigui freda per tal de que es faci el buit. Bé jo de fet els guardo així fins a l'hora de consumir-la, i us asseguro que hi ha vegades que tinc veritables problemes per obrir els pots!


I aquí la tenim, melmelada de mores!!!!! Irresistible! De fet jo n'esmorzo cada dia fins que se m'acaba.  I és que m'encanta.


Què, us hi atreviu??? Vinga som-hi!


COCA DE PASTANAGA I POMA

Sempre que havia utilitzat la pastanaga per a fer uns postres, ho havia fet com a crema de farcit, com en la recepta del Pastís de pastanaga i coco, però mai en la massa del pa de pessic o en una coca. Per tant quan em van passar aquesta recepta va ser inevitable provar-la, i la veritat és que val molt la pena!




Ingredients:

  • 210 gr. de farina
  • 180 gr. de sucre
  • 180 ml. d'oli de girasol
  • 3 ous
  • 2 o 3 pastanagues grosses
  • 2 pomes mitjanes
  • un grapat de nous a trocets
  • 2 culleradetes de llevat
  • 2 culleradetes de canyella en pols
  • sucre glass per a decorar


Elaboració:

Primer de tot preparem una safata posant-hi paper d'anar al forn i engreixant-lo amb una mica de mantega i farina.
Preescalfem el forn a 180 graus.

Tamisem la farina amb el llevat i la canyella en pols i ho reservem.


Després separem els rovell de les clares dels ous. Batem les clares a punt de neu i també les reservem.


Batem els rovells amb el sucre fins que quedin blanquets i hi afegim l'oli.


Una vegada estigui tot ben barrejat hi afegim la farina tamisada i batem fins que quedi homogeni. Per últim hi afegim les clares amb una espàtula vigilant que no ens baixin de volum i remenant de dalt a baix.

Un cop tinguem la massa a punt, ratllem les pastanagues...


... i les pomes...


... i les hi incorporem remenant amb cura.


I per últim afegim les nous a trossets i barregem per tal de que ens quedin ben repartides.


Ja ho tenim a punt per posar-ho a la safata i cap al forn durant uns 30 o 35 minuts! Però de totes maneres penseu que el temps de cocció depen molt de cada forn i de la mida del motlle que utilitzeu. O sigui que jo us recomano que ho aneu controlant i quan punxeu la coca amb un escuradents i us surti net voldrà dir que ja la teniu cuita.


I aquí la tenim!


Li podem tirar sucre glass pel damunt, i jo l'he decorada amb aquestes figuretes de fondant.


Està boníssima, la poma i la pastanaga l'amoroseixen i li donen un gust molt especial. Passa d'allò més bé. Us la recomano tant per esmorzar com per berenar. Ummm!!!! Me la menjaria jo sola tota sencera!