MONA DE PASQUA

Padrins!!! Ja teniu les Mones a punt? Que s'acosta la Pasqua i els fillols i filloles les esperen!

Jo ja l'he fet. No us penseu, que té la seva feinada, entre proveir-te dels materials, dels ingredients, fer el pastís i després la decoració... però a mi m'encanta! i si a sobre després te'n menges un tall, genial!!!

Aquest any ho tenia claríssim, havia de ser de primavera, i amb molts colors, que a la canalla els agrada més. Per tant vaig fer un prat ple de gespa, floretes i papallones de colors.

Primer de tot vaig fer el pa de pessic, (com el de la Coca amb poma però sense la poma). Després el vaig mullar amb almívar (el mateix del Pastís de fondant però li vaig afegir una cullereta d'essència de vainilla). I per acabar el vaig farcir amb melmelada de maduixa i crema de mantega i el vaig recobrir amb la mateixa crema tenyida de color verd, com la gespa.

La recepta de la crema de mantega la teniu aquí. Jo us poso les mides estàndard i depenent de lo gran del pastís en podeu fer la meitat més o el doble (jo en vaig fer el doble i me'n va sobrar bastant, però l'he congelat i així ja la tinc a punt per a una altra vegada).

Ingredients:

• 250 g. de mantega a punt de pomada
• 325 g. de sucre fi, tipus glas
• 2 o 3 cullerades de llet semidesnatada
• 1 cullereta d'extracte de vainilla (m'encanta la vainilla)
• Colorant en gel (si ho voleu tenyir)

Elaboració:

Tamisem el sucre i el posem en un bol amb tots els altres ingredients. Ho batem a velocitat baixa durant un minut. Després pugem la velocitat  i ho batem uns altres 5 minuts fins que quedi cremós. I ja tindrem la crema de mantega a punt per a decorar lo que sigui, pastissos, cupcakes... o en aquest cas la Mona.

Un cop preparada la crema de mantega, amb el broquet de molts foradets vaig anar-la posant al damunt de la Mona com si fos gespa. 

Veieu com queda? Oi que sembla gespa?

Mireu quin prat... i ha d'estar boníssim!

I ja passem a la decoració amb el fondant, que prèviament haurem tenyit dels colors que necessitem. Fem les flors de colors amb un tallador en forma de floreta...

...les papallones també amb un tallador, en aquest cas amb relleu i tot...

...la gespa del voltant de la mona..., i ja ho tenim a punt per a per anar-ho col·locant tot al damunt.

Anem guarnint sense descuidar-nos els Ous de Pasqua farcits de Brownie que ja teniem preparats, les plomes, els pollets... Ah i he posat papallones volant aguantades amb filferro.

I per acabar la figura de xocolata, en aquest cas un conill amb pastanaga i tot que ha collit del nostre prat.

Aquí la teniu, una Mona de Pasqua de primavera!!!

Quan la va veure la meva neboda es va quedar muda, i jo no sabia si li havia agradat o no. Però després em va venir i em va dir: "T'has passat tieta!!!"

Bé no sé si em vaig passar o no, però jo vaig gaudir molt fent-la...

... i menjant-la!!! I si a sobre a la meva neboda li va agradar doncs genial, que d'això es tractava!

Ah! i aquí us deixo una mostra de com queden els Ous de Pasqua farcits de Brownie quan els trenques per menjar-los, molt bons i tot un èxit per lo originals que són, recomanables per la cara de sorpresa de la gent. Hi va haver qui es menjava la closca i tot per què es pensava que eren de sucre amb xocolata per dintre!

Us animeu a fer-ne una? Doncs qui s'animi el convido a penjar les fotos al facebook del TOT FET A CASA!

OUS DE PASQUA FARCITS DE BROWNIE

Ja s'acosta la Setmana Santa, de fet aquest diumenge és Rams, i com ja sabeu és tradició que les padrines comprin la palma als fillols i filloles per anar a beneir. I els padrins, que no fan res? Doncs sí, a ells els hi toca proveir als fillols i filloles de la Mona, tot i que hi ha padrines que també s'hi afegeixen. I què és imprescindible en una bona Mona? Els pollets, les plomes i els Ous de pasqua.

Jo no sóc padrina de ningú, però em toca fer una Mona, i enguany he decidit que els Ous serien TOT FET A CASA.

La història va començar quan en Joan (que també va fent cosetes i després en compartim les fotos, que si mira quins panellets que he fet, que si mira les cookies de Nadal...) em va passar un link amb una recepta per fer bownie dins la closca d'uns ous, sí, sí dins de l'ou, i va resultar ser de La Receta de la Felicidad. Llavors vaig pensar... ho provaré, però aprofitaré i decoraré els ous per a posar-los a la Mona.

Primera dificultat: ahir vaig recórrer tres supers i el mercat buscant ous blancs, i no en trobava!!! Em van dir que no tenen sortida, que la gent els prefereix rossos i ja no en porten. O sigui que això de "Una capseta blanca que s'obra i no es tanca" aviat passarà a la història.

Al final en vaig trobar a la parada de pollastres d'un dels centres comercials que tenim a la ciutat. I el senyor de la polleria, que era molt amable, al dir-li que eren per a la Mona, me'ls va triar perquè fossin macos i ben blanquets.

He seguit tal qual la recepta de la Sandra, la noia de La Receta de la Felicidad (per cert que ara surt per la tele fent un anunci de pastilles pel rentavaixelles). Lo únic que jo he fet un foradet adicional als ous per l'altra banda per a buidar-los sense problemes. He bufat per una banda i el rovell i la clara m'han sortit per l'altra.

Primer em feia por que es trenquessin  però un cop agafat el truc he anat fent i... miracle, han acabat tots sencers!!! Jo no n'he buidat tants com diu la recepta perquè no en necessitava tants. De fet he calculat els que havia d'utilitzar pel brownie i pel pa de pessic de la mona, set en total.

Els he posat amb aigua i sal, i després amb aigua i colorant alimentari per a tenyir-los de colors.

Al cap d'una estona, mireu que xulis que han quedat!

Veieu el mini foradet que us comentava més amunt? Ni s'aprecia.

Un cop he tingut la massa del Brownie feta l'he anat posant dins de les closques amb la mànega, he posat els ous en un motlle de cup cakes amb una mica de plata per aguantar-los drets i cap al forn. No us penseu, que no les tenia totes, però ha sortit perfecte.

Bé ha sortit una mica de massa de la closca, però així segur que per dins estan tots plens i al trencar la closca per menjar-los quedarà la forma de l'ou.

Si us passa  això no us espanteu, jo he fet tal com deia la Sandra, ho he tret i he netejat l'ou en calent (cremaven un munt i m'he hagut de posar els guants del forn). Un cop nets mireu com han quedat de bé.

Quan ja estaven freds els he acabat de decorar, sempre amb colorant alimentari. Ja sé que no és lo millor per a pintar amb pinzell, però amb el menjar no s'hi juga i els ous aniran a la Mona, o sigui que res d'aquarel·les o temperes. Potser no queden tan perfectes, però segur que no intoxiquem a ningú!

Jo hi he fet flors, per anar d'acord amb el tema que servirà per a decorar la Mona, però podeu fer-hi lo que volgueu. Mireu quin goig, a punt per a posar a la Mona!!!

Ah i amb la massa que ha sobrat l'he posat en un motlle i... tatxannnn!!!! Aquí no es llença res!!!

Que us semblen? Us atreviu ni que siguin deixant-los blancs? Vinga que és entretingut però no difícil!

Mireu com queden per dintre, boníssims!

Ah i pugeu les fotos al facebook del TOT FET A CASA, que els veurem tots.

Si teniu dubtes, poseu-vos en contacte i us donaré un cop de mà.

CREMA CATALANA

Demà és Sant Josep, i a casa Sant Josep és sinònim de Crema Catalana.

De sempre la Crema Catalana la feia la Iaia Ramona, i la va fer fins que va poder. En feia per a tota la família, i això volia dir vàries safates. Si queia en dia de festa anàvem a casa seva a menjar-la, i sinó, ens la tenia a punt i l'anàvem a buscar. Jo li deia, iaia me n'ha de donar la recepta perquè si vostè no la pot fer, per Sant Josep no podrem menjar crema perquè no sabrem fer-ne!!! I me la va donar, o sigui que aquesta és la seva recepta.

Ingredients:

• 1 litre de llet
• 1 canó de canyella
• la pell d'una llimona (sense lo blanquet que sinó amarganteja)
• 10 rovells d'ou
• 300 gr. de sucre (perquè quedi ben dolceta, deia la iaia)
• 60 gr. de midó
• sucre per cremar (si es vol cremar)

Preparació:

Posem la llet a bullir amb la pell de la llimona i la canyella. Quan arrenqui el bull apaguem el foc i tapem l'olla perquè la llet agafi el gust de la llimona i la canyella.

En un bol batem els rovells amb el sucre fins que comenci a quedar blanquet. Hi afegim el midó que hem desfet amb una mica d'aigua. El midó jo el compro al mercat, a la parada dels fruits secs i les mongetes, i normalment ja el tenen preparat per a un litre de llet.

Tot seguit hi aboquem la llet calenta. (Com podeu veure he hagut de canviar el bol perquè no m'hi cabia la llet, he, he, he).

Ho remenem bé i ho colem passant-ho altra vegada a l'olla neta i afegint-hi de nou la canyella i la pell de la llimona. Ho coem a foc suau sense deixar de remenar, què sinó s'enganxa!

Quan arrenqui el bull ho retirem del foc i ho posem a refredar sense deixar de remenar (jo ho poso a l'aigüera una mica plena d'aigua vigilant que no m'entri a l'olla). Ja acabem, que ja sé que remenar sense parar cansa.

Quan s'ha refredat una mica hi traiem la canyella i la llimona i ho aboquem en una safata o en cassoletes individuals. Jo sempre hi torno a afegir la canyella perquè a casa ens agrada molt, la pell de llimona no que segons com amarganteja tot i que no hi hagi lo blanquet.

Si voleu, podeu posar-hi sucre pel damunt i cremar-lo amb una pala o amb un bufador. Jo no ho he fet perquè a mi la crema m'agrada tal qual i acompanyada de neules! I si voleu cremar-la però no sabeu com fer-ho aquí teniu el tutorial de la Crema cremada.

Ummm quina pinta, i fa una oloreta... Bé i sé que ha quedat bona perquè he escurat l'olla, no m'he pogut resistir, he, he, he!

Vosaltres feu Crema Catalana a casa per Sant Josep?

És la mateixa recepta o la feu diferent?

Vinga animeu-vos a fer-ne, us he posat la recepta avui perquè tingueu temps de procurar-vos els ingredients i  fer-la!!!

SAFATA DECORADA AMB WASHI TAPE

Per Nadal em van regalar una safata amb un davantal, uns agafadors, i un drap de cuina (no sé perquè serà), tot a joc i molt bufó. La safata a més, té una bona mida per a dur les tasses de cafè al sofà. Genial.

Però quan vaig treure tot lo que hi anava col·locat em vaig trobar amb la sorpresa de que no estava acabada, hi havia la fusta sola i a més sense pintar. Jo la feia servir igualment, però sempre pensava en idear alguna cosa per tal de que es veiés acabada. No sabia si envernissar-la, pintar-la, folrar-la de paper...

Mireu quina fila que feia...

Al final m'he decidit, l'he folrat amb washi tape, la cinta japonesa que ja havia utilitzat pel suport per a carregar el mòbil i la cistella de plàstic.

He agafat dues cintes diferents i he anat fent tires de biaix alternant els colors...

Ara vermell, ara gris, ara vermell, ara gris...

...sense parar fins acabar de folrar tota la safata.

Fàcil ehhh! Amb una mica de paciència de seguida està fet. I només ens quedarà tallar amb un cutter les rebaves de cinta que sobresurten, bé jo a falta de cutter he utilitzat les mateixes tisores obertes. I ja està.

Ja podem posar-hi les tasses i servir el cafè per a prendre'l tranquils al sofà.

El voleu sol o amb llet?

I sabeu què? Quan es taqui o em cansi d'aquesta safata, trauré les cintes i les canviaré per unes altres de diferents. Així variaré i semblarà que estreni safata nova. Què us sembla la meva idea?

Ah i podeu penjar les fotos de lo que feu vosaltres amb el washi tape al facebook del TOT FET A CASA!

COLLARET AMB UN PEIXET

M'agrada dur penjolls una mica grossos, és a dir, collarets amb alguna cosa penjant però que es vegi, i ja feia dies que li tenia l'ull posat a un peixet que vaig veure al col·leccionable de ganxet. De fet era un clauer però jo el vaig convertir en collaret.

No creieu que aquesta vegada va ser fàcil, aquest peixet està més elaborat que el Cor del collaret que vaig fer l'altra vegada, però a mi m'encanta.

Vaig fer, desfer, torna a fer, torna a desfer... i al final crec que va valer la pena.

Un cop acabat el cos del peix, bé de fet són dos peixos cosits pels cantons i farcit amb buata per a donar-li volum, li vaig cosir els ulls als costats.

Després, vaig procurar-me boles blaves de diferents mides, per simular les bombolletes del peix, i cinta d'organdí de color blau simulant les ones del mar.

Vaig anar combinant les boles amb diferents voltes de cinta i de fil blau.

I al final el resultat va ser aquest: un collaret que sembla les ones del mar amb un penjoll que és un peixet. Bé jo he fet un collaret, però es pot utilitzar per a fer un guarniment per a la bossa de mà, un clauer, lo que volgueu.

Us agrada? Si us animeu i voleu els patrons podeu posar-vos en contacte i us els passo!!!

PASTÍS D'OREOS

Ja estem a les portes del cap de setmana i he decidit fer un pastís. Bé jo no és que ho hagi decidit tota sola, la pressió que tinc a casa quan obren la nevera o els armaris de la cuina i hi troben ingredients com ara xocolata, paquets de mantega o en aquest cas galetes oreos, és important.

La veritat és que des de que l'altra dia vaig veure la recepta en La Receta de la Felicidad, que tenia moltes ganes de provar de fer aquest pastís perquè és fàcil, no s'ha de posar al forn, només hi ha quatre ingredients i la pinta que fa és boníssima.

Sí, sí, ho heu llegit bé quatre ingredients: xocolata, nata per a muntar, mantega, i per suposat galetes oreos.

Per a la massa:

300 gr. de galetes oreos
100 gr. mantega fosa.

Per a la crema de xocolata:

200 gr. de xocolata de cobertura
200 ml. de nata per a muntar
50 gr. de mantega.

Per tal de fer la massa hem de triturar les oreos (quin greu, amb lo bones que són)...

... i afagir-hi la mantega desfeta. Un cop ben barrejat ho posem en el fons i per les parets del motllo que haguem escollit.

I ho guardem al congelador per tal de que agafi consistència mentre preparem la crema de xocolata.

Escalfem la nata fins que arrenqui el bull i la tirem pel damunt de la xocalata i de la mantega que abans ja haurem tret de la nevera perquè s'estovi. Remenem bé fins que quedi una crema homogènia (mare meva quina oloreta que fa!).

Traiem el motlle amb la massa del congelador i hi afegim la crema de xocolata.

Ho decorem com vulguem i ho deixem reposar a la nevera per tal de que es refredi la crema i quedi quallada.

Al cap de dues o tres hores ja es pot menjar!!!

Aquesta recepta sí que és fàcil i ràpida! Us animo a fer-la, i ja em direu quanta estona ha durat sencera!