PASTÍS DE CORPUS

Per Corpus a Cornellà estem de Festa Major, i ja fa vuit anys que al mercat del meu barri, el "Mercat del Centre" hi organitzen un concurs de pastissos. Jo no hi havia participat mai, però enguany que tinc més temps m'han empès ha fer-ho (bé no els ha costat gaire perquè no m'he fet molt de pregar!!!).

Total que ja em teniu pensant com podia fer el pastís, i aquí és a on jo volia anar a parar. Quan he de fer un pastís per a una ocasió especial, o per a algú en concret, abans de barrejar ingredients faig tot una feina d'investigació, recerca, creació... no us penseu, una feinada, però m'encanta!!!

Si és un pastís per algú en concret busco un motiu per tal de personalitzar-lo, com quan vaig fer el Cotxe-pastís pels 18 anys del meu fill. Em vaig passar hores buscant fotos del Citroën d'en Loeb i l'Elena d'un cantó, de l'altre, del morro, del cul, vist de dalt. I el mateix amb el Mini de'n Sordo  i en Del Barrio que el vaig fer uns dies més tard quan va venir tota la família a celebrar-ho.

Doncs aquests dies he estat buscant informació per internet per tal de fer l'escut de Cornellà...

...l'skyline amb el monuments més emblemàtics de la ciutat, que al final va ser una combinació entre internet i un mocador escanejat.

Els qui coneixeu la ciutat suposo que els reconeixereu!!!
L'Ajuntament...

... el Castell...

... l'Esglèsia...

... el Cinema Titan amb la Torre de la Miranda...

...el World Trade Center Cornellà...

... i el Museu de les Aigües!!!

A més a més també vaig buscar imatges d'un xorro d'aigua per posar-hi un dels protagonistes del Corpus: l'Ou ballant!!!

L'elaboració del pastís no us l'explico perquè és idèntica a la del Pastís de Fondant, o la del Pastís de Carnaval. Bé el que canvia és la decoració evidentment, i que en aquest cas, ja que estem de Festa Major la massa del pa de pessic també duu confeti. Ho veieu???

I aquí en teniu el resultat: Pastís de Festa Major de Cornellà!!!

He de dir que al Concurs hi havia un munt de pastissos, molt ben elaborats i molt xulos. De dos pisos, de fondant, de maduixes, de xocolata, un altíssim de colors de no sé quantes capes, coques, amb banderoles, amb sardanistes, amb peixos, amb arròs, de formatge... Mare meva quin nivell!!!

Ah, i m'han donat el "Premi Especial"!!! Així doncs des d'aquí dono les gràcies a tothom del Mercat del Centre i al jurat, compost per pastissers de la ciutat, per atorgar-me el premi!

Què us sembla? Eh que fa Festa Major?

Bon Corpus a tothom!!!

PASTÍS DE PASTANAGA I COCO

Fa dos o potser tres estius (no ho sé del cert perquè el temps passa molt ràpid), amb els companys de la feina vam acordar que al tornar de les vacances cadascú portaria una beguda o un menjar típic d'un dels llocs que haguéssim visitat durant els dies de festa i faríem un aperitiu tots plegats. Així doncs ens vam ajuntar amb un munt de productes: formatges, embotits, infusions, licors, coques, dolços... i la Carme va dur un pastí diferent.

Pel color i pel sabor no sabíem de què era, però estava boníssim, bé a mi em va encantar. Resulta que és típic de Huelva i la seva mare, la senyora Carmen, el feia tot sovint a casa de postres. Em va agradar tant la combinació dels ingredients i el sabor tant aconseguit (de primeres no diries mai de què està fet) que no vaig parar fins a aconseguir-ne la recepta. I gràcies a la senyora Carmen ara us la puc passar i tots en podem gaudir!

Ahir amb els companys de l'AMPA de l'escola de la meva filla vam berenar-ne aquest que veieu a les fotos. Va ser molt divertit perquè tothom deia la seva, però a part de coincidir en que estava molt bo, no sabien de què estava fet. Que si seguríssim què és de mango, que no què és carabassa, no què és pastanaga... Anar dient i tastant i ens el vam cruspir tot! Va ser una nena, l'Andrea, qui ho va encertar dient: és de pastanaga i coco!!!

Bé, us passo la recepta.


Ingredients

• 20 - 25 bescuits (jo vaig utilitzar-ne 3 bosses)
• 1 Kg. de pastanagues
• 200 g. de sucre
• 100 g. de coco ratllat
• almívar (1 tassa de sucre, 1 tassa d'aigua, 1 bon raig de conyac)

Elaboració

Pelem les pastanagues i les posem al foc a bullir.

Mentre es van fent les pastanagues tallem els bescuits per la meitat. Si voleu també podeu fer-ho amb magdalenes o qualsevol pa de pessic que us agradi.

Un cop tallats, els anem col·locant en un motlle sense deixar cap forat. Jo l'he utilitzat rodó, però pot ser allargat, quadrat, el que tingueu a mà. 

Quan tenim una capa de bescuits feta, la reguem amb l'almívar que ja hem preparat abans i que hem deixat temperar. Jo l'he fet com a la recepta del Pastís de fondant però afegint-hi a més a més un bon raig de conyac.

Mentre, ja se'ns han bullit les pastanagues. Les escorrem ben escorregudes i les triturem junt amb el sucre i el coco. Reserveu una mica de coco per a després poder decorar el pastís.

Amb la crema resultant fem una capa damunt dels bescuits mullats d'almívar.

Fem una altra capa de bescuits al damunt, els reguem, i una altra capa de crema de pastanaga.

Acabem amb una capa de bescuits ben regadets d'almívar de conyac i ho deixem unes hores a la nevera perquè es compacti (de fet jo ho he tingut tota la nit).

Recordeu que us ha de sobrar crema de pastanaga per a la decoració.

Un cop refredat, ho desemmotllen (us aconsello que ho feu com si fos un flam, girant-lo cap per avall, perquè sinó se us pot desmuntar).

Ho veieu? no queda maco però no us preocupeu perquè queda la decoració!

Ara, amb la crema de pastanaga que ens ha quedat recobrim tot el pastís procurant que quedi lo més llis possible.

Per acabar li tirem el coco ratllat que havíem reservat pel damunt. I ja ho tenim!

Aquest pastís el pot fer tothom, fins i tot els qui no s'atreveixen a fer servir el forn, i la combinació de gustos queda espectacular! Jo crec que encara que no us agradi algun dels ingredients s'ha de tastar perquè la barreja fa que no se sembli en res al gust que té cadascun d'ells per separat.

Vinga aquests que no teniu forn o no us atreviu a fer coques, aquest pastís és la vostra solució!!!

I a la Carme i a la seva mare, la Carmen de Huelva, moltes gràcies per passar-nos la recepta i per totes les explicacions de l'elaboració!!!

CONJUNT DE FILFERRO PLA

Em venia de gust provar de fer unes arracades amb filferro pla. No ho havia fet mai, bé amb filferro d'alumini rodó sí, els que seguiu el bloc ja sabeu que vaig fer l'Anell de fil màgic i la Rosa de filferro d'alumini, però amb alumini pla no ho havia provat.

Ja posats vaig pensar que podia fer-me tot un conjunt, arracades i penjoll a joc, o sigui que em vaig procurar el material:

• filferro d'alumini pla
• estructures d'arracades
• estructura de collaret
• tres anelles

Som-hi! Tallem el filferro a la mida que necessitem (dependrà de si volem les arracades o el penjoll més o menys grans). Un cop tallat li donem unes quantes voltes sobre sí mateix, perquè no quedi tan llis. Ho veieu bé a la foto?

I ja el tenim a punt per anar-lo caragolant amb les alicates, això sí, amb una mica de gràcia que quedarà més lluït.

Enrotlla, enrotlla... i fins al final de la tira de filferro. Un cop acabat mirem d'amagar l'acabament per dins de la rosa que ens ha sortit. Jo n'he fet una de gran per al penjoll i dues de més petites per a fer les arracades.

Ja les tenim llestes per a passar-hi l'anella metàl·lica que les unirà o bé a l'estructura de les arracades, o bé que servirà per a passar-la pel cable del collaret. Mireu...

Doncs ja està, les arracades...

... i el penjoll!

Ha quedat bé oi?

I com que m'ha quedat una mica de filferro, m'he fet un anell seguint els passos de la Rosa de filferro d'alumini però només amb un color. A mi no m'agraden molt grans els anells, o sigui que amb el filferro que  sobrava ja n'he tingut prou.

Aquí teniu tot el conjunt, xulo oi?

Doncs vinga animeu-vos a fer-vos un conjunt de cara al bon temps, que ja no anem tant tapats i podem lluir l'escot!

PLANTES AROMÀTIQUES

Cada any quan arriba la primavera i la natura es desperta m'encanta anar a la muntanya i gaudir de les olors de les plantes i de les flors que van despuntant. És el moment d'anar a collir herbes aromàtiques per tal de guarnir la casa, que faci olor de muntanya i proveir-se per després cuinar plats ben condimentats.

Això és el que vaig fer el cap de setmana. De totes maneres no es poden collir totes alhora, hem de tenir paciència i esperar que estiguin al punt.

Mireu quin bé de Déu de camamilla...

... era inevitable no trepitjar-la sense voler!

N'hi havia per tot arreu, i es clar, en vaig collir per tal de deixar-la assecar i fer infusions boníssimes.

I la farigola, ni us ho imagineu, també la trepitjava sense voler...

... quina bona olor!
Imprescindible a la meva cuina, gairebé en poso a tot arreu, a la carn, a la salsa de tomàquet, als suquets, als rostits...

Estava impressionant!

El romaní també estava força florit. Sabeu que el romaní és el primer que es desperta? De fet a Prades, hi ha mel de romaní i mel de mil flors. I és que les abelles comencen a pol·linitzar el romaní i a fer-ne la mel, i quan ja esclaten les altres flors els apicultors retiren aquesta primera mel que només és de romaní i més clara de color. Després ja és impossible saber de quina flor està feta, per tant és mel de mil flors!

El romaní també acompanya molts plats de la meva cuina, sobretot carns.

Ah, i sabeu què són els tamborinos?

Aquí els teniu, feien un goig!!! Quan es mouen sembles de vellut.

També fan molt bona olor. Es barregen amb alcohol i serveix per a fer fregues per a millorar la circulació o per quan et dones un cop fort i evitar que surtin blaus.

I la menta, imprescindible per a aromatitzar molts plats. Jo la poso en una ampolla amb oli d'oliva i després ens serveix per a qualsevol tipus d'amanida: de cuscús, d'arròs, de pasta...

I ja un cop a casa, les arreglo perquè em serveixin de guarniments i d'ambientador, tot alhora!

Aquí teniu un cistellet de farigola, i si el tinc a la cuina la vaig fent servir per a cuinar.

O bé en faig poms lligats amb cordill, com els tamborinos.

O composicions combinant diferents herbes.

Bé aquí a la foto hi ha sajolida, però és de l'any passat. Per tenir-ne aquest any ens hem d'esperar a ben entrat l'estiu. Jo la cullo a l'agost, amb l'espígol i l'orenga, que els teniu aquí dins d'un gerro a la cuina.

I al cistellet la farigola i el romaní, ben a mà a la cuina per a cuinar.

Com veieu a casa les herbes no hi falten, i si en torbem a faltar una en un moment puntual doncs l'anem a collir, com el fonoll, mentre un va rentant i preparant els cargols, els altres en collim pels marges.

Doncs ja ho sabeu, sortiu a fer un vol per la muntanya i colliu les herbes que us agradin, hi ha flors per tot arreu. Ah, i sabeu que ara les orquídies estan impressionants???

Estaven fins i tot al mig del camí! Mireu!

Això sí, recordeu, sempre, sempre, sempre hem de respectar la natura!!!