TOT FET A CASA: d’agost 2014

Avui l'hi he demanat a la Neus què em deixés escriure en el TOT FET A CASA perquè, ja fa dies que em balla pel cap de fer l'entrada d'una recepta i, aprofitant l'excusa d'un sopar informal, de que en tindria proves gràfiques, i de que sóc jo qui normalment la prepara, ha accedit a la proposta de bon grat.

Us parlo d'un dels estereotips gastronòmics peninsulars en format de beguda més clàssic i a l'hora menys preuat pel tipus d'ingredient base que s'acostuma a utilitzar, l'entorn en el qual es comparteix i pels seus efectes d'un consum no responsable.

Bé, suposo que a hores d'ara ja sabeu que estic parlant de la "Sangria", beguda que vaig descobrir gràcies a les meves anteriors generacions, i que oblidada per la cultura de l'ampolla de vidre versus el vi a granel, he rescatat per tornar-la a recuperar.

És evident que he utilitzat vi d'ampolla, perquè avui en dia es difícil, que no impossible, trobar un celler de confiança on poder comprar un vi de qualitat. Recordo que a casa s'acostumava a fer una barreja de vi sec amb un de dolç, normalment Priorat.

Després d'aquesta introducció passo a la recepta pròpiament dita.

Ingredients:

Una ampolla de vi
Una copa de conyac
300 ml. de llimonada (una llauna)
Sucre al gust
Una branca de canyella
Una taronja
Una llimona
Glaçons

En una gerra hi posem la fruita a trossos, en aquest cas taronja i llimona, però en altres ocasions també hi he posat préssec (això va a gust de cadascú i depenent de la temporada).