COCA AMB POMA

El meu amic Martí aquest any ja fa 6è. de Primària, i junt amb tots els companys ja fa temps que estan recollint calerons per anar de viatge de fi de curs.

La veritat és que són molt actius, fan crispetes i les venen als partits de futbol de l'escola, posen paradetes de bijuteria amb càpsules de cafè reciclades, de feltre, de cuir... i tot ho fan ells amb l'ajuda dels pares i mares, bé també de les àvies, tiets i tietes, en fi de tothom que hi vulgui col·laborar fent gènere per a vendre, com jo mateixa, que vaig estar una tarda al cole amb tot el curs, xafant càpsules de cafè i fent coses força xules.

Doncs bé, lo últim que se'ls ha acudit és fer pastissos i coques a casa i els divendres a la sortida de l'escola ho venen a tothom qui vulgui un bon berenar. I quin èxit!!! Segur que poden anar molt lluny de fi de curs!

La Joana, la seva mare em va demanar que li passés la recepta de la COCA AMB POMA que faig jo a casa i que de seguida s'acaba. I així ho vaig fer. La vaig passar a ella i a tot el grupet d'amigues, i les que l'han fet l'han trobat boníssima. I és que la poma al coure's amb el pa de pessic queda melosa i fa que la coca tiri avall com si res.

De fet és la recepta de la "Coca del iogurt" de tota la vida afegint-hi la poma. Aquí us deixo la recepta, a veure si us animeu a fer-la, de debò, que val la pena.

INGREDIENTS

• 1 Iogurt natural o de llimona
• 3 Mesures de iogurt de farina
• 2 o 3 Mesures de sucre
• 1 Mesura d'oli
• 4 Ous de la mida M
• 2 Pomes tipus Golden
• 1 Sobre de llevat
• Canyella en pols
• Un polsim de sal
• Ratlladura de llimona (opcional, si el iogurt és de llimona jo no en poso)
• Una mica de mantega i de farina per engreixar el motlle.

ELABORACIÓ

Preescalfem el forn a uns 180 graus. Engreixem el motlle amb la mantega i hi posem una mica de farina retirant el sobrant que no quedi enganxat per les parets (depenent del motllo, jo hi poso paper de forn i després l’engreixo i l’enfarino, així després no tinc problemes per desemmotllar la coca).

Separem les clares dels ous, les muntem a punt de neu i les reservem.

Batem els rovells amb el sucre fins que quedin blanquinosos.

Hi afegim l’oli, el iogurt i la ratlladura de llimona, (si en posem), procurant que no hi hagi lo blanquet de la pell perquè amarganteja. Ho remenem bé fins que quedi homogeni.

A continuació tamisem la farina, el llevat, la sal i la canyella en pols i ho afegim a la massa anterior.

De canyella n'hi poso bastant perquè a casa ens agrada molt i amb les pomes queda genial.

Un cop estigui tot barrejat hi incorporem les clares a punt de neu fent moviments envolvents amb l’espàtula procurant que no perdin volum.

Posem la massa en el motlle que hem engreixat i enfarinat prèviament.

Pelem les pomes, les tallem a daus i les incorporem a la massa que ja tenim al motlle procurant que quedin ben repartides per tota la coca.

Ho posem al mig del forn entre uns 30 i 45 minuts, depenent del forn. Lo millor és punxar-ho amb un escuradents, i si surt net, és que la coca ja és cuita. La traiem del forn i al cap d'uns cinc minuts la desemmotllem i la deixem refredar en una reixa.

I BON PROFIT!!!

Espero que la proveu i em comenteu que us ha semblat. I de pas podeu fer-li una foto i la penjar-la al facebook, a veure si feia goig! www.facebook.com/Totfetacasa

ANELL DE FIL MÀGIC

En les parades de fires artesanals i en algunes botigues de bijuteria i complements, havia vist anells de "fil màgic" (filferro de colors) i pensava que no havia de ser molt complicat de fer-ne.

Res més lluny de la realitat, perquè com vaig poder comprovar més endavant, és un tipus de material que se'm resisteix, no el puc dominar com jo voldria. Si vull que quedi rodó... em surt triangular, si el que vull és fer un angle... em surt rodó, en fi... que no en sé prou i hauré de practicar fent més peces de bijuteria com aquestes, tot i que a la gent li han agradat força i han tingut molt d'èxit.

Em diuen: què maco, i quines formes tant xules! i jo penso, si sabessis que jo no pretenia que quedés així... Però mira, ha quedat d'una altra manera i no desagrada pas, he, he, he!

Bé doncs, lo primer que vaig fer desprès de mirar-los pels quatre cantons i intuir com estaven fets, va ser proveir-me dels materials:

• el filferro d'alumini o "fil màgic", (que el vaig trobar en tendes de manualitats, però últimament ja n'he comprat a la meva botiga de xinesos preferida),

• boles o perles de bijuteria que ja tenia per casa,

• un retolador gruixut per fer-lo servir de motlle i enrotllar el "fil màgic" i fer la forma del dit (hi ha cons per a mesurar anells i que es poden utilitzar, però com que jo no en tinc, faig servir tubs de diferents gruixos depenent de la mida del dit que haurà de dur l'anell),

• alicates per tal d'enrotllar el fil màgic i donar-li la forma que vols, o que no vols però que et surt...

I som-hi!

Tallem un tros de fil màgic hi donem tres o quatre voltes al tub i ho lliguem amb ell mateix, hi passem una bola o dues i enrotllem sobre si mateix intentant donar-li les formes que volem.

I aquí els tenim!

Què us semblen? Us han agradat?

Si teniu algun dubte, voleu fer-me algun comentari, alguna suggerència o teniu el secret per tal de dominar millor el "fil màgic" escriviu-me comentaris. Prometo llegir-ho i contestar-vos!

PEÜCS CONVERSE

Ja fa temps que havia vist per internet uns peücs de ganxet súper xulos que eren com unes vambes Converse i que tenia moltes ganes de fer.

Però jo quan faig alguna cosa és amb una finalitat,  ha d'haver-hi un motiu: que algú m'ho demani, que ho hagi de regalar, que ho necessiti... perquè sinó em canso i ho acabo deixant.

El motiu va sorgir quan la Vero va dir que estava embarassada, quina il·lusió!

A partir d'aquest moment vaig anar per feina, perquè a més a més, ho havia vist per internet en unes imatges, però no en tenia els webs controlats ni sabia com fer-los.

Buscant buscant vaig trobar un bloc d'una noia que les feia i que adjuntava un patró que havia elaborat ella mateixa (quin domini i gràcies per a voler-ho compartir!) Crear con mis manos. Genial, al menys ja tenia alguna cosa.

La gent que em coneix bé diu que sóc bastant "freaky", (jo mateixa també m'ho reconec), i faig coses com subscriure'm a col·leccionables de ganxet on amb cada fascicle et regalen un parell de troques de fil. Per tant en tinc de molts colors, o sigui, que em vaig posar a triar i remenar quin quedaria bé per a les vambes de la nena. Ah, i sigui dit de pas, prometo fer entrades de coses que he anat elaborant amb els fascicles de ganxet!

A partir d'aquí ja era "fer ganxet" seguint el patró que havia trobat. Però no m'acabava d'anar bé, i per sort vaig trobar un altre bloc on s'explicava pas per pas en dos tutorials com fer les vambetes: La cestita de la abuela part 1 i La cestita de la abuela part 2.

Però tampoc no m'acabava d'agradar del tot com quedaven, i al final vaig acabar fent un mix entre el patró i els tutorials. I fent i desfent provant així o aixà aquí teniu en teniu el resultat.

I els peuets de la nena ben enfundats.

Mireu tan petita i que moderna que va!

Si algú vol uns Peücs Converse TOT FET A CASA per a regalar que es posi en contacte i en parlem.
I aquí en teniu un altre model, també mega xulis!!!

PENJOLL VINTAGE DE CÀPSULES

L'any passat vaig estar a les jornades de portes obertes que organitzava el TecnoCampus de Mataró-Maresme. Hi havia professors que ens explicaven els continguts dels graus que s'hi imparteixen alhora que ens ensenyaven les instal·lacions.

En un moment del recorregut, vaig tenir la sensació de que la professora que feia l'explicació a la sala de realització, me la feia per a mi sola.

Primer vaig pensar: amb la de penya super interessada que té aquí i sembla que em parli a mi només. Al cap d'una estona vaig tenir la sensació de que potser era perquè ens coneixíem, ja que la cara no m'era del tot desconeguda. I mentre rumiava tot això jo també li anava mirant la mà, que no parava de moure mentre donava les explicacions, perquè hi duia un anell fet de fil màgic (filferro de colors) com els que faig jo, (tot i que he de reconèixer que aquest material no és el meu fort).

Total, que finalment ens vam acostar i va resultar que no ens coneixíem. La cara m'era coneguda perquè ha sigut presentadora d'algun programa de televisió, i lo que ella mirava era el penjoll de càpsules de cafè reciclades que jo duia posat aquell dia. En fi, que vam intercanviar explicacions, ella de l'anell de dos colors de fil màgic que semblava una rosa i fet per una amiga seva, i jo del meu penjoll de càpsules TOT FET A CASA.

Aquest penjoll el vaig veure en versió arracades al web de Manualidades fáciles i em va agradar molt. I com faig amb tot lo que m'agrada i no veig impossible de fer, m'hi vaig posar de seguida. De fet eren unes arracades i jo faig fer un penjoll, però també es pot fer la versió anell, agulla de pit o el que volgueu.

La veritat és que les càpsules reciclades donen molt de sí, perquè és un material molt dominable, agraït de treballar i de colors variats.

Es poden tallar amb les tisores, i amb unes alicates com aquestes (que jo vaig comprar a la botiga dels xinesos) les pots dominar de mil maneres.

Això sí, us recomano que utilitzeu pegament de dos components, perquè al ser metàl·liques s'enganxen millor. I si les heu de portar a prop de la pell o de la roba,  folreu-les pel darrera amb una mica de feltre per no fer-vos mal o no fer malbé la roba.

He de donar les gràcies (i no anomeno a ningú perquè segur que em deixo gent) a tothom que ha contribuït a engrossir la meva col·lecció de càpsules reciclades fins al punt de que a casa em van dir: "O LES CÀPSULES O TU!" i vaig decidir quedar-m'hi jo, tot i que ells no sé que haguessin preferit!!!

I si algú no és tant manetes però vol un penjoll com aquests, que es posi en contacte amb mi i en parlem.

COTXE-PASTÍS

Avui he assolit un altre grau de "Mare Patidora", no sé si és el nivell 10 o 11, ja he perdut el compte. El meu fill ha aprovat l'examen de conduir!

De fet porta tota la vida fent pràctiques, ja de ben petit amb aquest volant...

... i de més gran amb aquest altre.

I és que és un gran aficionat als cotxes. Si voleu saber qualsevol cosa de rallys, quin model nou ha tret tal marca o quins pneumàtics porta tal pilot, no ho dubteu, pregunteu-li a ell. Fins i tot va crear la pàgina de Facebook Rally en Català on podeu trobar totes les novetats sobre els rallys.

Per tant, quan al novembre va fer 18 anys no hi havia dubte, el pastís d'aniversari havia de ser UN COTXE.

Ja em teniu buscant com ho podia fer i mirant fotos dels cotxes dels seus pilots preferits per tal d'intentar fer-ne una rèplica. En fi, un munt de temps buscant informació, bé informació i també assessorament.

Conec un pastisser, en Francisco, però dels pastissers de tota la vida, que últimament coincidíem bastant i em va donar molts bons consells per tal de que el pastís sortís amb cara i ulls.

Perquè no em vull enganyar, era tot un repte per a mi, primer perquè era el meu segon pastís que feia de fondant, i segon perquè mai havia fet un pa de pessic tant gruixut i tenia por de que se'm cremés. A més, per molt que veies tutorials i vídeos per internet de com fer un pastís de fondant no és el mateix que posar-t'hi de debò.

En Francisco, que a més a més també té un bloc la mar de xulo que es diu Pastelería en casa i que només de veure'n les fotos ja t'entren ganes de menjar-t'ho tot, em va assessorar la mar de bé. Gràcies Francisco!

I aquí em teniu fent el pa de pessic amb un motllo en forma de cotxe, farcint-lo de melmelada i crema de xocolata ("ganache"), mullant-lo amb almívar,

...i empastifant-lo amb més xocolata per tal de que el fondant s'enganxés.

El fondant és una pasta de sucre que venen en pastilles de colors i que sembla plastilina. O sigui que em vaig veure transportada als meus temps de criatura al cole quan estirava la plastilina amb un corró, la tallava amb un ganivet de plàstic i feia figuretes de colors.

Amb les fotos del cotxe del cantó dret, de l'esquerra, vist des de dalt, per davant i per darrere, vaig anar fent peces de fondant fins que vaig tenir el Citröen d'en Loeb i l'Elena.

No va quedar malament i el meu fill no s'ho esperava pas. Li va fer molta gràcia. A més, el dia del seu aniversari era el dia que acabava el Rally Catalunya Costa Daurada i li vam donar al tornar de Salou. Dia complert: rally, aniversari i pastís de cotxe!

Però el cap de setmana següent venien tota la família a dinar per a celebrar-ho, que la majoria d'edat no s'assoleix cada dia, i vam haver de repetir el pastís.

Aquest cop però va ser el Mini d'en Sordo i en Del Barrio, amb carretera inclosa perquè érem més gent i havia d'haver pastís per a tothom!

Aquí en teniu el resultat, i si us he de ser sincera, estic orgullosa perquè van quedar xulos i a més a més estaven bons!!!

Si us animeu a fer pastissos de fondant i necessiteu ajuda no dubteu a dir-m'ho.

I a partir d'ara vigileu quan travesseu el carrer, que el meu fill ja condueix!