ESTOIG DE GANXET

Sembla increïble tot lo que arribem a portar dins del "bolso"!

I jo encara, perquè tinc amigues que no sé com el poden aixecar o fins i tot com és que estan tant bé de l'esquena. Per no parlar de quan busques alguna cosa i has de remenar fins al fons. Ho trobes tot, lo que ja saps que hi portes i lo que ni te'n recordaves que estava allà, però allò que busques no hi ha manera, sobretot si és alguna cosa menuda.

Com que això em passa sovint, he decidit fer-me un Estoig de Ganxet TOT FET A CASA per a posar-hi totes les coses menudes que arribo a portar dins de la meva motxilla (sí, duc un "bolso" tipus motxilla perquè em moc bastant en bici i és més còmode).


Recordeu que us vaig dir que vaig fer un col·leccionable de ganxet? Doncs mirant i rebuscant vaig trobar un estoig que m'agradava i que era fàcil del fer. Bé el vaig adaptar una mica perquè el del fascicle duia uns farbalans que no m'acabaven de fer el pes.

Vaig recuperar una troca fúcsia que tenia a mitges, i som-hi!



La meva amiga, "La Jose" (sí, sí, és "La Jose", i no la "Jose", ella sempre ho diu i ho escriu així, i si no és "La Jose" no és ella, és una altra "Jose"), doncs bé, "La Jose" el va veure quan encara el tenia a mitges i va comentar que aquest punt no el sabia fer, que era complicat. Doncs no, és super fàcil!



Es tracta de fer un punt baix i un de cadeneta, un baix i un de cadeneta... i a la següent passada on anava el punt baix hi va el punt de cadeneta i on hi havia un punt de cadeneta n'hi va un de baix. I així fins al final. Què us sembla? Fàcil, no?

Per cert que "La Jose" també està feta tota una manetes. Va fent manualitats, sobretot per Nadal. Cada any, a la feina, muntava un pessebre amb material d'infermeria reciclat (ampolles de sèrum, guants de làtex, taps de plàstic). I és que és infermera, però últimament van més de bòlit i no té temps de muntar-lo. Llàstima, perquè eren força xulos!



Un cop acabat l'estoig hi vaig posar una cremallera...


I perquè no quedés tant avorrit hi vaig afegir unes boletes, de les de fer collarets de la botiga dels xinesos, simulant unes flors.


La combinació de colors verd i rosa m'agrada molt, i per això vaig decidir-me per aquests colors.


I paciència i anar cosint les boletes.
Si us hi fixeu, en aquestes fotos es veu bé el punt de ganxet (un punt baix, un de cadeneta... un punt baix, un de cadeneta...)


Al final van ser tres flors, per no enfarfegar-lo molt.


I aquí el teniu, ja acabat. Ara espero posar la mà dins de la motxilla i trobar-lo!!!



Si teniu dubtes de com fer aquest punt, no us preocupeu, deixeu-me un comentari o poseu-vos en contacte per e-mail (el teniu apuntat per aquí a la dreta).

ANIMALONS AMB CÀPSULES DE CAFÈ


Ja s'acosta el Carnaval, i a part de tenir a punt totes les disfresses, sempre queden més autèntiques si les acompanyem amb els complements adients. Per exemple aquí teniu uns quants complements de la disfressa de bruixa o de bruixot.


Anells aranya...





Mussols de feltre...













Escombres voladores de solapa...



Però no cal que sigui Carnaval per a dur complements TOT FET A CASA.

Un dels meus preferits és el RATPENAT fet amb càpsules de cafè reciclades. Mireu que xulo que queda.


El secret és anar retallant les càpsules xafades o no, i fent totes les parts de l'animaló que volem aconseguir.


Tinc una companya de trajectes de matins endormiscats en cotxe, que a més es diu igual que jo i per tant som el que se'n diu homònimes, que li va encantar el ratpenat i li vaig fer un peixet semblant a aquest. 


Aquí si que vaig combinar el feltre amb les càpsules i va quedar força aconseguit.

Per cert que la Neus (que es diu així, com ja deveu haver endevinat) també està feta tota una artista, dibuixa i pinta genial, i ha fet un arbre de Nadal de roba, i farcit de buata, que fa molt de goig (me n'has de passar el patró).

Doncs bé, si us animeu només heu de pensar en l'animaló que voleu fer, (un gat, una tortuga, un gos, un porquet, un pollet, una marieta...). Escollir les càpsules dels colors adients i som-hi, a retallar i enganxar combinant càpsules o feltre. Podeu fer la versió penjoll, arracades, agulla, el que creieu més adient. Queden genials i molt divertits per a la canalla!!!



Si us atreviu a fer-ne algun ja sigui per a lluir o per a la disfressa pengeu-los al www.facebook.com/Totfetacasa que així els podrem veure tothom.


INDEX D'ENTRADES

POSTRES


RECEPTES VARIADES


SENSE GLUTEN




BIJUTERIA


CÀPSULES CAFÉ

GANXET


BRICO-MANUALITATS


GUARNIMENTS

PASTÍS DE FONDANT

L'altre dia la meva filla em va demanar que fes un pastís per a la Cristina, una de les seves amigues, perquè avui és el seu aniversari i li volien fer una sorpresa fent-li bufar les espelmes.


Un pastís com? I a on l'heu de portar el pastís?, vaig preguntar-li. Em va contestar que ho volien per a l'hora del pati a l'institut.
A veure, vaig dir-li jo, com heu de portar un pastís amb l'autobús fins a Barcelona, amb les motxilles, en hora punta, tenir-lo a classe... al final ja no serà un patís, serà un bunyol!!!

Però al final vam trobar la solució, un PASTÍS DE FONDANT, no s'aixafa (bé si no et cau, el rebregues o no vas amb una mica de compte), no necessita nevera i queden molt afavorits. I vam quedar així.




Doncs ja em teniu fent el "mini" pastís per a la Cristina.









Primer de tot vaig fer un pa de pessic amb la recepta del iogurt (la mateixa de la Coca amb poma però sense la poma).


El vaig posar al forn i un cop cuit el vaig deixar refredar en una reixa.

Mentre, vaig preparar el "ganache" o crema de xocolata. Jo la faig amb xocolata de cobertura i nata per a muntar a parts iguals. Lo més pràctic és fer la mesura de la nata, que normalment va en brics o ampolles de 200 ml. i per tant posarem 200 gr. de xocolata.


Trossegem la xocolata, escalfem la nata al microones fins que comenci a bullir, la tirem al damunt de la xocolata i remenem bé fins que es fongui i quedi una textura com de nocilla o nutella. La deixem que es refredi.



A part i perquè el pastís no quedi sec, el regarem amb almívar que el farem fent bullir una tassa de sucre amb una d'aigua fins que ens quedi de color groguet.


Jo ho faig en el microones i després quan està fred ho passo a un biberó (va millor perquè el pa de pessic quedi ben regat i és més pràctic).Tallem el pa de pessic a la mida que vulguem i el remullem bé amb l'almívar.



Hi vaig posar una bona capa de melmelada i vaig tapar amb altre tros de pa de pessic regant-lo bé per les dues bandes. I un cop muntat el pastís vaig untar-lo bé amb la crema de xocolata procurant que quedés lo més uniforme i recte possible. Hem d'empastifar el pastís amb lo que sigui per tal de que després el fondant s'enganxi, jo en aquest cas ho he fet amb xocolata a petició de la Lídia l'altra amiga de la Roser, la meva filla, que també menjarà pastís i va demanar que portés moooltaaaaa xocolata!


El vaig deixar unes hores a la nevera perquè la xocolata quallés bé i ja el vaig tenir a punt per a posar-hi el fondant.


I ara ve la part creativa i que més m'agrada!
Estenem bé el fondant amb el corró damunt de la taula que previament hem empolsinat de maicena per tal de que no se'ns enganxi.


Posem el fondant damunt del pastí i allisem bé amb la paleta.


I després a guarnir! Jo vaig fer flors amb el fondant vermell i amb boletes grises passades per la purpurina els hi vaig fer el centre. Ah i perquè s'enganxi el fondant és suficient de mullar-lo amb aigua utilitzant un pinzell.


I taxant!!! Pastís de fondant TOT FET A CASA!


Espero que hagi arribat sencer a l'institut i que li hagi agradat força a la Cristina. Ah i PER MOTS ANYS!!!
Què us sembla, us ha agradat?

COCA AMB POMA


El meu amic Martí aquest any ja fa 6è. de Primària, i junt amb tots els companys ja fa temps que estan recollint calerons per anar de viatge de fi de curs.



La veritat és que són molt actius, fan crispetes i les venen als partits de futbol de l'escola, posen paradetes de bijuteria amb càpsules de cafè reciclades, de feltre, de cuir... i tot ho fan ells amb l'ajuda dels pares i mares, bé també de les àvies, tiets i tietes, en fi de tothom que hi vulgui col·laborar fent gènere per a vendre, com jo mateixa, que vaig estar una tarda al cole amb tot el curs, xafant càpsules de cafè i fent coses força xules.

Doncs bé, lo últim que se'ls ha acudit és fer pastissos i coques a casa i els divendres a la sortida de l'escola ho venen a tothom qui vulgui un bon berenar. I quin èxit!!! Segur que poden anar molt lluny de fi de curs!


La Joana, la seva mare em va demanar que li passés la recepta de la COCA AMB POMA que faig jo a casa i que de seguida s'acaba. I així ho vaig fer. La vaig passar a ella i a tot el grupet d'amigues, i les que l'han fet l'han trobat boníssima. I és que la poma al coure's amb el pa de pessic queda melosa i fa que la coca tiri avall com si res.

De fet és la recepta de la "Coca del iogurt" de tota la vida afegint-hi la poma. Aquí us deixo la recepta, a veure si us animeu a fer-la, de debò, que val la pena.


INGREDIENTS
  • 1 Iogurt natural o de llimona
  • 3 Mesures de iogurt de farina
  • 2 o 3 Mesures de sucre
  • 1 Mesura d'oli
  • 4 Ous de la mida M
  • 2 Pomes tipus Golden
  • 1 Sobre de llevat
  • Canyella en pols
  • Un polsim de sal
  • Ratlladura de llimona (opcional, si el iogurt és de llimona jo no en poso)
  • Una mica de mantega i de farina per engreixar el motlle.



ELABORACIÓ

Preescalfem el forn a uns 180 graus. Engreixem el motlle amb la mantega i hi posem una mica de farina retirant el sobrant que no quedi enganxat per les parets (depenent del motllo, jo hi poso paper de forn i després l’engreixo i l’enfarino, així després no tinc problemes per desemmotllar la coca).
Separem les clares dels ous, les muntem a punt de neu i les reservem.



Batem els rovells amb el sucre fins que quedin blanquinosos.


Hi afegim l’oli, el iogurt i la ratlladura de llimona, (si en posem), procurant que no hi hagi lo blanquet de la pell perquè amarganteja. Ho remenem bé fins que quedi homogeni.

A continuació tamisem la farina, el llevat, la sal i la canyella en pols i ho afegim a la massa anterior.



De canyella n'hi poso bastant perquè a casa ens agrada molt i amb les pomes queda genial.



Un cop estigui tot barrejat hi incorporem les clares a punt de neu fent moviments envolvents amb l’espàtula procurant que no perdin volum.







Posem la massa en el motlle que hem engreixat i enfarinat prèviament.









Pelem les pomes, les tallem a daus i les incorporem a la massa que ja tenim al motlle procurant que quedin ben repartides per tota la coca.



Ho posem al mig del forn entre uns 30 i 45 minuts, depenent del forn. Lo millor és punxar-ho amb un escuradents, i si surt net, és que la coca ja és cuita. La traiem del forn i al cap d'uns cinc minuts la desemmotllem i la deixem refredar en una reixa.



I BON PROFIT!!!


Espero que la proveu i em comenteu que us ha semblat. I de pas podeu fer-li una foto i la penjar-la al facebook, a veure si feia goig! www.facebook.com/Totfetacasa

ANELL DE FIL MÀGIC

En les parades de fires artesanals i en algunes botigues de bijuteria i complements, havia vist anells de "fil màgic" (filferro de colors) i pensava que no havia de ser molt complicat de fer-ne.


Res més lluny de la realitat, perquè com vaig poder comprovar més endavant, és un tipus de material que se'm resisteix, no el puc dominar com jo voldria. Si vull que quedi rodó... em surt triangular, si el que vull és fer un angle... em surt rodó, en fi... que no en sé prou i hauré de practicar fent més peces de bijuteria com aquestes, tot i que a la gent li han agradat força i han tingut molt d'èxit.



Em diuen: què maco, i quines formes tant xules! i jo penso, si sabessis que jo no pretenia que quedés així... Però mira, ha quedat d'una altra manera i no desagrada pas, he, he, he!



Bé doncs, lo primer que vaig fer desprès de mirar-los pels quatre cantons i intuir com estaven fets, va ser proveir-me dels materials:

  • el filferro d'alumini o "fil màgic", (que el vaig trobar en tendes de manualitats, però últimament ja n'he comprat a la meva botiga de xinesos preferida),

  • boles o perles de bijuteria que ja tenia per casa,

  • un retolador gruixut per fer-lo servir de motlle i enrotllar el "fil màgic" i fer la forma del dit (hi ha cons per a mesurar anells i que es poden utilitzar, però com que jo no en tinc, faig servir tubs de diferents gruixos depenent de la mida del dit que haurà de dur l'anell),

  • alicates per tal d'enrotllar el fil màgic i donar-li la forma que vols, o que no vols però que et surt...

I som-hi!
Tallem un tros de fil màgic hi donem tres o quatre voltes al tub i ho lliguem amb ell mateix, hi passem una bola o dues i enrotllem sobre si mateix intentant donar-li les formes que volem.
I aquí els tenim!



Què us semblen? Us han agradat?
Si teniu algun dubte, voleu fer-me algun comentari, alguna suggerència o teniu el secret per tal de dominar millor el "fil màgic" escriviu-me comentaris. Prometo llegir-ho i contestar-vos!