CISTELLA DE PLÀSTIC

Ahir es va acabar la garrafa de l'aigua, i vaig pensar: "aquesta és la meva, faré una cistella per a posar-hi els carregadors de piles, bateries dels portàtils i altres cables que com que es fan servir pràcticament cada dia ja no s'arriben a endreçar i estan tots per terra!".



I avui m'he posat a fer la Cistella de Plàstic TOT FET A CASA davant les protestes del meu fill. Què perquè protestava? Doncs per que ahir va descobrir a l'armari de la cuina els ingredients per a fer un pastís de xocolata, i evidentment volia que invertís el meu temps en una cosa bona, i no pas en una cistella per a tenir els cables endreçats. Però he guanyat jo, el pastís serà pel cap de setmana!

Doncs som-hi!
He agafat la garrafa buida i li he tret l'etiqueta.


L'he tallat pel mig amb un ganivet i després he acabat de polir les rebaves que han quedat amb les tisores.


Amb un punxó he fet quatre forats per a passar-hi un cordó de colors que tenia per casa (de fet era un cordó de les ulleres de quan els meus fills eren petits i que ja no utilitzaven).


Li he passat els cordons per a fer-li les nanses.


Un cop fetes passem a decorar el plàstic.
Recordeu el washi tape, la cinta japonesa que vaig utilitzar per a decorar els suports per a carregar els mòbils? Doncs l'he aprofitat perquè quedés més acabada la cistella. Primer he tapat l'acabament de dalt dissimulant les imperfeccions fetes al tallar la garrafa.


I després he anat fent ralles amb la cinta.


M'encanta el washi tape, super fàcil de col·locar, n'hi ha de tots els colors i estampats i a més és una solució ben fàcil per acabar de decorar qualsevol cosa, fins i tot una garrafa de plàstic!


I ja ho tenim això!!!


Una cistella la mar de fàcil de fer i ben pràctica!
Hi podem posar joguines petites, les agulles d'estendre la roba...


O qualsevol cosa que vulguem.
Però jo ho tenia clar, la volia per a tenir recollits els carregadors de piles i les bateries dels portàtils!!!


Què us sembla? Fàcil eh?


Amb la propera garrafa faré una altra cistella per a posar-hi les llanes i els estris de fer ganxet.

Vinga animeu-vos i m'envieu les fotos (mai ho feu i això vol dir que només mireu i no passeu a l'acció. Molt malament!).
De totes maneres, si no us atreviu a fer alguna cosa però la desitgeu molt moltíssim, ja sigui per a vosaltres o per a regalar, poseu-vos en contacte amb mi i en parlem.

BOSSA AMB MOCADOR DE FER FARCELLS

La gent que em coneix, quan veu o troba alguna cosa "xula" de manualitats o de pastisseria em diu: he vist una cosa que t'agradarà, ja t'ho ensenyaré o ja te n'enviaré l'enllaç, i de fet són una bona font d'informació i de noves idees. GRÀCIES A TOTS PLEGATS!!! I no deixeu de fer-ho!



Doncs això mateix és el que va fer en Joan l'última vegada que ens vam trobar, em va passar l'enllaç d'una recepta super original (i de moment mega secreta, de moment... no patiu, que abans de que acabi el més ja la tindreu aquí...) i l'enllaç del Furoshiki, una tècnica japonesa per a embolicar regals i fer bosses amb roba. I em direu, és que lo que no inventin els japonesos! Doncs no, ja estava inventat, i m'ha fet gràcia que ara ho promocionin tant.


A casa vostra no teníeu "Mocadors de fer farcells"? Doncs a la meva sí. Les meves àvies els feien servir tot sovint per dur coses amunt i avall. Fins i tot recordo la meva mare embolicant coses amb els mocadors de fer farcells. A més ara ja se'n fan bosses de mà, estovalles, davantals i munt de peces amb aquesta roba de quadrets. I he pensat, anem a fer una entrada en HOMENATGE A TOTES LES ÀVIES I MARES que alguna vegada han traginat coses utilitzant aquesta tècnica que ara sembla que està tant de moda.

Per tant, he anat a casa de la meva mare a remenar pels calaixos dels draps de la cuina i he rescatat un parell de mocadors de fer farcells. I endavant anem a fer una bossa TOT FET A CASA com la dels japonesos!



Primer de tot dobleguem el mocador per la meitat fent un triangle.


Hi fem un nus a cada cantó del triangle...


...procurant que el tros de roba sobrant sigui de la mateixa llargada. Ha de quedar així.


Després agafem els nusos i els posem cap endins.


Finalment hi fem un nus afavorit a les puntes del mocador que ens han quedat soltes per tal de fer la nansa.


I si volem la versió bossa de mà hi donem unes quantes voltes a la nansa i ja ho tenim.

Mireu que xuli!!!
Versió bossa de mà...


I versió bossa més gran.


Avui ho he fet amb un mocador de fer farcells però penso fer-ne amb mocadors de colors, i amb pareos, que quedaran més grossos i hi podrem posar més coses a dintre.

Per si no us ha quedat clar us passo l'enllaç d'un vídeo d'un noi japonès molt rialler que us ho ensenya a fer pas per pas. Espero que aquesta primavera, que sembla que no vol arribar, aneu totes ben lluïdes amb una bossa de roba com aquesta!

Només recordar-vos que per a qualsevol cosa que volgueu comunicar-me podeu posar-vos en contacte via e-mail, pels comentaris d'aquí a baix o en l'enllaç del TOT FET A CASA del Facebook.

Animeu-vos a fer fotos de les vostres bosses i me les envieu!!!

CAKE POPS

Ja fa dies que tenia pensat fer CAKE POPS, però fins avui no m'he decidit. Bé de fet tampoc és que m'hagi sobrat el temps, però finalment d'avui no passava.
I què són els Cake pops? Doncs uns "xupa-xups" fets de pa de pessic amb crema de la mena que vulguem (jo ho fet amb xocolata), recoberts de xocolata de cobertura i guarnits al gust de cadascú.



I ja em teniu apoderant-me de la cuina i fent-la zona prohibida durant una bona estona, gairebé tot el matí perquè és fàcil de fer però bastant laboriós.

Primer de tot he fet una Crema de xocolata ("ganache") com la que ja us he explicat varies vegades i que podeu trobar en aquest l'enllaç, però he substituït una mica de nata per conyac, així queda més gustós i si en sobra, que no sol passar perquè està de mort, al dur alcohol es conserva millor.

Mentre es refredava la crema a la nevera he preparat el suport per a posar-hi els Cake pops TOT FET A CASA amb suro d'aquell verd que posen a les floristeries per anar-hi plantificant les flors quan fan un centre, però l'he folrat amb paper d'alumini perquè no deixés anar el verdet.


També he tallat els palets de pinxo que tenia perquè eren massa llargs.


Després he esmicolat un pa de pessic que tenia per casa (la propera vegada el faré amb la recepta que la Sara m'ha passat avui mateix, però quan ho he vist ja no hi érem a temps).


Ho he barrejat mica en mica amb la crema de xocolata per no passar-me mentre ho anava amassant amb les mans.


I un cop feta la massa, a fer mandonguilles de xocolata!!!
Bé es tracta de anar fent boletes, si pot ser de la mateixa mida, i les posem en paper sulfurat (el d'anar al forn) perquè no s'enganxin. Un cop fetes les he posat una mica al congelador per tal de que agafessin consistència.


Al cap d'una estoneta, les traiem per anar-hi  posant els palets, però no de qualsevol manera, amb uns quants trucs per tal de que després no anem perdent les boletes pel camí.
Hem de sucar el palet a la xocolata i posar-lo fins a mitja bola, no fins a l'altra banda. I després posar-ho a la nevera una estona per tal de que quedi ben clavat.


Un cop refredades ja les tenim a punt per a untar-les a la cobertura de xocolata.
Aquesta vegada he fet servir pastilles negres i vermelles. Les he posat en bols i les he fos al microones amb molta cura, remenant de tant en tant i controlant molt perquè no es cremés la xocolata.


He preparat lo que tenia per a guarnir.


I a sucar boletes s'ha dit!


Suquem, guarnim i ho punxem al suro que tenim a punt.


La veritat és que queden molt lluïdes. Això sí s'ha de tenir paciència i anar fent.


I a taula han tingut força èxit, perquè ja només amb la vista te les menjaries totes.


Però abans de començar els hi han fet una bona sessió fotogràfica!!


Què us semblen, us han agradat?


Mireu aquest Cake pop, no li faríeu una bona mossegada?

SUPORT PER A CARREGAR EL MÒBIL

Sóc una dona pràctica i endreçada, i ja he trobat una solució per a carregar el mòbil sense problemes. Bé la solució la he buscada per internet i l'he trobat, un SUPORT PER A CARREGAR EL MÒBIL, TOT FET A CASA!!!


Mireu com carreguem el mòbil a casa, mare meva quin equilibri aguantant-lo entre l'endoll i el cable, o el cable va de l'endoll a una tauleta i tots hi ensopeguem. Per no parlar de les vegades que el mòbil va per terra o de quan ja està carregat, el desconnectem del carregador però deixem els cables penjant per tot arreu.


Doncs a partir d'ara tot això ja no passarà!
De totes maneres he hagut d'esperar-me a que s'acabés el sabó de la dutxa i el xampú per a tenir el material necessari, perquè el suport està fet reciclant ampolles de plàstic més aviat planes.
Aquí teniu tot el material que he utilitzat.


Ampolles de plàstic tenint en compte de que hi ha de cabre el mòbil dins, un rodet de cel·lo i un CD o similar per a dibuixar rodones de diferent mides, un retolador permanent, un cutter, unes tisores i un escaire.


Primer de tot traiem les etiquetes adhesives, tallem amb el cutter la part de dalt de les ampolles i les netegem bé eliminant tant les restes de sabó com dels adhesius.


Un cop ben netes dibuixem a les ampolles les parts que hem de retallar fent servir el retolador permanet. Per les rodones utilitzem el rodet i el CD. Hem de tenir en compte la mida de la part del nostre carregador que va a l'endoll perquè haurà de passar per dintre de la rodona petita.

Per l'altra cara de l'ampolla també hi dibuixem les línies per on haurem de tallar. Per tal de fer-ho recte jo he utilitzat l'escaire mirant que les mides del dos costats coincidissin i dibuixant després la línia que les unia. Per a retallar els cantons m'he guiat per la rebava de la mateixa ampolla.


Un cop tot dibuixat, paciència, força perquè el plàstic és dur, i a retallar!

I aquí en teniu el resultat, per la rodona hi passem el carregador i l'endollem, i a la butxaqueta hi posem el mòbil i el cable ben recollit.



Ja qui el suport així tal qual amb el color de l'ampolla ja li agrada, i a més és més fàcil de netejar, però jo com que eren blancs els trobava força ensopits i he mirat de decorar-los.
He provat varies opcions, i al final n'he trobat una de genial, que m'ha encantat i que afegeixo al meu repertori de solucions fàcils, manejables, divertides i ràpides, el WASHI TAPE. El coneixeu?


És la versió japonesa de la "cinta de carrosser" de tota la vida, sí, sí, la que utilitzem per a pintar i tapar els marcs de les portes, finestres i els endolls. Els japonesos, que se les pensen totes, les han fet llises de tots els colors o amb dibuixets, i les venen en rodets com si fos cel.lo. Són genials, molt manejables, les pots enganxar i desenganxar si no t'ha quedat prou bé i les pots utilitzar per a decorar mobles, parets, llibretes, bijuteria... i tot allò que et sembli, ells ho decoren tot amb el Washi tape!

I jo hi he decorat els meus SUPORTS PER A CARREGAR ELS MÒBILS.


Vaig anar a la botiga i vaig triar els estampats dels color que s'hi deien amb la decoració de l'habitació on havia d'endollar el suport, lila a l'habitació gran...


I vermell i gris al menjador. I veieu, si el mòbil ja està carregat i no hi és, el cable queda ben recollit a la butxaca del suport.

Què us ha semblat? Pràctic i fàcil oi?
Si teniu una altra suggerència de decoració sisplau, deixeu-m'ho als comentaris, al facebook o al e-mail que teniu a la dreta.

Salut!

COLLARET AMB COR VERMELL

Ja feia temps que tenia localitzat un COR VERMELL de ganxet i que tenia moltes ganes de fer. En la versió original era el penjoll d'un clauer, però jo el volia per fer-me un collaret.


Al final un dia que tenia una estona vaig anar per feina. Primer de tot triar el fil i el ganxet adient d'entre els que tinc emmagatzemats a casa.


Procurar-me unes quantes boletes vermelles...


Cadena, en aquest cas daurada...


I buata per a farcir el meu cor.

I som-hi! Vaig buscar les instruccions en el col·leccionable de ganxet i "poc a poc i amb bona lletra" vaig anar fent el meu cor TOT FET A CASA. De fet és molt fàcil, només hem d'utilitzar punt baix i punt de cadeneta (els essencials quan fas ganxet i els que primer aprens a fer perquè són els més senzills).



De fet no és un cor, sinó dos, units per les bores i farcits de buata.


Abans de farcir-los i d'acabar de cosir-los, hi vaig inserir les boletes vermelles. I un cop llest vaig afegir-hi la cadena.


Però no m'acabava de fer el pes, i vaig anar a buscar cinta d'organdí ben vermella i la vaig anar passant per la cadena.


Així va quedar més lluit!


Què us sembla, xulo oi? Jo vaig fer-me un collaret, però pot ser un clauer, un penjoll per al "bolso", lo que vulgueu.


Si us animeu a fer-ne un i voleu les instruccions, poseu-vos en contacte i us les passo per e-mail.
Us ha agradat el meu COR TOT FET A CASA?