CREMA CATALANA

Demà és Sant Josep, i a casa Sant Josep és sinònim de Crema Catalana.

De sempre la Crema Catalana la feia la Iaia Ramona, i la va fer fins que va poder. En feia per a tota la família, i això volia dir vàries safates. Si queia en dia de festa anàvem a casa seva a menjar-la, i sinó, ens la tenia a punt i l'anàvem a buscar. Jo li deia, iaia me n'ha de donar la recepta perquè si vostè no la pot fer, per Sant Josep no podrem menjar crema perquè no sabrem fer-ne!!! I me la va donar, o sigui que aquesta és la seva recepta.

Ingredients:

• 1 litre de llet
• 1 canó de canyella
• la pell d'una llimona (sense lo blanquet que sinó amarganteja)
• 10 rovells d'ou
• 300 gr. de sucre (perquè quedi ben dolceta, deia la iaia)
• 60 gr. de midó
• sucre per cremar (si es vol cremar)

Preparació:

Posem la llet a bullir amb la pell de la llimona i la canyella. Quan arrenqui el bull apaguem el foc i tapem l'olla perquè la llet agafi el gust de la llimona i la canyella.

En un bol batem els rovells amb el sucre fins que comenci a quedar blanquet. Hi afegim el midó que hem desfet amb una mica d'aigua. El midó jo el compro al mercat, a la parada dels fruits secs i les mongetes, i normalment ja el tenen preparat per a un litre de llet.

Tot seguit hi aboquem la llet calenta. (Com podeu veure he hagut de canviar el bol perquè no m'hi cabia la llet, he, he, he).

Ho remenem bé i ho colem passant-ho altra vegada a l'olla neta i afegint-hi de nou la canyella i la pell de la llimona. Ho coem a foc suau sense deixar de remenar, què sinó s'enganxa!

Quan arrenqui el bull ho retirem del foc i ho posem a refredar sense deixar de remenar (jo ho poso a l'aigüera una mica plena d'aigua vigilant que no m'entri a l'olla). Ja acabem, que ja sé que remenar sense parar cansa.

Quan s'ha refredat una mica hi traiem la canyella i la llimona i ho aboquem en una safata o en cassoletes individuals. Jo sempre hi torno a afegir la canyella perquè a casa ens agrada molt, la pell de llimona no que segons com amarganteja tot i que no hi hagi lo blanquet.

Si voleu, podeu posar-hi sucre pel damunt i cremar-lo amb una pala o amb un bufador. Jo no ho he fet perquè a mi la crema m'agrada tal qual i acompanyada de neules! I si voleu cremar-la però no sabeu com fer-ho aquí teniu el tutorial de la Crema cremada.

Ummm quina pinta, i fa una oloreta... Bé i sé que ha quedat bona perquè he escurat l'olla, no m'he pogut resistir, he, he, he!

Vosaltres feu Crema Catalana a casa per Sant Josep?

És la mateixa recepta o la feu diferent?

Vinga animeu-vos a fer-ne, us he posat la recepta avui perquè tingueu temps de procurar-vos els ingredients i  fer-la!!!

SAFATA DECORADA AMB WASHI TAPE

Per Nadal em van regalar una safata amb un davantal, uns agafadors, i un drap de cuina (no sé perquè serà), tot a joc i molt bufó. La safata a més, té una bona mida per a dur les tasses de cafè al sofà. Genial.

Però quan vaig treure tot lo que hi anava col·locat em vaig trobar amb la sorpresa de que no estava acabada, hi havia la fusta sola i a més sense pintar. Jo la feia servir igualment, però sempre pensava en idear alguna cosa per tal de que es veiés acabada. No sabia si envernissar-la, pintar-la, folrar-la de paper...

Mireu quina fila que feia...

Al final m'he decidit, l'he folrat amb washi tape, la cinta japonesa que ja havia utilitzat pel suport per a carregar el mòbil i la cistella de plàstic.

He agafat dues cintes diferents i he anat fent tires de biaix alternant els colors...

Ara vermell, ara gris, ara vermell, ara gris...

...sense parar fins acabar de folrar tota la safata.

Fàcil ehhh! Amb una mica de paciència de seguida està fet. I només ens quedarà tallar amb un cutter les rebaves de cinta que sobresurten, bé jo a falta de cutter he utilitzat les mateixes tisores obertes. I ja està.

Ja podem posar-hi les tasses i servir el cafè per a prendre'l tranquils al sofà.

El voleu sol o amb llet?

I sabeu què? Quan es taqui o em cansi d'aquesta safata, trauré les cintes i les canviaré per unes altres de diferents. Així variaré i semblarà que estreni safata nova. Què us sembla la meva idea?

Ah i podeu penjar les fotos de lo que feu vosaltres amb el washi tape al facebook del TOT FET A CASA!

COLLARET AMB UN PEIXET

M'agrada dur penjolls una mica grossos, és a dir, collarets amb alguna cosa penjant però que es vegi, i ja feia dies que li tenia l'ull posat a un peixet que vaig veure al col·leccionable de ganxet. De fet era un clauer però jo el vaig convertir en collaret.

No creieu que aquesta vegada va ser fàcil, aquest peixet està més elaborat que el Cor del collaret que vaig fer l'altra vegada, però a mi m'encanta.

Vaig fer, desfer, torna a fer, torna a desfer... i al final crec que va valer la pena.

Un cop acabat el cos del peix, bé de fet són dos peixos cosits pels cantons i farcit amb buata per a donar-li volum, li vaig cosir els ulls als costats.

Després, vaig procurar-me boles blaves de diferents mides, per simular les bombolletes del peix, i cinta d'organdí de color blau simulant les ones del mar.

Vaig anar combinant les boles amb diferents voltes de cinta i de fil blau.

I al final el resultat va ser aquest: un collaret que sembla les ones del mar amb un penjoll que és un peixet. Bé jo he fet un collaret, però es pot utilitzar per a fer un guarniment per a la bossa de mà, un clauer, lo que volgueu.

Us agrada? Si us animeu i voleu els patrons podeu posar-vos en contacte i us els passo!!!

PASTÍS D'OREOS

Ja estem a les portes del cap de setmana i he decidit fer un pastís. Bé jo no és que ho hagi decidit tota sola, la pressió que tinc a casa quan obren la nevera o els armaris de la cuina i hi troben ingredients com ara xocolata, paquets de mantega o en aquest cas galetes oreos, és important.

La veritat és que des de que l'altra dia vaig veure la recepta en La Receta de la Felicidad, que tenia moltes ganes de provar de fer aquest pastís perquè és fàcil, no s'ha de posar al forn, només hi ha quatre ingredients i la pinta que fa és boníssima.

Sí, sí, ho heu llegit bé quatre ingredients: xocolata, nata per a muntar, mantega, i per suposat galetes oreos.

Per a la massa:

300 gr. de galetes oreos
100 gr. mantega fosa.

Per a la crema de xocolata:

200 gr. de xocolata de cobertura
200 ml. de nata per a muntar
50 gr. de mantega.

Per tal de fer la massa hem de triturar les oreos (quin greu, amb lo bones que són)...

... i afagir-hi la mantega desfeta. Un cop ben barrejat ho posem en el fons i per les parets del motllo que haguem escollit.

I ho guardem al congelador per tal de que agafi consistència mentre preparem la crema de xocolata.

Escalfem la nata fins que arrenqui el bull i la tirem pel damunt de la xocalata i de la mantega que abans ja haurem tret de la nevera perquè s'estovi. Remenem bé fins que quedi una crema homogènia (mare meva quina oloreta que fa!).

Traiem el motlle amb la massa del congelador i hi afegim la crema de xocolata.

Ho decorem com vulguem i ho deixem reposar a la nevera per tal de que es refredi la crema i quedi quallada.

Al cap de dues o tres hores ja es pot menjar!!!

Aquesta recepta sí que és fàcil i ràpida! Us animo a fer-la, i ja em direu quanta estona ha durat sencera!

CISTELLA DE PLÀSTIC

Ahir es va acabar la garrafa de l'aigua, i vaig pensar: "aquesta és la meva, faré una cistella per a posar-hi els carregadors de piles, bateries dels portàtils i altres cables que com que es fan servir pràcticament cada dia ja no s'arriben a endreçar i estan tots per terra!".

I avui m'he posat a fer la Cistella de Plàstic TOT FET A CASA davant les protestes del meu fill. Què perquè protestava? Doncs per que ahir va descobrir a l'armari de la cuina els ingredients per a fer un pastís de xocolata, i evidentment volia que invertís el meu temps en una cosa bona, i no pas en una cistella per a tenir els cables endreçats. Però he guanyat jo, el pastís serà pel cap de setmana!

Doncs som-hi!

He agafat la garrafa buida i li he tret l'etiqueta.

L'he tallat pel mig amb un ganivet i després he acabat de polir les rebaves que han quedat amb les tisores.

Amb un punxó he fet quatre forats per a passar-hi un cordó de colors que tenia per casa (de fet era un cordó de les ulleres de quan els meus fills eren petits i que ja no utilitzaven).

Li he passat els cordons per a fer-li les nanses.

Un cop fetes passem a decorar el plàstic.

Recordeu el washi tape, la cinta japonesa que vaig utilitzar per a decorar els suports per a carregar els mòbils? Doncs l'he aprofitat perquè quedés més acabada la cistella. Primer he tapat l'acabament de dalt dissimulant les imperfeccions fetes al tallar la garrafa.

I després he anat fent ralles amb la cinta.

M'encanta el washi tape, super fàcil de col·locar, n'hi ha de tots els colors i estampats i a més és una solució ben fàcil per acabar de decorar qualsevol cosa, fins i tot una garrafa de plàstic!

I ja ho tenim això!!!

Una cistella la mar de fàcil de fer i ben pràctica!

Hi podem posar joguines petites, les agulles d'estendre la roba...

O qualsevol cosa que vulguem.

Però jo ho tenia clar, la volia per a tenir recollits els carregadors de piles i les bateries dels portàtils!!!

Què us sembla? Fàcil eh?

Amb la propera garrafa faré una altra cistella per a posar-hi les llanes i els estris de fer ganxet.

Vinga animeu-vos i m'envieu les fotos (mai ho feu i això vol dir que només mireu i no passeu a l'acció. Molt malament!).

De totes maneres, si no us atreviu a fer alguna cosa però la desitgeu molt moltíssim, ja sigui per a vosaltres o per a regalar, poseu-vos en contacte amb mi i en parlem.

BOSSA AMB MOCADOR DE FER FARCELLS

La gent que em coneix, quan veu o troba alguna cosa "xula" de manualitats o de pastisseria em diu: he vist una cosa que t'agradarà, ja t'ho ensenyaré o ja te n'enviaré l'enllaç, i de fet són una bona font d'informació i de noves idees. GRÀCIES A TOTS PLEGATS!!! I no deixeu de fer-ho!

Doncs això mateix és el que va fer en Joan l'última vegada que ens vam trobar, em va passar l'enllaç d'una recepta super original (i de moment mega secreta, de moment... no patiu, que abans de que acabi el més ja la tindreu aquí...) i l'enllaç del Furoshiki, una tècnica japonesa per a embolicar regals i fer bosses amb roba. I em direu, és que lo que no inventin els japonesos! Doncs no, ja estava inventat, i m'ha fet gràcia que ara ho promocionin tant.

A casa vostra no teníeu "Mocadors de fer farcells"? Doncs a la meva sí. Les meves àvies els feien servir tot sovint per dur coses amunt i avall. Fins i tot recordo la meva mare embolicant coses amb els mocadors de fer farcells. A més ara ja se'n fan bosses de mà, estovalles, davantals i munt de peces amb aquesta roba de quadrets. I he pensat, anem a fer una entrada en HOMENATGE A TOTES LES ÀVIES I MARES que alguna vegada han traginat coses utilitzant aquesta tècnica que ara sembla que està tant de moda.

Per tant, he anat a casa de la meva mare a remenar pels calaixos dels draps de la cuina i he rescatat un parell de mocadors de fer farcells. I endavant anem a fer una bossa TOT FET A CASA com la dels japonesos!

Primer de tot dobleguem el mocador per la meitat fent un triangle.

Hi fem un nus a cada cantó del triangle...

...procurant que el tros de roba sobrant sigui de la mateixa llargada. Ha de quedar així.

Després agafem els nusos i els posem cap endins.

Finalment hi fem un nus afavorit a les puntes del mocador que ens han quedat soltes per tal de fer la nansa.

I si volem la versió bossa de mà hi donem unes quantes voltes a la nansa i ja ho tenim.

Mireu que xuli!!!
Versió bossa de mà...

I versió bossa més gran.

Avui ho he fet amb un mocador de fer farcells però penso fer-ne amb mocadors de colors, i amb pareos, que quedaran més grossos i hi podrem posar més coses a dintre.

Per si no us ha quedat clar us passo l'enllaç d'un vídeo d'un noi japonès molt rialler que us ho ensenya a fer pas per pas. Espero que aquesta primavera, que sembla que no vol arribar, aneu totes ben lluïdes amb una bossa de roba com aquesta!

Només recordar-vos que per a qualsevol cosa que volgueu comunicar-me podeu posar-vos en contacte via e-mail, pels comentaris d'aquí a baix o en l'enllaç del TOT FET A CASA del Facebook.

Animeu-vos a fer fotos de les vostres bosses i me les envieu!!!