TOT FET A CASA

CONJUNT DE FILFERRO PLA

Em venia de gust provar de fer unes arracades amb filferro pla. No ho havia fet mai, bé amb filferro d'alumini rodó sí, els que seguiu el bloc ja sabeu que vaig fer l'Anell de fil màgic i la Rosa de filferro d'alumini, però amb alumini pla no ho havia provat.

Ja posats vaig pensar que podia fer-me tot un conjunt, arracades i penjoll a joc, o sigui que em vaig procurar el material:

filferro d'alumini pla
estructures d'arracades
estructura de collaret
tres anelles

Som-hi! Tallem el filferro a la mida que necessitem (dependrà de si volem les arracades o el penjoll més o menys grans). Un cop tallat li donem unes quantes voltes sobre sí mateix, perquè no quedi tan llis. Ho veieu bé a la foto?

I ja el tenim a punt per anar-lo caragolant amb les alicates, això sí, amb una mica de gràcia que quedarà més lluït.

Enrotlla, enrotlla... i fins al final de la tira de filferro. Un cop acabat mirem d'amagar l'acabament per dins de la rosa que ens ha sortit. Jo n'he fet una de gran per al penjoll i dues de més petites per a fer les arracades.

Ja les tenim llestes per a passar-hi l'anella metàl·lica que les unirà o bé a l'estructura de les arracades, o bé que servirà per a passar-la pel cable del collaret. Mireu...

Doncs ja està, les arracades...

... i el penjoll!

Ha quedat bé oi?

I com que m'ha quedat una mica de filferro, m'he fet un anell seguint els passos de la Rosa de filferro d'alumini però només amb un color. A mi no m'agraden molt grans els anells, o sigui que amb el filferro que sobrava ja n'he tingut prou.

Aquí teniu tot el conjunt, xulo oi?

Doncs vinga animeu-vos a fer-vos un conjunt de cara al bon temps, que ja no anem tant tapats i podem lluir l'escot!

PLANTES AROMÀTIQUES

Cada any quan arriba la primavera i la natura es desperta m'encanta anar a la muntanya i gaudir de les olors de les plantes i de les flors que van despuntant. És el moment d'anar a collir herbes aromàtiques per tal de guarnir la casa, que faci olor de muntanya i proveir-se per després cuinar plats ben condimentats.

Això és el que vaig fer el cap de setmana. De totes maneres no es poden collir totes alhora, hem de tenir paciència i esperar que estiguin al punt.

Mireu quin bé de Déu de camamilla...

... era inevitable no trepitjar-la sense voler!

N'hi havia per tot arreu, i es clar, en vaig collir per tal de deixar-la assecar i fer infusions boníssimes.

I la farigola, ni us ho imagineu, també la trepitjava sense voler...

... quina bona olor!
Imprescindible a la meva cuina, gairebé en poso a tot arreu, a la carn, a la salsa de tomàquet, als suquets, als rostits...

Estava impressionant!

El romaní també estava força florit. Sabeu que el romaní és el primer que es desperta? De fet a Prades, hi ha mel de romaní i mel de mil flors. I és que les abelles comencen a pol·linitzar el romaní i a fer-ne la mel, i quan ja esclaten les altres flors els apicultors retiren aquesta primera mel que només és de romaní i més clara de color. Després ja és impossible saber de quina flor està feta, per tant és mel de mil flors!

El romaní també acompanya molts plats de la meva cuina, sobretot carns.

Ah, i sabeu què són els tamborinos?

Aquí els teniu, feien un goig!!! Quan es mouen sembles de vellut.

També fan molt bona olor. Es barregen amb alcohol i serveix per a fer fregues per a millorar la circulació o per quan et dones un cop fort i evitar que surtin blaus.

I la menta, imprescindible per a aromatitzar molts plats. Jo la poso en una ampolla amb oli d'oliva i després ens serveix per a qualsevol tipus d'amanida: de cuscús, d'arròs, de pasta...

I ja un cop a casa, les arreglo perquè em serveixin de guarniments i d'ambientador, tot alhora!

Aquí teniu un cistellet de farigola, i si el tinc a la cuina la vaig fent servir per a cuinar.

O bé en faig poms lligats amb cordill, com els tamborinos.

O composicions combinant diferents herbes.

Bé aquí a la foto hi ha sajolida, però és de l'any passat. Per tenir-ne aquest any ens hem d'esperar a ben entrat l'estiu. Jo la cullo a l'agost, amb l'espígol i l'orenga, que els teniu aquí dins d'un gerro a la cuina.

I al cistellet la farigola i el romaní, ben a mà a la cuina per a cuinar.

Com veieu a casa les herbes no hi falten, i si en torbem a faltar una en un moment puntual doncs l'anem a collir, com el fonoll, mentre un va rentant i preparant els cargols, els altres en collim pels marges.

Doncs ja ho sabeu, sortiu a fer un vol per la muntanya i colliu les herbes que us agradin, hi ha flors per tot arreu. Ah, i sabeu que ara les orquídies estan impressionants???

Estaven fins i tot al mig del camí! Mireu!

Això sí, recordeu, sempre, sempre, sempre hem de respectar la natura!!!

PETITES DELÍCIES DE XOCOLATA

Tinc un company blocaire, en Manel del bloc Irreductibles.cat, que li ha trobat una altra utilitat a les càpsules de cafè reciclades: utilitzar-les com a motlles per a fer mini-magdalenes! A que és una bona pensada?

Com que em van sobrar càpsules de fer la Cortina de càpsules de cafè, i ja les tenia netes i a punt, l'altra dia, quan estava fent les Cupcakes de xocolata, vaig reservar una mica de massa i de crema de xocolata i vaig fer les petites delícies per a l'hora del cafè.

Primer de tot vaig preparar les càpsules de cafè xafant-les del cul per tal de que s'aguantessin dretes i col·locant una càpsula de paper per a magdalenes petites dins de cadascuna.

Amb la massa que havia reservat i col·locada prèviament en una mànega pastissera, vaig anar omplint les càpsules-motlle amb un broquet allargat.

Aquí tampoc les heu d'acabar d'omplir perquè quan es couen, puja la massa i ens vessaria per sobre. Heu de deixar que falti una mica per arribar a dalt de tot.

Les vaig posar en una safata, i cap al forn! Ja el tenia preescalfat a 180 graus. Penseu que són molt petites i es fan en un plis plas, 8 o 10 minuts com a molt. Jo us aconsello que les vigileu de prop i quan les veieu fetes les traieu.

I ja estan! Si no van decorades les podeu servir amb la càpsula de cafè.

Però jo els hi vaig posar crema de xocolata pel damunt, i si desprès les has de treure per menjar-te-les, la cosa es complica.

Per tant, vaig treure'n la càpsula i els hi vaig posar una mica de crema de xocolata damunt de cada magdalena amb la mànega i un broquet xulo.

Mireu quin goig!

I és que a mi la xocolata em perd! Me les hagués menjat totes amb un moment.

Quina oloreta, mare meva! Però vaig esperar a l'hora del cafè...

... i les vaig racionar, com si fossin bombons, una o dues per acompanyar un bon cafè.
Irresistibles!!!

Us ve de gust un cafè amb una Petita delícia de xocolata? Doncs ja ho sabeu, la propera vegada que elaboreu magdalenes en feu unes quantes.

SANDÀLIES DESCALCES

Avui comença la temporada de platja, tot i que fa un dia lleig. Bé lleig per anar a la platja, però als qui ens agrada la meteorologia, tot lo que no sigui sol i més solet, és un dia interessant. Ens agrada la pluja, la neu (com la sorpresa del dia de la Cortina de càpsules de cafè), els núbols, la boira, el vent... sempre i quan no faci mal!

Però al que anàvem, comença la temporada de platja i hem d'estar preparats per anar d'allò més equipats. No heu anat mai a un casament o a una festa a la platja i se us han enfonsat els talons a la sorra? i a més constantment ens entra dins de la sabata i molesta molt? O a la gespa d'una piscina i us heu quedat amb els talons clavats al terra? Doncs aquí teniu la solució, unes sandàlies per a anar descalça a les festes d'estiu!

Podem anar ben modades i amb els peus arreglats.

Bé doncs, jo les he fet de ganxet amb color cru, que a mi m'agrada molt per a l'estiu, però de fet podem escollir el color que vulguem i que ens combini amb el vestit, el biquini, o el pareo.

Per a fer el primer model he escollit la tècnica de les Puntes de Brugge a la Neus. És un tipus de punta de ganxet que utilitzen allà i que vol imitar les puntes de coixí. La veritat és que fan coses precioses.

I aquí teniu la meva...