BRAÇALET D'ANELLES DE LLAUNES DE BEGUDA

Com que la gent que em coneix, directa o indirectament, ja sap la meva afició a fer manualitats, quan tenen a les mans qualsevol cosa que pot servir per a fer-ne m'ho fan arribar. I jo contenta i agraïda de que pensin amb mi!!! I si encara no sé què fer-ne, no passa res, ho guardo, rumio, busco... i al final segur que en surt alguna cosa.
Ara direu, i perquè ens explica tot això la Neus, doncs per què l'Ana, una amiga i companya de feina del meu germà em va fer arribar "anelles de llaunes de beguda" per si les necessitava per fer-ne alguna cosa. Gràcies Ana! Quan les vaig veure de seguida ja vaig saber què en faria: un braçalet!!!


De fet me'n va donar unes quantes, i com que en sobraran segur, queda una altra cosa pendent per fer, ja ho tinc en ment, però això serà una altra entrada del bloc.


Però no totes eren iguals, o sigui que si voleu fer alguna cosa amb anelles, procureu que siguin del mateix model. Mireu, són diferents, i per tant el que hem de fer primer de tot és triar-les.


Jo he escollit les rodonetes i m'he posat mans a l'obra.

Per tal de fer el braçalet, bé de fet han sigut dos braçalets, necessitem:

  • les anelles
  • cinta, en aquest cas d'organdí
  • boles de fer collarets que s'hi diguin amb el color de la cinta.

He calculat que per a un braçalet que m'anés bé a mi necessitaria unes 18 anelles, però això dependrà del canell de la persona que l'ha de dur, i si és un nen o una nena segur que són menys.

Es tracta d'anar passant la cinta per les anelles per tal de que quedin lligades.


Les posem que coincideixin els forats que són iguals en la mateixa banda, i anem passant-hi la cinta. No cal que sigui d'organdí ni d'aquesta mida, jo era la que tenia per casa.
Una vegada hem lligat totes les anelles pel forat de dalt, fem el mateix amb els forats que ens queden a baix.


N'he fet un de lila i un altre de groc àcid, i ara només ens queda passar les boletes per tal de tancar el braçalet i que sigui fàcil de posar.


Dues boles per cada braçalet, una per tancar la cinta dels forats de dalt, i l'altra per la dels forats de baix.


I ja està, ja tenim dos braçalets la mar de xulos.


Si voleu podeu combinar dos colors de cintes, per exemple que una sigui blau cel i l'altra blau marí. O dos tipus de verds diferents... Bé aquí ja és anar combinant com més us agradi.


Les boles del final són perquè sigui més còmode de posar i ho puguem fer nosaltres mateixos, però si voleu també es pot lligar amb una llaç, això sí us l'haurà de fer algú!

Què us sembla??? Ara de cara a l'estiu, que ja anem amb màniga curta es llueixen d'allò més! I si voleu tenir les criatures entretingudes ja ho sabeu, a fer braçalets amb les anelles de les llaunes.

Ah! i tothom atent que aviat faré una altra entrada utilitzant la resta de les anelles que em va passar l'Ana!!!

MELMELADA DE MADUIXA

Només em queda un pot de melmelada de mores, i fins que no en pugui anar a collir més i tornar-ne a fer, no sé si podré sobreviure!!! Això serà cap al setembre, i estem al juny, mare meva! Per tant i per tal de poder passar l'estiu sense problemes "melmeladins" (n'esmorzo cada dia), he decidit anar a comprar maduixes, ja que no les puc collir directament del bosc, i fer-ne melmelada.


He anat al mercat i m'he procurat una caixa de maduixes. Mireu quin goig! Fan una olor fantàstica.


Aquí teniu la recepta, que és molt simple.

Ingredients:

  • 2 kg. de maduixes
  • 1 kg. de sucre
  • 2 llimones
Com podeu veure la proporció és que de la quantitat de maduixes que feu, heu de posar-hi la meitat del pes en sucre, i la llimona al gust de cadascú, però seria el suc d'una llimona per cada quilo de maduixes. A mi el toc àcid de la llimona m'hi agrada força.


Elaboració:

Comencem netejant les maduixes, tallant-les a trocets i deixant-les macerar entre mitja hora i una hora amb la meitat del sucre i el suc de les llimones. D'aquesta manera van traient tot el suc de la fruita. Ummmm, ja me les menjaria tal qual!


Un cop ja estan macerades acabem d'abocar-hi la resta del sucre i les triturem. A mi, quan menjo melmelada m'agrada trobar-hi els trossets de la fruita, però això va a gustos, si us agrada més fina la podeu triturar més.
Ara la posem a la cassola i la coem durant una mitja hora perquè es vagi espessint.


Penseu que amb el sucre es fa com un caramel, i per tant, haureu de remenar-la amb una cullera de fusta perquè no s'enganxi. La melmelada ha d'anar fent xup xup sense deixar de bullir. Ah, i vigileu que no us esquitxi que crema com un dimoni!!!


Ja la tenim, ara només hem d'envasar-la per tal de fer-ne la conserva. I aquí venen les controvèrsies, hi ha qui esterilitza els pots de vidre bullint-los durant 15 minuts.
Jo els rento al rentavaixelles i directament els omplo. Això sí, acabats de rentar i directament posar-hi la melmelada, o sigui, que intento sincronitzar la durada del rentat amb l'elaboració de la melmelada. Bé, més o menys, he, he... no cal tampoc sincronitzar els cronòmetres!
Per cert, els pots són reciclats o bé d'altres conserves o de melmelades d'altres fruites que he comprat ja elaborades.


De totes maneres i per què es conservi bé hem de fer-hi el buit. Per tant, omplim els pots fins a dalt amb la melmelada calenta, quan acabem d'apagar el foc...


... els tapem bé vigilant de no cremar-nos, i els deixem refredar tombats cap per avall. D'aquesta manera es farà el buit i la melmelada ens aguantarà mesos o fins i tot un any sense problemes.


En aquest pas també hi ha qui no ho fa en calent. El que fan per fer el buit és tapar els pots i els bullen al bany maria durant 15 minuts, procurant que l'aigua arribi fins gairebé a la rosca del pot.
Jo no ho faig, i us asseguro que després quan els obro fan el típic "plof" d'haver estat ben tapats, això sí s'han d'omplir els pots amb la melmelada calenta!


I aquí la teniu, a punt per fer uns bons esmorzars, berenars, pastissos, o menjar-la a cullerades!!!
A veure si us atreviu, és molt fàcil i val la pena. A més ara és el temps de les maduixes, estan maduretes i ben bones!


PEÜCS ESPARDENYES

Quan vaig veure en els fascicles de ganxet aquestes espardenyetes tan bufones, vaig pensar que quan trobés l'ocasió les faria. Però havien de coincidir varies coses, que algú estigués embarassada, que sabés que era d'una nena i que el naixement fos a l'estiu. Va passar temps, potser un any o dos, però jo les tenia a la ment i quan una companya de feina va saber que tindria una nena a l'estiu, vaig dir-me que aquesta era l'ocasió, i em va fer molta il·lusió fer-les per a la Maria.


Primer de tot vaig procurar-me el fil, i lo que tenia molt clar és que de color rosa tal i com estaven a la foto de la revista no les faria. No és que tingui res en contra d'aquest color, de fet m'agrada força, el que no m'agrada és que sistemàticament les nenes hagin d'anar de rosa i els nens de blau. Una mania com una altra, ho trobo sexista. O sigui que vaig escollir el color verd poma, que també m'encanta.


Els patrons no estaven gens clars, o sigui que no us els passo, i va ser tot una feinada de fer i desfer i de reinventar sobre la marxa les espardenyes, sobre tot la sola!!!


Però al final, com que sóc bastant tossuda, me'n vaig sortir. Només quedava buscar una cinta que hi fes joc.


Que tampoc va ser fàcil perquè o bé el verd no s'hi deia, o no m'agradava, o era massa gruixuda...


... però amb paciència i buscant  buscant, la vaig trobar. I aquí les teniu!



Són super petitones, o sigui que la mare de la Maria ja em va dir que se les enduria a la clínica per tal de posar-s'hi només néixer. I així va ser, si us fixeu en aquesta foto que em va enviar, la nena duu al turmell el braçalet de la clínica.


A mi m'agraden molt, són uns peücs diferents, i molt bufons.
Després d'aquesta experiència amb els peücs ja em va ser més fàcil atrevir-me amb els Peücs Converse, que també em van agradar molt quan els vaig veure i els vaig reservar per fer-los quan es donés el cas.

Si algú en necessita alguns, o els vol per a regalar i no es veu en cor de fer-los, que es posi en contacte i en parlem.

PASTÍS DE CORPUS

Per Corpus a Cornellà estem de Festa Major, i ja fa vuit anys que al mercat del meu barri, el "Mercat del Centre" hi organitzen un concurs de pastissos. Jo no hi havia participat mai, però enguany que tinc més temps m'han empès ha fer-ho (bé no els ha costat gaire perquè no m'he fet molt de pregar!!!).



Total que ja em teniu pensant com podia fer el pastís, i aquí és a on jo volia anar a parar. Quan he de fer un pastís per a una ocasió especial, o per a algú en concret, abans de barrejar ingredients faig tot una feina d'investigació, recerca, creació... no us penseu, una feinada, però m'encanta!!!

Si és un pastís per algú en concret busco un motiu per tal de personalitzar-lo, com quan vaig fer el Cotxe-pastís pels 18 anys del meu fill. Em vaig passar hores buscant fotos del Citroën d'en Loeb i l'Elena d'un cantó, de l'altre, del morro, del cul, vist de dalt. I el mateix amb el Mini de'n Sordo  i en Del Barrio que el vaig fer uns dies més tard quan va venir tota la família a celebrar-ho.

Doncs aquests dies he estat buscant informació per internet per tal de fer l'escut de Cornellà...






...l'skyline amb el monuments més emblemàtics de la ciutat, que al final va ser una combinació entre internet i un mocador escanejat.





Els qui coneixeu la ciutat suposo que els reconeixereu!!!
L'Ajuntament...



... el Castell...


... l'Esglèsia...



... el Cinema Titan amb la Torre de la Miranda...


...el World Trade Center Cornellà...


... i el Museu de les Aigües!!!



A més a més també vaig buscar imatges d'un xorro d'aigua per posar-hi un dels protagonistes del Corpus: l'Ou ballant!!!



L'elaboració del pastís no us l'explico perquè és idèntica a la del Pastís de Fondant, o la del Pastís de Carnaval. Bé el que canvia és la decoració evidentment, i que en aquest cas, ja que estem de Festa Major la massa del pa de pessic també duu confeti. Ho veieu???


I aquí en teniu el resultat: Pastís de Festa Major de Cornellà!!!



He de dir que al Concurs hi havia un munt de pastissos, molt ben elaborats i molt xulos. De dos pisos, de fondant, de maduixes, de xocolata, un altíssim de colors de no sé quantes capes, coques, amb banderoles, amb sardanistes, amb peixos, amb arròs, de formatge... Mare meva quin nivell!!!
Ah, i m'han donat el "Premi Especial"!!! Així doncs des d'aquí dono les gràcies a tothom del Mercat del Centre i al jurat, compost per pastissers de la ciutat, per atorgar-me el premi!


Què us sembla? Eh que fa Festa Major?


Bon Corpus a tothom!!!


PASTÍS DE PASTANAGA I COCO

Fa dos o potser tres estius (no ho sé del cert perquè el temps passa molt ràpid), amb els companys de la feina vam acordar que al tornar de les vacances cadascú portaria una beguda o un menjar típic d'un dels llocs que haguéssim visitat durant els dies de festa i faríem un aperitiu tots plegats. Així doncs ens vam ajuntar amb un munt de productes: formatges, embotits, infusions, licors, coques, dolços... i la Carme va dur un pastí diferent.


Pel color i pel sabor no sabíem de què era, però estava boníssim, bé a mi em va encantar. Resulta que és típic de Huelva i la seva mare, la senyora Carmen, el feia tot sovint a casa de postres. Em va agradar tant la combinació dels ingredients i el sabor tant aconseguit (de primeres no diries mai de què està fet) que no vaig parar fins a aconseguir-ne la recepta. I gràcies a la senyora Carmen ara us la puc passar i tots en podem gaudir!


Ahir amb els companys de l'AMPA de l'escola de la meva filla vam berenar-ne aquest que veieu a les fotos. Va ser molt divertit perquè tothom deia la seva, però a part de coincidir en que estava molt bo, no sabien de què estava fet. Que si seguríssim què és de mango, que no què és carabassa, no què és pastanaga... Anar dient i tastant i ens el vam cruspir tot! Va ser una nena, l'Andrea, qui ho va encertar dient: és de pastanaga i coco!!!


Bé, us passo la recepta.


Ingredients

  • 20 - 25 bescuits (jo vaig utilitzar-ne 3 bosses)
  • 1 Kg. de pastanagues
  • 200 g. de sucre
  • 100 g. de coco ratllat
  • almívar (1 tassa de sucre, 1 tassa d'aigua, 1 bon raig de conyac)




Elaboració

Pelem les pastanagues i les posem al foc a bullir.


Mentre es van fent les pastanagues tallem els bescuits per la meitat. Si voleu també podeu fer-ho amb magdalenes o qualsevol pa de pessic que us agradi.


Un cop tallats, els anem col·locant en un motlle sense deixar cap forat. Jo l'he utilitzat rodó, però pot ser allargat, quadrat, el que tingueu a mà. 


Quan tenim una capa de bescuits feta, la reguem amb l'almívar que ja hem preparat abans i que hem deixat temperar. Jo l'he fet com a la recepta del Pastís de fondant però afegint-hi a més a més un bon raig de conyac.
Mentre, ja se'ns han bullit les pastanagues. Les escorrem ben escorregudes i les triturem junt amb el sucre i el coco. Reserveu una mica de coco per a després poder decorar el pastís.
Amb la crema resultant fem una capa damunt dels bescuits mullats d'almívar.


Fem una altra capa de bescuits al damunt, els reguem, i una altra capa de crema de pastanaga.
Acabem amb una capa de bescuits ben regadets d'almívar de conyac i ho deixem unes hores a la nevera perquè es compacti (de fet jo ho he tingut tota la nit).
Recordeu que us ha de sobrar crema de pastanaga per a la decoració.

Un cop refredat, ho desemmotllen (us aconsello que ho feu com si fos un flam, girant-lo cap per avall, perquè sinó se us pot desmuntar).
Ho veieu? no queda maco però no us preocupeu perquè queda la decoració!


Ara, amb la crema de pastanaga que ens ha quedat recobrim tot el pastís procurant que quedi lo més llis possible.


Per acabar li tirem el coco ratllat que havíem reservat pel damunt. I ja ho tenim!


Aquest pastís el pot fer tothom, fins i tot els qui no s'atreveixen a fer servir el forn, i la combinació de gustos queda espectacular! Jo crec que encara que no us agradi algun dels ingredients s'ha de tastar perquè la barreja fa que no se sembli en res al gust que té cadascun d'ells per separat.

Vinga aquests que no teniu forn o no us atreviu a fer coques, aquest pastís és la vostra solució!!!

I a la Carme i a la seva mare, la Carmen de Huelva, moltes gràcies per passar-nos la recepta i per totes les explicacions de l'elaboració!!!