BOMBONS

Amb el meu pare compartim tres aficions, encara que ell amb més mètode que jo:

1. la meteorologia (ell fa estadístiques de la pluja caiguda i en compara els anys... i jo no),
2. la lectura (ell porta un registre de tots els libres que va llegint... i jo no),
3. i la xocolata (aquí sí que no sé si va comptant tots els bombons i preses de xocolata que s'arriba a menjar al cap del mes o de l'any).

Avui és el seu aniversari i he decidit fer-li uns quants bombons de regal i ja que estem a començaments d'any igual s'anima a fer-ne un registre i anar-los comptant.

Ja fa uns quants mesos, vaig tenir l'oportunitat de fer un taller de xocolata amb l'Eva, la mestressa del Restaurant el Divan de los Sentidos, i em va encantar tant el taller com ella de professora de cuina. Avui he rescatat els apunts per a fer els bombons pel meu pare atemperant la xocolata.

Quan fas bombons, la primera cosa que has d'assumir és que deixaràs la cuina perduda, i la segona que hauràs d'anar ràpid i per tant ho has de tenir tot preparat abans començar.

La xocolata de cobertura esmicolada...

Melmelades, fruits secs, i arròs inflat per  a farcir els bombons...

El motlle de silicona, una cullera i el termòmetre de cuina per a atemperar la xocolata.

La tècnica de l'atemperat consisteix en variar la temperatura de la xocolata en poc temps perquè així ens quedi cruixent i brillant.

Un cop tot a punt ja podem començar.

Posem la xocolata de cobertura en un bol i l'escalfem al microones (super baix i remenant de tant en tant perquè no se'ns cremi). 

L'hem d'escalfar fins a uns 50 graus si és xocolata negra (si és blanca no tant).

De seguida s'ha de refredar i baixar-la a uns 28 o 29 graus. Jo ho faig amb un bol amb aigua amb gel i afegint-li una mica de xocolata que tinc reservada tal com ens va ensenyar l'Eva per fer-ho a la cuina de casa. Ho remenem fins que es dissolt.

Quan s'ha refredat l'hem de tornar a posar al micro per pujar-la a 30 graus i ja ho tindrem a punt.

Ara ja podem omplir el motlle. El piquem per tal de treure'n les bombolles que s'hi poden formar.

I sense perdre temps el tornem a buidar posant-lo cap per avall i recollint la xocolata en un bol. Es repassen les bores i ho refredem al congelador.

Un cop ha quallat farcim els bombons amb les melmelades i les avellanes, deixant una mica de marge per a poder tancar el bombó.

Tanquem el bombó amb xocolata i en retirem l'excés amb una espàtula. Ho guardem al congelador i un cop la xocolata s'ha endurit ja els podrem desemmotllar amb molt de compte perquè no se'ns trenquin.

A la xocolata que m'ha quedat al bol després de posar el motlle cap per avall, hi he afegit arròs inflat (tipus crispis), i ho he abocat en paper de forn, ho he tapat amb més paper, ho he aixafat amb la mà, i ho he posat a la nevera perquè quallés.

I a la mica de xocolata que m'ha sobrat de tancar els bombons li he afegit una mica de pell de taronja ratllada,

he fet medalles en el paper de forn, hi he posat fruits secs i fruita confitada pel damunt i ho he posat a la nevera a refredar.

Un cop tot quallat he tret el paper de forn, he trencat a trossos el bloc de xocolata amb arròs i ho he posat tot ben posadet en una safata.

I si és per regalar, si ho emboliquem amb paper de cel·lofana sempre farà més goig.

Per molts anys pare!

ANGELSNETS

Ja s'han acabat les Festes de Nadal. Jo crec que tenen la mida justa, si fossin més curtes serien com un pont llarg, i si fossin més llargues serien eternes i acabaríem farts de tenir la casa plena de guarniments, de dinars familiars, d'àpats inacabables i de compres compulsives. Més val així, uns quants dies i fins l'any que ve!

I avui, un cop tot acabat, toca guardar tot l'escampall de motius nadalencs que hi ha per casa i començar a fer bondat amb els menjars.

He dedicat tot el matí a reorganitzar casa meva, a guardar-ho tot fins l'any vinent, i a acomiadar-me de dos amics que ens han acompanyat durant totes les festes, els ANGELSNETS, que canviaran de casa per a dormir fins el proper Nadal.

Cada any faig un centre de taula TOT FET A CASA per guarnir-la el dia de Nadal, i després ho desmunto o ho llenço, depèn del que sigui. Quan les meves amigues ho van saber, la Mercedes, tota pràctica ella, va proposar que els recicléssim  i que quan ja haguessin fet el fet a casa meva, ens ho anéssim passant i guarnint les cases de totes les amigues, un any a cada casa. Total que la iniciativa va ser aprovada i els dos ANGELSNETS aquest any aniran a parar un casa de la Mercedes i l'altra a casa de la Sara. Espero que dormin bé fins els propers nadals.

I perquè els anomeno ANGELSNETS? Doncs perquè són uns angelets fets de fregones i de fregalls metàl·lics (tipus nanas).

Tot va començar els Nadals de l'any passat, quan l'Encarni, que és professora de sevillanes en un centre cívic on també s'hi fan altres activitats, es va presentar a una reunió de l'AMPA amb un angelet que li acaba de regalar la professora de manualitats, i me'l va ensenyar. Mireu-lo aquí el teniu, a mi em va encantar i li vaig fer una foto amb el mòbil.

Vaig pensar, l'any que ve en faràs un parell per a guarnir la taula.

Ja a casa, vaig buscar idees per internet, i vaig trobar aquest tutorial per a fer "Angelitos navideños".
Entre la foto que tenia i el tutorial, vaig fer la meva versió d'ANGELSNETS.

No us penseu, no va ser fàcil. Per a mi lo més complicat van ser els llaços que simulen les ales... 

... però després del vist i plau de la Sara, que té una traça increïble a fer-ne i és tota una experta en llaços, trobo que no van quedar del tot malament.

I aquí teniu els meus ANGELSNETS, vigilant que els Nadals fossin com cal!

PECES DE VIDRE

Quins nervis, ja teniu la carta dels Reis a punt? Jo sí, tot i que aquest any he estat bastant prudent, que estem de crisi i per l'efecte papallona he suposat que els Reis Mags també ho estan.

Però si encara no la teniu del tot a punt, permeteu que us faci una suggerència TOT FET A CASA, però no a la meva, sinó a casa de la Silvina.

La Silvina és una bona amiga que junt amb la seva parella han iniciat una nova aventura. Són emprenedors i molt valents, i han muntat un taller per elaborar peces de vidre: ARQUITECTURA EN VIDRIO.
Aquí us deixo un enllaç on podeu veure en Gabriel en un vídeo treballant el vidre, quina passada!!!

Fan de tota mena de bijuteria, anells, collarets, agulles de pit...

Posa vasos, marcs...

Làmpades...

Guarniments de Nadal...

Aquest any em va tocar a mi fer-li a la Silvina el regal de l'Amiga Invisible, però al dinar que vam organitzar per a intercanviar-los no va poder venir. I és que ARQUITECTURA EN VIDRIO ha muntat una paradeta a moltes de les fires de Nadal que s'han fet arreu de Catalunya, i just aquell dia estava a la de Sitges.

Però cap problema, el dissabte següent anava a la Fira d'Esplugues, i m' hi vaig acostar per a donar-li el regal i admirar totes les peces de vidre que hi havia a la seva parada.

Mireu quin goig que feia!

Doncs si en teniu ganes, i encara heu d'agafar idees per acabar d'escriure la carta al Reis Mags, tot avui estarà a la Plaça Reial.

I després a dormir d'hora, que si no els Reis passen de llarg!!!

PASTÍS DE BOLQUERS

Un naixement sempre és motiu d'alegria. Aquesta tardor una amiga ha sigut mare, i totes les altres components del grup ens vam posar en marxa per tal de fer-li un regal a la nouvinguda. Però va costar posar-nos d'acord, que si robeta, que si unes arracades, que no que això ho regala la padrina, que si que així podrà variar, que si li fa falta alguna cosa, que no que ja ho té tot i a més com que ja és la segona filla i han nascut a  la mateixa temporada aprofita molta cosa... En fi, no hi havia manera.

Una de nosaltres va dir: A la mare li encanten els reportatges de fotos!!! Podem recollir calerons i fer-li un val per a un reportatge!

La idea va ser acceptada i vam recollir els diners, però... no li donarem un sobre i ja està, que "soso" que quedarà... (que en som de complicades les dones, els homes són més pràctics, segur que ells no haguessin ni anat a buscar el val, li haguessin donat els diners i punt).

Al final algú va afegir: podem posar el sobre en un Pastís de Bolquers, Neus el faràs tu, no? I jo vaig pensar no ho has entès bé, un pastís de què? Sí, sí un pastis de bolquers. En ma vida ho havia sentit, i això com es fa? amb farina, mantega i ous? Doncs no, es fa amb bolquers!!!

De seguida vam buscar imatges per internet i es clar, jo em vaig procurar un tutorial per veure com havia d'enganxar els bolquers i que el pastís no es desmuntés, perquè molt xulo però com està enganxat?

Total, que vaig anar a la botiga de xinesos (en sóc una bona clienta, jo crec que un dia em faran descompte i tot) i vaig comprar una safata de pastís d'aquestes de cartró amb la blonda de la mida més gran que vaig trobar, paper de cel·lofana, gomes elàstiques (de les de pollastre) i llaços.

A part vaig procurar-me uns quants ninotets bufons i un parell de tubs reciclats de paper de cuina. Faltaven els bolquers. Feia uns 13 anys que no en comprava, i en la meva època eren de nen o de nena, a part de les mides, que ja tenia clar que no podia comprar els més petits perquè les criatures creixen molt ràpid i aviat no li anirien bé. Al final vaig haver de demanar assessorament a la dependenta!!! i amb els bolquers en mà ja ho tenia tot per a muntar el pastís.

No és que sigui complicat, però si volem que quedi maco hem de mirar que tots els bolquers estiguin enrotllats en la mateixa direcció, si són de diferents colors classificar-los una mica, és a dir, que estèticament quedi bé.

Va sortir un pastís de 3 pisos (vaig posar-hi tots els bolquers d'un paquet) i amb els ninotes posats feia força goig.

Per acabar i per tal de que no s'omplís de pols mentre no feien servir els bolquers, el vaig embolicar amb la cel·lofana i els llaços. I entre mig hi vam posar el val pel reportatge fotogràfic.

 

Què us sembla? Feia goig oi? A més és un bon recurs quan es fa un regal en grup. I segur que s'aprofita!

PASTÍS DE PINYA

Avui és l'aniversari d'una bona amiga, la Teresa, bé de fet és una de les millors amigues de la meva filla, i com a regal d'aniversari li dedico aquesta entrada del TOT FET A CASA.

Ja és tradició que cada estiu quan estem al poble, a Prades, fem un sopar de comiat de les vacances. El fem bàsicament per a celebrar que ja només queden onze mesos per tornar-ne a tenir! Però és un sopar TOT FET A CASA, és a dir, que ens reunim en una casa i entre tots fem el menjar, bé el que se'n diu "un jo porto".

Enguany ha sigut un sopar especial i hem fet realitat un dels somnis que compartia amb la Teresa: fer un àpat TOT DE POSTRES, sí, sí ho heu entès bé TOT POSTRES!

Va ser fantàstic, de primer "Pijama",

de segon "Bombons",

de tercer "Cookies temàtiques" amb la font de Prades inclosa i decorades entre tots,

de quart "Modestos", batejats així per la meva filla en honor a la Modesta, l'avia de la Teresa que feia aquest postre boníssim tot sovint a casa seva i del qual he de procurar-ne la recepta,

de postres " Pastís de pinya",

i per acabar "Café irlandès".

Ufff, no us podeu imaginar com atipa tot això!!! No ens ho podíem acabar i vam haver de demanar ajuda als amics del meu fill, que quan van veure el sopar que hi havia a taula encara al·lucinen ara: TOT POSTRES! I com que els hi va agradar la idea van enviar fotos a les seves famílies per exigir àpats com aquell, no de verdures, ni de peix a la planxa i aquestes coses tan avorrides de menjar. 

Total que vam quedar molt tips, però satisfets.

I tot això us ho explico perquè us volia passar la recepta del pastís de pinya, (un dels meus favorits) que està boníssim i és molt senzill de fer. De fet només és barrejar i refredar a la nevera. 

PASTÍS DE PINYA

Ingredients

• 1 pot de pinya de ½ kg al natural
• ½ litre de nata muntada
• 1 paquet de gelatina de llimona (ROYAL)
• Una mica de sucre cremat

 Elaboració

Obriu el pot de pinya i separeu-ne el suc.

En un recipient tritureu la pinya amb la batedora elèctrica.

Escalfeu el suc de la pinya i quan estigui calent, afegiu-li el sobre de gelatina de llimona. A continuació barregeu-ho amb la pinya triturada.

Munteu la nata sense sucre i afegiu-la a poc a poc a l’elaboració anterior.

Disposeu-ho en un motllo on prèviament hi hem posat el caramel (com si fos un flam) i col·loqueu-ho a la nevera fins que hagi “quallat”.

Perquè quedi més bonic abans d'abocar-hi la massa, hi podem posar rodanxes de pinya al fons del motllo amb el sucre cremat, però penseu que després costa més de tallar. Si ho féssiu, compreu el pot de pinya de quilo, perquè necessitarem rodanxes per a guarnir més les que hem de triturar.

Aquí el teniu amb caramel i rodanxes de pinya.

I aquí sense les rodanxes.

Però tots dos per a llepar-se'n els dits.

Bon profit i PER MOLTS ANYS TERESA!