Cada any quan arriba la primavera i la natura es desperta m'encanta anar a la muntanya i gaudir de les olors de les plantes i de les flors que van despuntant. És el moment d'anar a collir herbes aromàtiques per tal de guarnir la casa, que faci olor de muntanya i proveir-se per després cuinar plats ben condimentats.
Això és el que vaig fer el cap de setmana. De totes maneres no es poden collir totes alhora, hem de tenir paciència i esperar que estiguin al punt.
Mireu quin bé de Déu de camamilla...
... era inevitable no trepitjar-la sense voler!
N'hi havia per tot arreu, i es clar, en vaig collir per tal de deixar-la assecar i fer infusions boníssimes.
I la farigola, ni us ho imagineu, també la trepitjava sense voler...
... quina bona olor!
Imprescindible a la meva cuina, gairebé en poso a tot arreu, a la carn, a la salsa de tomàquet, als suquets, als rostits...
Estava impressionant!
El romaní també estava força florit. Sabeu que el romaní és el primer que es desperta? De fet a Prades, hi ha mel de romaní i mel de mil flors. I és que les abelles comencen a pol·linitzar el romaní i a fer-ne la mel, i quan ja esclaten les altres flors els apicultors retiren aquesta primera mel que només és de romaní i més clara de color. Després ja és impossible saber de quina flor està feta, per tant és mel de mil flors!
El romaní també acompanya molts plats de la meva cuina, sobretot carns.
Ah, i sabeu què són els tamborinos?
També fan molt bona olor. Es barregen amb alcohol i serveix per a fer fregues per a millorar la circulació o per quan et dones un cop fort i evitar que surtin blaus.
I la menta, imprescindible per a aromatitzar molts plats. Jo la poso en una ampolla amb oli d'oliva i després ens serveix per a qualsevol tipus d'amanida: de cuscús, d'arròs, de pasta...
I ja un cop a casa, les arreglo perquè em serveixin de guarniments i d'ambientador, tot alhora!
Aquí teniu un cistellet de farigola, i si el tinc a la cuina la vaig fent servir per a cuinar.
O bé en faig poms lligats amb cordill, com els tamborinos.
O composicions combinant diferents herbes.
Bé aquí a la foto hi ha sajolida, però és de l'any passat. Per tenir-ne aquest any ens hem d'esperar a ben entrat l'estiu. Jo la cullo a l'agost, amb l'espígol i l'orenga, que els teniu aquí dins d'un gerro a la cuina.
I al cistellet la farigola i el romaní, ben a mà a la cuina per a cuinar.
Com veieu a casa les herbes no hi falten, i si en torbem a faltar una en un moment puntual doncs l'anem a collir, com el fonoll, mentre un va rentant i preparant els cargols, els altres en collim pels marges.
Doncs ja ho sabeu, sortiu a fer un vol per la muntanya i colliu les herbes que us agradin, hi ha flors per tot arreu. Ah, i sabeu que ara les orquídies estan impressionants???
Estaven fins i tot al mig del camí! Mireu!
Això sí, recordeu, sempre, sempre, sempre hem de respectar la natura!!!
