LLOM AMB CEBA GRATINAT

Em venia molt de gust fer una entrada amb aquesta recepta. De fet és un d'aquells plats que quan a casa fa temps que no el mengem me'l reclamen, i a més és una bona opció quan has de deixar el dinar mig preparat o per quan tens convidats. De fet a mi m'agrada molt, i com que al final l'hem de gratinar, el podem deixar a punt i fer-ho a l'últim moment a l'hora que s'escalfa. Genial!


Vinga som-hi!

Ingredients:
  • Llom tallat per a fregir (dos o tres talls per cap)
  • Ceba ratllada (bastant, però dependrà de la quantitat de talls de llom)
  • Vi blanc
  • Formatge ratllat per a gratinar
  • Sal i pebre
  • Oli d'oliva i mantega
  • Mocadors de paper

Comencem salpebrant el llom.


Seguidament ratllem la ceba...


... jo en poso força, i per tant en aquest pas se'ns fan imprescindibles els mocadors de paper! És que sempre que tragino per la cuina amb la ceba em poso molt i molt trista i ploro sense parar!!! Per tant us recomano que els tingueu ben a mà.


Posem en una paella la mantega amb una mica d'oli d'oliva perquè no se'ns cremi, i fregim el llom. Només ha de ser tomba i tomba, perquè com que desprès ho hem de gratinar, ja s'acabarà de coure.


A mida que traiem els talls de la paella, els anem col·locant ben posats en una safata per anar al forn i els reservem.


En el mateix oli de fregir el llom hi aboquem la ceba (a veure si així deixem de plorar ja d'una vegada) i la sofregim vigilant que no se'ns cremi i fins que brilli. Això voldrà dir que ja s'ha evaporat tota l'aigua que havia deixat anar.


Un cop sofregida la ceba, hi aboquem el vi blanc. Penseu que la ceba ha de quedar ben coberta...


...i deixem que es redueixi una mica.


Ho rectifiquem de sal i ja podrem apagar el foc.
Amb una cullera grossa anem posant ceba i vi al damunt de cada tall de llom que teniem reservat a la safata, i el suc restant també l'aboquem. Ho veieu? Cada tall ha de tenir la seva ceba, i el suquet que quedi pel voltant dels talls.


Ara hi posem el formatge ratllat, una mica pel damunt de cada tall.


A mi m'agrada que al gratinar, el formatge es fongui, però això va a gustos, hi ha qui li agrada que quedi més torrat, o sigui que vosaltres mateixos.
I una vegada hi tenim el formatge pel damunt... al forn a gratinar!


De fet ho podeu tenir a punt i gratinar-ho mentre us mengeu el primer plat. O si teniu convidats deixar-ho a punt i a última hora mentre es gratina ja se'ns escalfa.


La veritat és que queda boníssim, a casa els agrada molt. Ah, i recordeu-vos de posar força pa a la taula, perquè no pararan de sucar fins que s'acabi el suquet de vi amb gust de ceba!!!


Us recomano que ho proveu, i ja em direu el què!!!


MARCADORS DE COPES

No sé si a casa vostra això us passa, però a la meva sí. Quan tenim un sopar o un dinar amb molta gent a taula, i sobretot si és un àpat llarg o que es presta d'anar-se aixecant i canviant de lloc (vaja, tipus revetlla), al final ja no saps quina és la teva copa.
Doncs he trobat una solució fàcil, econòmica i ràpida, que podem fer amb material reciclat i que tenim per casa, uns Marcadors de copes.


Per tal de realitzar-los necessitarem:

  • taps de suro reciclats
  • filferro
  • pinta ungles de colors
  • alicates i tenalles
  • ganivet


Primer de tot tallem amb el ganivet els taps de suro a rodanxes aproximadament de mig centímetre.


Amb les tenalles tallem trossos de filferro d'uns deu centímetres.


Aprofitant els taps dels pinta ungles anem fent anelles de filferro i amb les alicates les tanquem. Mireu, com a la foto.


Tallem una mica el filferro sobrant i les anem clavant a les rodones de suro. Per tal de que quedi més resistent, us recomano que hi poseu una punteta de pegament.


Bé i ja tenim els marcadors a punt per a decorar amb el pinta ungles. Aquí ja depen de la imaginació de cadascú. Els podeu fer temàtics, abstractes (ratlles, punts, ones...). De totes maneres jo crec que perquè sigui més fàcil després recordar quin marcador és el teu, és millor fer dibuixets senzills però concrets, com ara els que jo he fet, un sol, una lluna, una flor...


Per Nadal hi podeu fer motius nadalencs, un avet, un grèvol, una estrella..., en fi, el que vulgueu.

I ja els tenim a punt per a posar-ne un a cada copa.
En podem fer tants com en necessitem, i així ningú es queda sense marcador.



Una altra opció és enlloc de fer-ho amb pintura, enganxar-hi cinta adhesiva decorada de diversos colors (washi tape), com la que vam utilitzar per a fer la Safata decorada amb washi tape, el Suport per a carregar el mòbil o la Cistella de plàstic.


Ho veieu??? Així no hi ha dubte, tothom sap quina és la seva copa.
Aquesta és la meva! I mireu que hi ha al fons de la foto, la cortina de càpsules de cafè!!!



Doncs som-hi animeu-vos a fer-ne ara que venen dies de revetlles, festes majors, reunions amb els amics i la família!!!


I si en feu de xulos me'ls podeu enviar al Facebook del Tot fet a casa i així  els veurem tots!


PASTÍS DE CAFÈ IRLANDÈS

Feia molts dies que volia fer aquest pastís, bé aquest o un de semblant, perquè a casa el cafè irlandès ens encanta, i quan sobra una mica de nata (o sigui gairebé mai), fem un irlandès. L'excusa perfecta ha estat la combinació entre tenir a les mans el llibre de l'Alma Obregón, Objetivo: Tarta perfecta i una celebració especial: l'aniversari de noces.


Bàsicament he fet la recepta que ens proposa l'Alma però amb algun toc personal, i ha quedat boníssim, de fet me'l menjava poc a poc perquè no s'acabés mai!!! O sigui que superrrr recomanableeeee!!! La combinació del cafè amb el toc de whisky i la crema de xocolata és irresistible...

Vinga doncs, us passo la recepta i així no tindreu excusa per a no tastar-lo!

Ingredients per al pa de pessic:


  • 80 ml. d'oli (jo l'he posat de girasol, sempre queda més suau).
  • 250 gr. de sucre moré
  • 150 gr. de farina
  • 50 gr. de cacau en pols sense sucre
  • 2 culleradetes de llevat
  • 2 ous
  • 150 ml. de llet
  • 150 ml. de cafè calent (aproximadament dues tasses de cafè).

Ingredients per a l'almívar:
  • 100 ml. d'aigua
  • 100 gr. de sucre
  • 50 ml. de whisky
  • 2 culleradetes de cafè instantani

Ingredients per a la crema de xocolata:
  • 115 gr. de mantega sense sal a punt de pomada
  • 425 gr. de sucre glass
  • 85 gr. de cacau en pols sense sucre
  • 105 ml. de llet

Ingredients per a la decoració:
  • Un brik de nata de 200 ml.
  • Sucre al gust
  • Cacau en pols

Ufff, quants ingredients! però us asseguro que val la pena!
Som-hi!

Primer de tot engreixem els motlles amb mantega i els enfarinem. Aquest cop n'he fet servir 3 de 18 cm. dels que són d'un sol us (comprats al Mercadona) i m'han anat força bé.


Tamisem la farina, el cacau i el llevat i ho reservem.


Ara batem l'oli de girasol amb el sucre i els ous. Un cop ben barrejat hi afegim la farina amb el cacau i el llevat, i quan tot estigui ben integrat hi incorporem la llet i el cafè calent i ho barregem bé. Veureu que la massa ens queda bastant líquida, però no us preocupeu, és normal.


Arribats a aquest punt ho repartim equitativament en els motlles que tenim a punt i ho posem al forn que prèviament ja hem escalfat a uns 180 graus.


Mentre es cou el pa de pessic (uns 25 o 30 minuts, depenent del forn) anem preparant l'almívar.
Escalfem al microones l'aigua i el sucre i un cop ens bulli ho traiem i hi afegim el cafè soluble i el whisky. Deixem que es refredi.


Quan els pans de pessic ja estiguin cuits, els traiem del forn, els deixem enfredar 5 minuts, els punxem amb un escuradents i els ruixem amb l'almívar. Després els desemmotllem i els deixem que s'acabin de refredar en una reixa.


Mentre es refreden preparem la crema de xocolata per a farcir el pastís.
Tamisem el sucre glass i el cacau. Hi afegim la mantega a punt de pomada i la llet i ho batem, tapant el bol amb un drap de cuina, a velocitat baixa durant un minut. Després pugem la velocitat i ho batem uns 5 minuts més. Ummm quina pinta!!! M'encanta aquesta crema de xocolata!


I ara ja només ens falta muntar el pastís. Si voleu podeu igualar els pans de pessic, però jo no he fet. He anat col·locant un pa de pessic, l'he acabat de mullar bé amb l'almívar que em quedava, una bona capa de crema de xocolata, l'altra pa de pessic, més almívar i més crema, i per fi l'últim pa de pessic ven xopat d'almívar.


Ens falta el toc final, perquè què és un irlandès sense la nata??? Doncs no ho sé, però en qualsevol cas no és un irlandès. Per tant, muntem la nata, hi afegim el sucre i decorem el pastís pel damunt com qualsevol cafè irlandès. Ah! i no us descuideu el detall final, posar-hi una mica de cacau en pols.


De veritat, increïblement bo no, el següent, ho sigui increïblement boníssim!!!


En voleu un tallet???


Jo sí, però si començo una altra vegada, no pararé fins que no s'acabi!!!


Animeu-vos a fer-lo perquè val la pena!


TANCAMENTS PER A BOSSES DE PLÀSTIC

L'altra dia, quan vaig fer l'Estoig per a documents, em van sobrar les parts de dalt de les ampolles que vaig utilitzar. Però com que aquí no llencem res, avui les farem servir.

Els congelats precuinats sempre són una bona solució quan hi ha pressa. Jo sempre procuro tenir-ne algun, per si de cas... Però moltes vegades encetem una bossa de qualsevol cosa congelada, de pèsols, d'arròs, de calamars, i ens queda a mitges. Una bona solució per a tancar-les i que no se'ns acabi escampant tot pel calaix del congelador, són les típiques pinces de plàstic. Però si no en tenim a mà, o si el que volem tancar té suc, o és líquid i per tant ha de tancar hermètic, una bona opció és la que us proposo aquí aprofitant la part de dalt de les ampolles de plàstic.


Agafem la part de les ampolles que ens van sobrar, o d'altres que hem reciclat prèviament.


Amb unes tisores en tallem la part de dalt. Podem tallar-ho deixant més o menys plàstic a baix, però si el bec  de l'ampolla és estret, millor que ho tallem més curt.


Agafem la bossa que hem de tancar hermèticament.


La passem per dintre del bec de l'ampolla i la traiem per la part de la rosca deixant que sobresurti.



Ho veieu?, la bossa ha de sortir per dalt i sobrepassar un tros per poder-la enroscar amb el tap.



Ara ja ho podem tapar enroscant el tap.


I llestos, queda hermètic i ideal per a coses que poden vessar.
Què us sembla aquesta idea??? Jo la trobo genial!

ESTOIG PER A DOCUMENTS

Aquests dies he estat traginant els meus títols acadèmics amunt i avall. De fet qui es dedica a la meva professió ho fa sovint, ja que ens hem de presentar a convocatòries de l'administració i s'ha de justificar absolutament tot, i per descomptat la formació acadèmica.
Jo crec que qui va dissenyar els formats dels títols, el que diem una persona molt pràctica no era, i no els va fer més grans i complicats de transportar perquè no deurien existir mides de paper gegant. O sigui, que el nombre de convocatòries a les quals et presentes és proporcional al rebregament dels teus títols oficials, i al final ja són com una massa de paper arrugada on gairebé ja no s'hi pot llegir quins estudis has cursat.


Però jo sí que sóc una persona pràctica i polida a qui no li agrada el rebregament, i per això, ja fa dies que li donava voltes a un sistema per tal de poder transportar els documents sense problemes. Les meves companyes de convocatòries ho saben, perquè en un viatge en tren entre tots els documents doblegats, en bosses i carpetes gegants ho vam comentar.

Primer vaig pensar en fer-ho de cartró, però vaig deixar-ho còrrer perquè no ho veia gaire resistent. Després de donar voltes a diverses opcions vaig decidir que el millor seria fer-ho amb ampolles de plàstic reciclades. Però tenia un problema: com ho encaixo per a tancar-ho???, i els amics del Cavall Fort m'ho van acabar de solucionar. En la revista d'aquest mes proposen fer estoigs amb ampolles de plàstic tancant-les amb cremalleres!

Primer em vaig procurar unes ampolles de la mida dels documents, o sigui grans i que fossin maques.


I després de beure'm tota l'aigua, les vaig tallar a la mida dels títols amb unes tisores. Una servirà fer fer el cos del tub porta documents, i l'altra la tapa.


Una vegada tallades hi fem forats amb un punxó a mig centímetre de la vora i separats entre ells també mig centímetre. Aquests foradets ens serviran per a cosir la cremallera més fàcilment.




I ara ens procurem:
  • una cremallera de la mida del perímetre de les ampolles
  • fil una mica gruixut
  • una agulla per cosir
Podeu fer-ho del color que vulgueu, jo ho he fet de manera que contrasti, però si no ho voleu tan "canton",  podeu buscar una cremallera del mateix color de l'ampolla.



I som-hi, cosim la cremallera tancada, primer a una ampolla...


... i després a l'altra, ara sí amb la cremallera oberta.


Mireu com queda...


I ja ho tenim, un tub porta documents la mar de xulo i resistent!


Hem de mirar si hi podem posar els documents dintre i podem tancar-lo bé. De fet jo ja ho havia calculat abans de tallar les ampolles, però com que anava super justet no les tenia totes.


Però sí!!! Hi caben perfectament.


Ja podem tancar la cremallera i portar-los amunt i avall sense que s'arruguin. Ara només caldrà aprovar les convocatòries!


Jo ho he deixat tal qual, però si voleu podeu guarnir-lo amb cintes adhesives de colors com les que vam utilitzar per fer la Safata decorada amb washi tape o el Suport per a carregar el mòbil, posar-hi enganxines, cosir-hi botons de colors... això ja va a gust del consumidor.

Si ho feu amb ampolles petites us pot servir d'estoig per a llapis, o per al que volgueu. I si ho feu amb dos culs d'ampolla teniu una capseta o un moneder super original.

Què us sembla? Us animeu a fer-ne un?