LLEIXES DE CAIXES DE FRUITA

El meu pare tenia guardades i plenes de fustes per cremar, unes caixes de fruita velles, lletges, brutes i rebregades que feia dies que jo em mirava cada vegada que entrava al seu garatge, fins que un dia els hi vaig demanar. Ell em va dir: "però si són per cremar a la llar de foc!", i jo li vaig respondre que ni se li acudís de cremar-les ni llençar-les, que me les donés d'herència. I així va ser, les va buidar i me les va portar.

Jo ja tenia clar què en volia fer de les caixes velles i on les havia de posar: volia fer unes lleixes, o sigui que vaig anar per feina.

Per tal de fer unes lleixes amb caixes de fruita necessitem:

• Caixes velles de fruita
• Aigua
• Vinagre de neteja
• Un raspall i/o fregall o esponja
• Brotxa
• Vernís incolor
• Tractament pels corcs
• Bosses de plàstic grans

Comencem netejant les caixes amb una barreja d'aigua i vinagre per tal de desinfectar-les. Les meves estaven molt brutes i enfangades, o sigui que vaig haver de fregar-les bé amb una fregall.

Quan les estava netejant, vaig veure que hi tenien foradets dels corcs. Ho veieu?

Per tant, una vegada ben eixutes, les vaig ruixar amb un producte adient per si de cas, ja que no sabia si eren forats vells o encara hi havien corcs.

De fet amb la canyeta del producte em vaig entretenir a ruixar tots els foradets, un per un. Va ser una feinada, però així em vaig assegurar de que no tenien habitants.

Una vegada ruixades, les vaig posar en bosses de plàstic, les vaig tancar ben hermètiques i vaig deixar que el producte actués durant 48 hores.

D'aquesta manera ofeguem bé tots els possibles corcs i altres insectes que puguin habitar a les nostres caixes.

I ja les vaig tenir a punt per donar un parell de mans de vernís incolor, deixant assecar el producte les hores que recomana el fabricant entre una mà i l'altre.

Jo no vaig voler restaurar els foradets dels corcs ni les fustes que estaven envellides i trencades pel pas del temps, les volia tal qual, perquè d'aquesta manera les veig més autèntiques, tal com són i tal com han resistit el pas del temps. De fet al netejar-les van sortir noms pintats a les caixes i que també vaig voler conservar.

Després de les dues capes de vernís, semblaven unes altres!!!

I quan les vaig tenir seques i ja no feien olor de pintura (aquesta vegada vaig aprofitar un pot que ja tenia per casa i no era a vernís a l'aigua) ja estaven a punt per lluir.

I aquí les teniu, a la paret del menjador, ben autèntiques!

Quan les va veure el meu pare no s'ho podia creure! Al veure-hi els noms pintats, que abans de tant brutes ni es veien, em va comentar que aquestes caixes havien arribat de casa dels meus avis, que eren vaquers, i que els noms pintats, eren els dels pagesos de la zona que els portaven la fruita i la verdura. Tota una troballa!!!

Han quedat xules oi? A mi m'encanten!