ESTOIG PER A DOCUMENTS

Aquests dies he estat traginant els meus títols acadèmics amunt i avall. De fet qui es dedica a la meva professió ho fa sovint, ja que ens hem de presentar a convocatòries de l'administració i s'ha de justificar absolutament tot, i per descomptat la formació acadèmica.

Jo crec que qui va dissenyar els formats dels títols, el que diem una persona molt pràctica no era, i no els va fer més grans i complicats de transportar perquè no deurien existir mides de paper gegant. O sigui, que el nombre de convocatòries a les quals et presentes és proporcional al rebregament dels teus títols oficials, i al final ja són com una massa de paper arrugada on gairebé ja no s'hi pot llegir quins estudis has cursat.

Però jo sí que sóc una persona pràctica i polida a qui no li agrada el rebregament, i per això, ja fa dies que li donava voltes a un sistema per tal de poder transportar els documents sense problemes. Les meves companyes de convocatòries ho saben, perquè en un viatge en tren entre tots els documents doblegats, en bosses i carpetes gegants ho vam comentar.

Primer vaig pensar en fer-ho de cartró, però vaig deixar-ho còrrer perquè no ho veia gaire resistent. Després de donar voltes a diverses opcions vaig decidir que el millor seria fer-ho amb ampolles de plàstic reciclades. Però tenia un problema: com ho encaixo per a tancar-ho???, i els amics del Cavall Fort m'ho van acabar de solucionar. En la revista d'aquest mes proposen fer estoigs amb ampolles de plàstic tancant-les amb cremalleres!

Primer em vaig procurar unes ampolles de la mida dels documents, o sigui grans i que fossin maques.

I després de beure'm tota l'aigua, les vaig tallar a la mida dels títols amb unes tisores. Una servirà fer fer el cos del tub porta documents, i l'altra la tapa.

Una vegada tallades hi fem forats amb un punxó a mig centímetre de la vora i separats entre ells també mig centímetre. Aquests foradets ens serviran per a cosir la cremallera més fàcilment.

I ara ens procurem:

• una cremallera de la mida del perímetre de les ampolles
• fil una mica gruixut
• una agulla per cosir

Podeu fer-ho del color que vulgueu, jo ho he fet de manera que contrasti, però si no ho voleu tan "canton",  podeu buscar una cremallera del mateix color de l'ampolla.

I som-hi, cosim la cremallera tancada, primer a una ampolla...

... i després a l'altra, ara sí amb la cremallera oberta.

Mireu com queda...

I ja ho tenim, un tub porta documents la mar de xulo i resistent!

Hem de mirar si hi podem posar els documents dintre i podem tancar-lo bé. De fet jo ja ho havia calculat abans de tallar les ampolles, però com que anava super justet no les tenia totes.

Però sí!!! Hi caben perfectament.

Ja podem tancar la cremallera i portar-los amunt i avall sense que s'arruguin. Ara només caldrà aprovar les convocatòries!

Jo ho he deixat tal qual, però si voleu podeu guarnir-lo amb cintes adhesives de colors com les que vam utilitzar per fer la Safata decorada amb washi tape o el Suport per a carregar el mòbil, posar-hi enganxines, cosir-hi botons de colors... això ja va a gust del consumidor.

Si ho feu amb ampolles petites us pot servir d'estoig per a llapis, o per al que volgueu. I si ho feu amb dos culs d'ampolla teniu una capseta o un moneder super original.

Què us sembla? Us animeu a fer-ne un?

PA DE PESSIC

Ja fa dies que tinc problemes d'espai al congelador, quan hi he de posar alguna cosa he de fer com una mena de "tetris" per a encabir-ho tot. I és que a part del que anem consumint habitualment a casa, hi tinc congelades tot de coses com ara: mores per a fer salses que vaig collir al setembre, castanyes crues i escaldades aplegades per Tots Sants, tapers i més tapers amb miques de crema de xocolata, de mantega amb vainilla, de maduixes... que em sobren de fer algun pastís i que no sempre ens mengem després a cullerades... En fi, que ahir vaig decidir fer una mica de neteja per tal de tenir més espai al congelador.

I qualsevol excusa és bona per a fer un Pa de pessic i guarnir-lo!

Ingredients:

• 200 gr. sucre
• 200 gr. farina
• 6 ous
• pell ratllada de llimona
• 2 cullerades d'ametlla molta (opcional, jo les tenia i les hi vaig afegir també per acabar sobres...).

Elaboració:

Mentre preparem la massa preescalfarem el forn a 180 graus.

Agafem els ous i en separem les clares, les muntem a punt de neu i les reservem.

Batem els rovells amb el sucre fins que quedin blanquets.

Tamisem la farina i ho afegim a la barreja amb la pell de la llimona ratllada i les cullerades d'ametlla molta. Remenem bé fins que tot s'integri. Una vegada tot ben barrejat hi afegim les clares a punt de neu amb una espàtula remenant amb molt de compte perquè no baixin.

Untem un motlle amb mantega i hi posem una mica de farina perquè no s'enganxi i hi aboquem la massa del pa de pessic. Ho enfornem durant uns 35 minuts a 180 graus a mitja alçada.

I aquí teniu el pa de pessic!

Ara falta espantar-lo, és a dir, deixar caure el motlle de cop al marbre per tal de fer-lo saltar i que es desemmotlli sense problemes, i deixar-lo refredar en una reixa.

A partir d'aquí ja va a gustos. Us el podeu menjar tal qual, sucat a la llet o a la xocolata desfeta, empolsinat amb sucre glassa, o guarnit com si fos un pastís. Com que jo tenia moltes cremes, l'he guarnit.

Primer de tot l'he tallat en tres capes i les he xopat bé d'almívar. Si voleu veure com es fa, podeu consultar-ho a l'entrada del Pastís de fondant, però aquí hi he afegit un raig de conyac.

I som-hi, capes de crema de mantega verda amb vainilla... pel damunt crema de xocolata...

I per acabar floretes de crema amb maduixa natural.

Una barreja una mica exòtica però us asseguro que irresistible!

Ben xopadet d'almívar i boníssim. En voleu un tallet???

Resultat: més espai al congelador, hem acabat sobrants d'ametlla, i hem gaudit d'uns bons postres. I ara a cremar les calories!!!

COCA DE SANT JOAN AMB FRUITES CONFITADES

Què és una revetlla sense la coca???

Avui és la Revetlla de Sant Joan i es clar, tal com mana la tradició, s'ha de menjar coca, sinó sembla que no fa revetlla.

Per aquesta nit jo n'he fet dues: una de fàcil i ràpida, la Coca de pasta de full farcida (podeu veure'n la recepta clicant a l'enllaç), i l'altra més elaborada, la Coca de Sant Joan amb fruites confitades.

No us penseu, què ha estat tot un repte, era la primera vegada que feia una coca de brioix i a més a més l'he volguda fer farcida! I és que a mi les coques m'agraden amb molta fruita confitada, molts pinyons, i si pot ser, millor farcida, perquè així no queden tan seques i passen d'allò més bé.

Doncs vinga, som-hi!!!

Ingredients:

• 500 gr. de farina de força
• 20 gr. de llevat de forner (jo l'he comprat al súper, a la secció dels refrigerats)
• 100 gr. de sucre més una mica per a posar pel damunt
• 4 ous més un ou batut per a pintar la coca
• 50 gr. de mantega a punt de pomada
• 50 ml. de llet
• la pell d'una llimona ratllada
• un pessic de sal
• un pessic de canyella en pols
• 100 gr. de fuita confitada (jo n'he comprat una capseta al súper)
• 50 gr. de pinyons
• melmelada de maduixa (la podeu fer a casa o comprar-la feta)
• cabell d'àngel (el podeu fer a casa però jo l'he comprat fet)
• un raig d'anís

Elaboració:

Tamisem la farina i en reservem una mica per poder amassar sense que se'ns enganxi la massa. Li afegim el sucre, la sal, la canyella en pols i la pell de la llimona i ho barregem. Jo ho he fet amb la màquina d'amassar, però també es pot fer a mà intentant estar una bona estoneta perquè tot quedi ben integrat.

Un cop barrejat hi anem afegint els ous un per un. Desfem el llevat en la llet tèbia i també l'hi afegim. Hi tirem un raig d'anís i anem amassant. La mantega us recomano que la hi tireu mica en mica i al final.

Amassem una estona i quan veiem que està tot integrat ja la podrem deixar reposar perquè faci la primera fermentació. La deixem dins d'un bol feta una bola...

... i la tapem amb un drap de cotó. L'hem de deixar fins que més o menys es faci el doble, que ve a ser una mitja horeta.

Mireu com ha crescut!

Ara ja podem treballar-la per tal de donar-li la forma definitiva. Enfarinem la taula, les mans i el corró i som-hi. Aquí us he de confessar que m'ha costat una mica més, perquè la massa és molt enganxosa, no us desespereu, aneu enfarinant-vos les mans i molta, molta paciència!

Com que la vull fer farcida, he agafat la meitat de la massa i l'he estirada fent la forma de la coca en un paper del forn. Hi he posat al damunt el cabell d'àngel i la melmelada de maduixa, que és el que jo he triat per a farcir-la, però podeu posar-hi el que vulgueu, compota de poma, nocilla o nutella...

He pintat amb ou batut les vores de la coca. He estirat l'altra meitat de la massa i l'he col·locada al damunt, com si fos un entrepà i l'he deixada reposar uns 20 minuts per tal de que fes la segona fermentació i pugés de volum.

Mentre llevava, he agafat les fruites confitades i les he tallat i preparat per posar-les pel damunt, i he preescalfat el forn a 200 graus.

Un cop ha pujat, ja podem guarnir-la. Primer la pintem amb l'ou batut i després hi posem la fruita confitada, els pinyons (que jo els he tingut en remull per tal de que no quedin tant torrats al coure la coca), i ho empolsinem tot de sucre pel damunt.

L'enfornem durant uns 30 minuts vigilant que no se'ns cremi. Penseu que cada forn és diferent i els temps de cocció varien. Cap al final jo he hagut d'apagar el forn i encendre una mica el grill per tal de que s'acabés de daurar i no es cremés de sota.

I ja està, l'he deixat refredar en una reixa, i aquí la teniu, a punt per aquesta nit.

Mireu quin goig que fa amb tanta fruita!

És laboriosa però segur que val la pena! Bon profit i bona revetlla!!!

COCA DE PASTA DE FULL FARCIDA

Avui és la Revetlla de Sant Joan, i com marca la tradició hem d'encendre les fogueres amb la Flama del Canigó, hem de tirar petards i menjar coca.

Com que a casa no a tothom li agrada tot, he decidit fer-ne dues, una de més elaborada la Coca de Sant Joan amb fruites confitades, i l'altra més fàcil i ràpida de fer, la Coca de pasta de full farcida.

Aquí us explico la fàcil, perquè ningú tingui l'excusa de dir que com que és complicat d'elaborar no en menja!

Anem per feina.

Ingredients:

• Pasta de full (jo l'he comprada al súper, a la secció dels refrigerats)
• Cabell d'àngel (l'he comprat fet, però es pot fer a casa. La meva mare el fa, hauré de demanar-li la recepta)
• Melmelada de maduixa (el mateix, comprada o feta a casa)
• Sucre
• Pinyons
• Cireres confitades
• Un ou batut

Elaboració:

Estirem la massa de pasta de full (us recomano que la punxeu amb una forquilla perquè no pugi de massa). Jo en tenia dues i no ho he fet, però si no voleu fer la coca tan gran l'haureu de tallar per la meitat.

Hi posem al damunt d'una d'elles el cabell d'àngel, la melmelada o el que volgueu, nocilla o nutella, compota de poma..., això va a gust del consumidor. A mi m'encanta, però casa no a tothom li agrada el cabell d'àngel i per això l'he fet meitat de cabell d'àngel i meitat de melmelada.

Heu de procurar que quedi un dit sense farcir a les vores per poder-la segellar després.

Batem l'ou i pintem les vores de la coca.

Agafem l'altra massa de pasta de full i la posem a sobre com si féssim un entrepà, i amb una forquilla segellem les vores.

La pintem tota amb ou pel damunt.

I ja la podem decorar amb el que volgueu. Jo he triat cireres confitades i pinyons, però hi podeu posar el que us agradi (ametlles a trossos, altres fruites confitades...). Com que a mi no m'agrada que després els pinyons quedin molt torrats, mentre preparava la coca els he tingut amb remull.

Per acabar li tirem sucre pel damunt i cap al forn!

El forn ja l'haurem preescalfat a 200 graus. Ho fornegem uns 20 minuts o fins que estigui dauradeta. Us aconsello que l'aneu vigilant perquè cada forn és un món i que no se us cremi! Si veieu que de dalt li falta una mica, podeu posar un momentet el grill.

Super fàcil i bona! No teniu excusa per no fer-la!

Bon profit i bona revetlla!!!

GASPATXO DE SÍNDRIA I ALFÀBREGA

Fa molt de temps que tenia pensat fer un gaspatxo diferent. Havia pensat amb la síndria o les maduixes, encara no tenia decidit ben bé de què el faria, però un cop al mercat no vaig poder resistir-me a la síndria i vaig pensar que les maduixes quedaven pendents.

En arribar a casa vaig engegar l'ordinador per buscar una recepta. Jo no sé que feu vosaltres, però jo abans  de fer res a l'ordinador no puc evitar de passar primer de tot pel correu i pel facebook. I aquí va ser quan vaig tenir una gran sorpresa al veure pel facebook que la Marina del bloc Tapa't de tapes, acabava de penjar una recepta de gaspatxo de síndria i alfàbrega!!! Ara sí que no tenia excusa, o sigui que a fer gaspatxo s'ha dit!!!

Ingredients:

• 2 tallades grosses de síndria
• unes quantes fulles d'alfàbrega
• Mig pebrot vermell
• Un cogombre
• 4 tomàquets madurs
• un tros de pa sec
• un raig d'oli d'oliva
• un raig de vinagre (jo l'he posat de Mòdena)
• un pessic de sal

Elaboració:

Netegem i tallem la síndria a trossos.

Tallem el pebrot i el cogombre.

Triturem els tomàquets.

Ho barregem i acabem de triturar-ho tot junt afegint-hi el pa sec, unes quantes fulles d'alfàbrega escaldades prèviament, un raig d'oli d'oliva, i el vinagre i la sal al gust.

Ho passem pel col·lador xinès per tal de treure-li les llavors i pells que puguin quedar i que quedi més fi, i ho posem a refredar a la nevera unes dues hores com a mínim (jo ho he tingut tota la tarda).

Mentre, triturem unes quantes fulles d'alfàbrega, que haurem reservat prèviament, amb una mica d'oli d'oliva per tal d'amanir-ho a l'hora de servir.

Podem decorar-ho amb una mica de síndria i unes fulles d'alfàbrega, i ja ho tenim!!!

Ummm deliciós, ben fresquet i ple de vitamines!

BRAÇALET D'ANELLES DE LLAUNES DE BEGUDA

Com que la gent que em coneix, directa o indirectament, ja sap la meva afició a fer manualitats, quan tenen a les mans qualsevol cosa que pot servir per a fer-ne m'ho fan arribar. I jo contenta i agraïda de que pensin amb mi!!! I si encara no sé què fer-ne, no passa res, ho guardo, rumio, busco... i al final segur que en surt alguna cosa.

Ara direu, i perquè ens explica tot això la Neus, doncs per què l'Ana, una amiga i companya de feina del meu germà em va fer arribar "anelles de llaunes de beguda" per si les necessitava per fer-ne alguna cosa. Gràcies Ana! Quan les vaig veure de seguida ja vaig saber què en faria: un braçalet!!!

De fet me'n va donar unes quantes, i com que en sobraran segur, queda una altra cosa pendent per fer, ja ho tinc en ment, però això serà una altra entrada del bloc.

Però no totes eren iguals, o sigui que si voleu fer alguna cosa amb anelles, procureu que siguin del mateix model. Mireu, són diferents, i per tant el que hem de fer primer de tot és triar-les.

Jo he escollit les rodonetes i m'he posat mans a l'obra.

Per tal de fer el braçalet, bé de fet han sigut dos braçalets, necessitem:

• les anelles
• cinta, en aquest cas d'organdí
• boles de fer collarets que s'hi diguin amb el color de la cinta.

He calculat que per a un braçalet que m'anés bé a mi necessitaria unes 18 anelles, però això dependrà del canell de la persona que l'ha de dur, i si és un nen o una nena segur que són menys.

Es tracta d'anar passant la cinta per les anelles per tal de que quedin lligades.

Les posem que coincideixin els forats que són iguals en la mateixa banda, i anem passant-hi la cinta. No cal que sigui d'organdí ni d'aquesta mida, jo era la que tenia per casa.

Una vegada hem lligat totes les anelles pel forat de dalt, fem el mateix amb els forats que ens queden a baix.

N'he fet un de lila i un altre de groc àcid, i ara només ens queda passar les boletes per tal de tancar el braçalet i que sigui fàcil de posar.

Dues boles per cada braçalet, una per tancar la cinta dels forats de dalt, i l'altra per la dels forats de baix.

I ja està, ja tenim dos braçalets la mar de xulos.

Si voleu podeu combinar dos colors de cintes, per exemple que una sigui blau cel i l'altra blau marí. O dos tipus de verds diferents... Bé aquí ja és anar combinant com més us agradi.

Les boles del final són perquè sigui més còmode de posar i ho puguem fer nosaltres mateixos, però si voleu també es pot lligar amb una llaç, això sí us l'haurà de fer algú!

Què us sembla??? Ara de cara a l'estiu, que ja anem amb màniga curta es llueixen d'allò més! I si voleu tenir les criatures entretingudes ja ho sabeu, a fer braçalets amb les anelles de les llaunes.

Ah! i tothom atent que aviat faré una altra entrada utilitzant la resta de les anelles que em va passar l'Ana!!!