Ja fa un any i mig, a la feina vaig estar atenent a un grup de persones marroquines. Va ser una experiència molt enriquidora, tant a nivell professional com a nivell personal. Al principi hi havia certs problemes d'entesa per problemes idiomàtics, però mica en mica ens vam anar entenent entre tots.
Una de les tasques que vam fer, va ser a nivell d'intercanvi cultural; nosaltres explicàvem la realitat laboral, els costums, les tradicions i la cuina del nostre país, i ells (dic ells perquè eren tots homes) la realitat laboral, els costums, les tradicions i cuina del Marroc. O sigui que, culinariament parlant, nosaltres vam ensenyar-los a sucar el pa en tomàquet i a menjar calçots, i ells a fer cous-cous.
Jo els vaig prometre que provaria de fer-ne a casa i no s'ho van creure, però quan els vaig ensenyar les fotos del meu cous-cous van riure de valent.
La veritat és que a mi és un plat que m'agrada molt i que per tant volia compartir amb tots vosaltres al Tot fet a casa.
Ingredients per a quatre persones:
- 250 gr. cous-cous
- 300-400 gr. de pollastre desossat i sense pell (jo hi poso pit perquè és més magre).
- 1 ceba tendra
- 1 porro
- 3 alls
- 1 pebrot vermell
- 2 pastanagues
- 1 grapat de mongeta tendra
- 2 carbassons mitjans
- 1 tros de carbassa
- 2 tomàquets madurs
- pebre negre en gra
- comí en gra
- menta fresca
- sal
- oli d'oliva
La manera tradicional de preparar aquest plat és amb una "cous-cousera", i així mentre es van estofant el pollatre i les verdures es cou el cous-cous al vapor. Però jo no en tinc, o sigui que ho he fet a la cassola i el cous-cous a part seguint les indicacions del paquet.
Comencem rentant i tallant totes les verdures a trossets petits. Trossegem el pollastre.
Mireu quin goig, tants colors a les safates!
En una cassola hi posem l'oli i rostim el pollastre.
Quan estigui ros el retirem i el reservem.
En el mateix oli hi sofregim el porro, la ceba, l'all i el pebrot vermell.
Quan estigui una mica cuit (al cap d'uns cinc minuts) hi afegim les pastanagues i les mongetes i deixem que es coguin una mica.
Al cap d'una estoneta hi afegim la carbassa i el carbassó i repetim el mateix procediment d'abans.
Mentre es va coent, anem a preparar les espècies.
En un morter hi posem el pebre negre, el comí, una mica de sal i la menta fresca i ho xafem ben xafat amb la mà de morter.
La quantitat d'espècies dependrà de cadascú, inclús se'n pot eliminar alguna o afegir-ne alguna altra, això va gustos. Penseu que per exemple el comí és molt aromàtic i no a tothom li agrada. Per contra jo tinc un bon amic, en "Ramon del Clot", que als seus estofats no hi falta mai el comí. Jo sóc del parer de que els plats han d'anar ben aromatitzats però que no hi destaqui res en especial, que totes les aromes s'hi amalgamin.
Tornem a la cassola, que no se'ns cremi ni s'enganxi el sofregit de verduretes.
Ara toca afegir-hi els tomàquets, tornem a posar-hi el pollastre que teníem reservat, i la picada d'espècies.
Remenem bé i ho deixem coure uns altres cinc o deu minuts. Passada aquesta estona hi afegim aigua fins que quedi tot cobert, ho rectifiquem de sal, tapem la cassola i deixem que faci xup-xup uns vint minuts. Si veiem que hi se'ns queda sense suc, podem afegir-hi una mica d'aigua.
Mentre es cou l'estofat farem el cous-cous.
Jo el faig en una paella antiadherent seguint les instruccions del paquet.
Posem al foc la paella amb 250 ml d'aigua amb un raig d'oli d'oliva.
Quan arranqui el bull retirem la paella del foc i hi afegim els 250 gr. de cous-cous.
Ho remenem i ho deixem reposar 2 o 3 minuts. Hi posem trossets de mantega i ho tornem a posar al foc durant 2 o 3 minuts més, remenant amb una forquilla perquè ho s'hi facin grumolls.
El cous-cous més o menys ha de doblar el seu volum. I ja ho tenim a punt per a l'hora de servir.
Tornem a la cassola que això ja deu estar! Les verdures han d'estar cuites i l'estofat una mica caldós perquè al servir-ho el cous-cous s'impregni del suc de l'estofat.
Ummmm, quina olor!!! Ja està a punt per a servir.
A l'hora de posar-ho al plat, fem una muntanyeta al mig amb el cous-cous i hi posem estofat per tot el voltant. D'aquesta manera podem anar menjant-ho tot barrejat.
Quina pinta! I quina gana!
A casa aquest plat va tenir força èxit, i de tant en tant l'anem repetint. Jo el faig amb pollastre, perquè la primera vegada que el vaig fer em va semblar menys arriscat, la carn és més suau i a casa els hi agrada molt; però podeu fer-lo amb carn de xai o de vedella, com més us agradi.
Espero que ho proveu.
Bon profit!
