MUFFINS DE PORRO I FORMATGE

A la meva filla, la Roser, li encanta el formatge, de tot tipus, és igual que sigui fresc, sec, de cabra, de vaca, per untar, tallat..., tant li és perquè és formatgera de mena. Tot això us ho comento, perquè l'altra dia em va dir: "mare, fa temps que no fas les magdalenes aquelles de formatge i porro". I aquí les teniu!


De fet no són magdalenes, són muffins, una classe de magdalenes, no tant esponjoses, que es poden fer dolces o salades (en aquest cas salades), i que es caracteritzen perquè a l'hora d'elaborar-les es barregen els ingredients secs per un cantó i els humits per l'altre, ara ho veureu.

Ingredients:
  • 310 gr. de farina
  • 2 culleradetes de sal
  • 2 culleradetes de llevat
  • 1/2 culleradeta de bicarbonat
  • 2 ous
  • 240 ml. de llet
  • 1 cullerada de suc de llimona
  • 100 gr. de mantega
  • 25 gr. de mel
  • 2 porros
  • 1 terrina de formatge per untar (jo he utilitzat formatge blau)
  • una mica de formatge ratllat.

Comencem pelant i tallant els porros a trossets petits.


En un bol hi posarem els ingredients secs, o sigui: la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal ben integrats i tamisats.


En un recipient a part, hi posem la llet junt amb la cullerada de llimona per tal de fer buttermilk, i ho deixem reposar uns 3 minuts.


Vinga, anem amb els ingredients humits! En un altre bol hi afegim els ous una mica batuts, la buttermilk que teníem reposant, la mantega fosa i la mel, i ho batem fins que els ingredients ens quedin integrats.


Ha arribat l'hora de barrejar els ingredients secs amb els humits i els barregem un tot just fins que les dues parts de la massa se'ns quedin integrades. No ho hem de batre molt perquè sinó perdrà esponjositat.

Hi afegim el formatge i batem una mica més. Jo he utilitzat formatge blau, però podeu fer-ho amb el que més us agradi.


Ens ha de quedar una massa homogènia. Veieu?


I ara ja sí, amb una espàtula hi integrem el porro.


Remenem de dalt a baix, amb cura per tal de que la massa no baixi. I ja ho tindrem a punt per omplir els motllos.


Jo aquesta vegada hi he posat paper de magdalenes, però si us agrada que els muffins quedin més torradets, ho podeu fer sense, aixó sí, untant els motlles amb una mica de mantega i un polsim de farina per tal de que no se'ns enganxin.


I per acabar, hi podem posar una mica de formatge ratllat per tal de donar-hi més gust.


Quan ja ho tenim tot a punt ho posem al forn, que ja teniem preescalfat a 190 graus, durant uns 25 minuts o fins que veieu que punxant-los l'escuradents surt eixut.

Ja els tenim!!! Quina oloreta, m'encanta, i a la Roser encara més!


Ummmm, que bons! Us els recomano.

BRAÇALET DE PAPER

Feia temps que volia fer un braçalet de paper, però després de diverses proves, no trobava el paper adequat. O no m'agradava l'estampat, o era massa prim, o massa rígid... Total, que entre una cosa i l'altra, han anat passant els dies i no hi havia manera.


Al final vaig provar amb la cartulina estampada, i... visca!!!, el resultat que estava buscant!

Material:
  • cartolina estampada
  • boletes de colors
  • boletes platejades
  • fil d'acer o de silicona
  • 2 xafes
  • 1 tanca
  • cola blanca
  • pegament de barra
  • aigua
Estris:
  • llapis
  • regle
  • tisores
  • pinzell
  • escuradents
  • alicates

Començarem triant la cartulina que més ens agradi, i de la banda del revés hi dibuixem triangles de 1'5 cm de base.


Jo he utilitzat cartolines estampades, però poden ser llises, poden ser revistes, cartró ondulat..., el que més us agradi. Ah!, i les cartolines les he trobat a l'Abacus o també les podeu comprar en papereries que tenen material per fer scrapbooking (decoració d'àlbums, capses, etc., amb papers i altres elements).

Una vegada dibuixats els triangles, els retallem.


Ara toca anar enrotllant els triangles començant per la part més ample, o sigui per la base, i acabant per la part prima. Per tal de que no se'ns desfacin les boles, al final del triangle hi posem una mica de pegament de barra i ho enganxem.


Amb paciència i anar fent, ja tindrem les boletes de paper pel nostre braçalet, sempre acabant amb la mica de pegament.


Una vegada fetes, les posem en escuradents, com si fossin xupa-xups, i les envernissem amb una barreja de cola blanca i aigua (més o menys una part de cola i dues d'aigua, jo ho he fet a ull).


Deixem que la cola s'eixugui bé (podeu fer-ho d'un dia per l'altre) i ja tindrem les boletes de paper a punt per a fer el braçalet.
Som-hi!

Jo m'he decidit pel fil d'acer, o sigui que hi hauré de posar una tanca, però si ho feu amb fil de silicona, hi feu un nus i ja podeu començar. Si el braçalet és per un nen o una nena, amb la silicona és més pràctic, i a més a més se'l poden fer ells mateixos amb paper reciclat.


Per tal de posar-hi la tanca passem una xafa, (que és una boleta metàl·lica molt petita i que desprès es xafa, tal com diu el seu nom), hi passem la tanca, dobleguem el fil i el tornem a passar per la xafa fent com una argolla amb el fil d'acer. Quan ja ho tenim xafem la xafa amb les alicates i ja tindrem la tanca ben subjecta.

Ara ja podem començar a passar les boletes pel fil combinant-les com més ens agradi.


Jo he n'he triat de roses i de platejades, i au, anar fent!!!


Quan arribem a l'allargada que necessitem hi posem l'altra xafa, passem l'altra part de la tanca, dobleguem el fil i el tornem a passar per la xafa, i evidentment... xafem la xafa! Ho veieu??? 


Doncs ja el tenim, i ara que ja portarem màniga curta el podrem lluir d'allò més.



Us agrada? Jo me'n faré de més colors!
Si voleu també podeu fer-vos un collaret la mar de xulo, i després guardar-ho tot a la Capsa de serpentines!


CUPCAKES DE SANT JORDI

Ens diu la llegenda, que Sant Jordi va salvar a la Princesa de morir devorada pel Drac. De tots aquests personatges, jo tinc una especial devoció pel Drac, sí ja sé que era el dolent de la història, però que hi farem, m'agrada anar contra corrent.


Sant Jordi sempre serà l'heroi, era valent, va matar el drac i va salvar a la princesa.
La princesa va ser molt valenta presentant-se davant del drac, però potser una mica tòtila, perquè no el va matar ella mateixa?, no ho sabrem mai...
Però el Drac, gran, imponent, dolent, ferotge, i de la sang en neixen roses, aquest sí que és el meu heroi!!!
I com que m'agraden molt els dracs, he decidit celebrar Sant Jordi menjant cupcakes de Dracs.

Diuen que els dracs treuen foc pels queixals, doncs jo en trauré menjant aquestes magdalenes picantones com el Drac de Sant Jordi.

Ingredients per a les magdalenes:
  • 115 gr. de mantega a punt de pomada
  • 220 gr. de sucre
  • 3 ous
  • 180 gr. de farina
  • 1 culleradeta i mitja de llevat
  • 120 gr. de llet
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 2 culleradetes de gingebre en pols
  • gingebre confitat a trossos petits

Ingredients per a l'almíbar:
  • 1 tasseta de sucre
  • 1 tasseta d'aigua
  • 1 culleradeta de gingebre en pols

Ingredients per decorar:
  • 300 gr. de mantega a punt de pomada
  • 300 gr. de sucre glassa
  • 1 culleradeta de gingebre en pols
  • fondant de colors

Comencem!
Batem la mantega amb el sucre fins que se'ns quedi integrat.


Anem afegint els ous un per un.


Tamisem la farina, el llevat, la canyella i el gingebre i n'afegim la meitat a la massa. Quan estigui integrat, hi posem la llet i després la resta de la farina.


Agafem el gingebre confitat i en tallem a trossets molt petits.


Jo el compro a l'herbolària, me'l venen a granel i amb poca quantitat en tinc per a bastant de temps. Penseu que això pica com l'alè del Drac, per tant ho tallem ben petit i amb poca quantitat ja farem. Un cop tallat ho afegim a la massa i remenem amb una espàtula perquè es reparteixi bé.


Tal i com us deia a l'entrada dels Cupcakes de xocolata o a la dels Cupcakes de torró de Xixona omplim el motlle de les magdalenes amb la cullera de gelat, així ens sortiran totes més o menys de la mateixa mida.


I cap al forn, que ja teniem preescalfat a uns 180 graus. Hi han d'estar-s'hi entre 22 i 25 minuts, aneu vigilant i quan les punxeu i l'escuradents surti net, ja estaran. Les traiem i les deixem refredar en una reixa.

Mentre es couen anem preparant l'almívar. Posem el sucre i l'aigua a bullir al microones. Un cop s'ha reduït una mica i ja fora, hi posem una culleradeta de gingebre, remenem i deixem que es refredi.


Quan tinguem les magdalenes cuites i a la reixa, les punxem amb un palet per tal de que hi pugui penetrar bé l'almívar i les pintem fins que quedin ben sucades.


Umm, quina pinta! Jo ja me les menjaria tal qual!!!


Però hem d'esperar-nos una mica, que ens falta la decoració. Som-hi!!!
Per tal de fer la crema, batem la mantega amb el sucre glassa i el gingebre tamisat, primer a velocitat baixa, i despres uns 5 minuts a velocitat més alta.


Recordeu-vos de tapar-ho amb un drap, sinó la cuina us quedarà tota empolsinada! 


Una vegada tot integrat podem posar-hi colorant per tal de que els dracs quedin ben xulus, i cap a la mànega!

Al final he fet dos models de magdalenes, les roses i els dracs.


Per a fer les Roses de fondant he seguit les instruccions de l'entrada del bloc i les he empolsinat de purpurina.


I per als Dracs, he utilitzat colorant de color taronja, i he fet els caps i les cues amb fondant com si fos plastilina.


Què us semblen???


Han quedat xulis oi? Us agraden???
Estan boníssims, el contrast del dolç amb la mica de picant del gingebre i l'aroma de la canyella és genial.


De totes maneres us recomano que no hi poseu molt de gingebre, no sigui que us passeu de picant i sembleu vosaltres, el Drac!


Bon Sant Jordi!

TELES MOSQUITERES ECONÒMIQUES

Ja arriba el bon temps, i amb el bon temps arriben les mosques, les abelles, les vespes, les papallones, les cuques de llum, els saltamartins... però sobretot arriben els mosquits! En la zona on jo visc s'ha establert el "mosquit tigre", que de fet ens acompanya tot l'any, però, quan obrim les finestres, aconsegueix que tothom anem fent "palmes" tot el dia. La veritat és que és força molest, i les picades ja no cal dir-ho, tot i que jo crec que ja comencem a estar-ne immunitzats.


El fet és que hem de protegir les nostres finestres amb teles mosquiteres; però com que són caríssimes, he optat per una solució fàcil, efectiva i econòmica. A veure si us agrada.

Material:
  • Roba de tul negre,
  • Velcro mascle adhesiu (la part que rasca),
  • Tisores
  • Cinta mètrica



Comencem mesurant la finestra que volem cobrir. Tallem dues tires de velcro, una que mesuri igual que l'ample de la finestra i l'altra igual que l'alçada.
Cada tira la tallem per la meitat, i així obtindrem dues tires de velcro iguals, o sigui dues com l'amplada, i dues com l'alçada.
El velcro que utilitzem és la part mascle, és a dir, la que rasca, i de fet la venen a les merceries sense haver-ne de comprar també la part tova.


Netegem bé el marc de la finestra, jo us aconsello que ho feu amb alcohol per tal de que l'adhesiu del velcro se'ns enganxi bé. I ja podem anar enganxant el velcro.



Mica, en mica i amb paciència anem emmarcant el marc de la finestra amb les tires de velcro. Ho veieu? Teniu en compte de deixar l'espai de la persiana o els porticons, no sigui que després no pogueu tancar!


Bé doncs una vegada enllestit anem a tallar la tela.
Agafem el tul (sí, sí, tul com el dels tutús de les ballarines però negre) i el tallem una mica més gran que la mida de la finestra per poder enganxar-lo bé al velcro.
La roba de tul s'adhereix molt bé al velcro, i és molt resistent degut a la forma de rusc d'abella, la qual cosa la fa ideal per a utilitzar-la de mosquitera. A més, és transparent, poc espessa i no hi passen insectes, o sigui que ens va perfecte!


Una vegada tallada la peça, ja podem anar-la enganxant al velcro per tal de cobrir la finestra.


A poc a poc, comencem per la part de dant, ara un cantó..., ara l'altre...


Anem fent fins arribar a la part de baix de la finestra.


Tota ben coberta, ja ho tenim!!!


Ara només ens falta tallar amb les tisores la part del tul que sobra, i ja està! Ja no entren insectes!!!


Us aconsello que utilitzeu tul de color negre perquè és més sofert i no es veu brut de pols de seguida. Però de totes maneres penseu que el podeu desenganxar del velcro per rentar-lo quan volgueu i tornar-lo a enganxar.

Què us sembla? Us ha agradat la idea? Nosaltres ja tenim les finestres protegides, i vosaltres???