MOUSSE DE CAIPIROSKA

A mi personalment ara a l'estiu en venen de gust les mousses ben fresquetes de la nevera, o inclús de vegades amb un toc de congelador i, feia dies que li donava voltes a fer-ne una amb una de les meves begudes preferides, la Caipiroska.


Per qui no estigui documentat, la Caipiroska és una variant de la Caipirinha, però substituint la cachaça (una beguda alcohòlica feta amb canya de sucre), pel vodka. Total, que com podeu comprovar jo sóc una mica del ram de l'aigua...

Per tal d'elaborar aquesta mousse, m'he basat en la recepta de la Mousse de cava amb maduixes i l'he adaptada. Però, som-hi!

Ingredients:

Per a la base
  • 200 gr. de galetes tipus "Digestive"
  • 80 gr. de mantega a punt de pomada.

Per a la mousse
  • 200 gr. de sucre
  • 500 ml. de nata per a muntar
  • 5 fulls de gelatina
  • 150 ml. de vodka
  • 150 ml. de suc de llima

Per a la gelatina
  • 100 gr. de sucre
  • 75 ml. de vodka
  • 75 ml. de suc de llima
  • 5 fulls de gelatina

Comencem posant els fulls de gelatina en aigua freda perquè s'hidratin.
Agafem les galetes i la mantega.


Triturem les galetes i les barregem amb la mantega a punt de pomada. Una vegada tot barrejat ho posem a la base d'un motlle desemmotllable pressionant fort amb les mans, i ho enformem durant 10 minuts a 180 graus amb el forn ja preescalfat.


D'aquesta manera aconseguirem tenir una galeta gegant!

Mentre es refreda la base anem a preparar la mousse.
Agafem el vodka i el sucre, ho barregem bé i ho escalfem fins que arrenqui el bull. Jo ho he escalfat al microones per anar més ràpid.


Ho reservem, i cop tebi hi afegim els fulls de gelatina remenant perquè es dissolguin bé i el suc de la llima. Mentre deixem que es refredi més, muntem la nata i l'afegim a la barreja anterior remenant de dalt a baix amb una espàtula perquè no ens baixi.


Tornem al motlle on hi tenim la galeta i hi posem al voltant unes bandes d'acetat per tal de no tenir problemes a l'hora de desemmotllar la mousse. I ara ja la hi podrem abocar amb compte i la posarem una estona a la nevera perquè vagi quallant mentre preparem la gelatina.

Mentre, tallem una llima a rodanxes per tal de fer la decoració i ho reservem.
En un casso hi barregem el vodka i el sucre i ho escalfem al microones. Un cop calent hi afegim els fulls de gelatina que teníem hidratant-se en aigua freda i ho remenem bé per tal de que es dissolguin. Per últim hi afegim el suc de la llima.

Anem a muntar el pastís. Col·loquem les rodanxes de llima al damunt de la mousse i hi aboquem la gelatina poc a poc i fins que quedin cobertes. A mi m'ha sobrat gelatina i l'he posat en un "tupper" a la nevera per fer-la servir per a decorar els plats tallada a trossets.



Per si no teníeu clar què era l'acetat, en aquesta foto s'aprecia bé. És la banda transparent que envolta la mousse. Ho veieu?


Jo l'he fet retallant uns separadors de llibreta d'anelles i netejant-ho bé, però també en venen a les botigues del sector.


Així, a l'hora de desemmotllar el pastís no es barregen les capes ni es queda enganxat al motlle, la veritat és que va genial.
I ara sí,  posem la mousse una bona estona a la nevera, tot i que millor fer-lo d'un dia per l'altre, així agafa consistència i es pot desemmotllar millor i treure l'acetat sense problemes.


I ja el tenim, mireu que xulo que queda de cantó, amb la gelatina a dalt.


A casa els ha encantat, i ja m'han dit que el puc repetir quan vulgui!!! Segur que sí, perquè a mi també m'ha agradat molt, i és súper refrescant!
En voleu un tallet? Però només un, no sigui que us engateu!!!


Us animo a fer-lo, és entretingut però val la pena, de debó!



SANGRIA

Avui l'hi he demanat a la Neus què em deixés escriure en el TOT FET A CASA perquè, ja fa dies que em balla pel cap de fer l'entrada d'una recepta i, aprofitant l'excusa d'un sopar informal, de que en tindria proves gràfiques, i de que sóc jo qui normalment la prepara, ha accedit a la proposta de bon grat.


Us parlo d'un dels estereotips gastronòmics peninsulars en format de beguda més clàssic i a l'hora menys preuat pel tipus d'ingredient base que s'acostuma a utilitzar, l'entorn en el qual es comparteix i pels seus efectes d'un consum no responsable.
Bé, suposo que a hores d'ara ja sabeu que estic parlant de la "Sangria", beguda que vaig descobrir gràcies a les meves anteriors generacions, i que oblidada per la cultura de l'ampolla de vidre versus el vi a granel, he rescatat per tornar-la a recuperar.
És evident que he utilitzat vi d'ampolla, perquè avui en dia es difícil, que no impossible, trobar un celler de confiança on poder comprar un vi de qualitat. Recordo que a casa s'acostumava a fer una barreja de vi sec amb un de dolç, normalment Priorat.

Després d'aquesta introducció passo a la recepta pròpiament dita.

Ingredients:
  • Una ampolla de vi
  • Una copa de conyac
  • 300 ml. de llimonada (una llauna)
  • Sucre al gust
  • Una branca de canyella
  • Una taronja
  • Una llimona
  • Glaçons


En una gerra hi posem la fruita a trossos, en aquest cas taronja i llimona, però en altres ocasions també hi he posat préssec (això va a gust de cadascú i depenent de la temporada).


Hi afegim la canyella, el conyac i el vi i ho deixem macerar unes hores a la nevera (jo ho he tingut tota la tarda).


Just al moment de servir hi aboquem la llimonada...


Hi posem unes cullerades de sucre, depenent de si ens agrada més o menys dolç...


Hi afegim els glaçons...




Ho remenem bé amb una cullera de fusta...


I ja la podem portar a taula!


Us recomano que en prepareu força, perquè passa molt bé i mireu que ràpid que s'acaba!!!


Sort que en teniem més...
Espero que us hagi agradat i que la prepareu per aquests soparets d'estiu amb la família o amb els amics!


MELMELADA DE PRUNES

Hem d'aprofitar els últims dies de la fruita de temporada, ja no en tindrem fins l'any que ve i abans de que ja no n'hi hagi podem elaborar bones melmelades per a uns quants mesos.
Avui us proposo fer-ne de prunes.


Vinga som-hi!

Ingredients:
  • 2 kg. de prunes ja netes, pelades i a trossos
  • 1 kg. de sucre (sempre la meitat del pes de la fruita)
  • 2 llimones
Elaboració:

Netegem les prunes ben netes.


Les pelem, en traiem els pinyols i les torcegem. 


Hi afegim el sucre i ho deixem macerar unes 3 o 4 hores. Mireu quina pinta!


Mentre esperem podem preparar els pots. Ja us he dit altres vegades que podeu posar-los al renta-vaixelles o bullir-los durant 10 minuts amb les tapes incloses. Jo avui els he bullit. Si voleu consultar com fer-ho o en teniu dubtes podeu clicar als enllaços.


Bé tornem a les prunes, que ja les tenim macerades. Ara les posem a la cassola i les coem uns 10 minuts.


Passat aquest temps les triturem amb el pimer fins a aconseguir la textura que ens agradi. A mi a la melmelada m'agrada trobar-hi trossets de fruita, i per tant no ho trituro massa.


Hi afegim el suc de les llimones...


I ho coem durant uns 20 minuts o fins que veiem que ha agafat la textura adient. Penseu que heu d'anar-la remenant-la sovint per tal de que no s'enganxi.


I ja la tenim a punt per a envasar. El com fer-ho bé i com es conserva ho tenim explicat en l'entrada de la Melmelada de mores, o sigui que aquí no us ho torno a explicar perquè al final em titllareu de pesada!

Bé doncs, omplim els pots fins a dalt de tot amb la melmelada ben calenta, els tapem bé i els posem cap per avall perquè facin el buit.


Ummmmm, boníssima!!! Sí, sí, us ho puc assegurar perquè ja l'he tastada!
Vinga animeu-vos a fer-ne perquè val la pena.


CREMA DE MANTEGA DE MERENGA SUÏSSA

Aquest cap de setmana he fet un gran descobriment, culinariament parlant vull dir, he descobert la crema de mantega de merenga suïssa!!!
De fet, quan havia de recobrir un pastís o les cupcakes, utilitzava la crema de mantega normal,  com en la Mona de Pasqua o en els Cupcakes de Sant Jordi. Però aquesta crema enfarfega bastant, i tot i que s'utilitzi el sucre glas, el vas mastegant tota l'estona.
Total, que havia de fer un pastís especial, vaig provar-ho i em va encantar, no es mastega el sucre perquè està dissolt, queda més fina i superbrillant!!! Us la recomano!


O sigui que he decidit passar-vos la recepta per si us hi atreviu.

Ingredients:
  • 4 clares d'ou (els meus eren L)
  • 300 gr. de sucre blanc, més o menys el doble del pes de les clares
  • 350 gr. de mantega a punt de pomada.

Comencem posant les clares amb el sucre al bany Maria, remenant sense parar i fins que el sucre ens quedi dissolt en les clares. Sobretot no ens ha de bullir perquè sinó les clares ens quedarien cuites.


Per saber, de manera casolana, quan està dissolt, amb les mans ben netes comprovem que al tocar la barreja amb els dits ja no notem els granets del sucre. Ho veieu?


Doncs una vegada aconseguit ho passem a la batedora i ho batem fins que les clares se'ns muntin.


Queden super brillants!!!
I ara, i esperant sempre a que les clares ja no estiguin calentes del bany Maria, hi afegim la mantega a punt de pomada. Ha de ser així perquè sinó la mantega es fondria amb l'escalfor i no ens convé.


Seguim batent a velocitat mitja fins que ens quedi la crema ja feta. Pot ser que se us talli a mig procés, el secret és seguir batent sense parar i al final es lliga (us he de confessar que tothom ho diu, però a mi no m'ha passat).

I ara arriba el moment d'aromatitzar i tenyir, si ho desitgeu, per tal de que la crema quedi més vistosa i més bona. Jo he decidit fer el pastís amb aroma de rosa, o sigui que hi he afegit dues culleradetes i mitja de pasta d'aquest sabor (sobre gustos no hi ha res escrit, vosaltres mateixos).


Aquí teniu la pasta que he utilitzat i ha quedat genial.


Després hi he afegit colorant en gel de color rosa per pujar-li una mica el to rosat...



I ja ho tenim això!!! Cap a la mànega!!!


I aquí us deixo el pastís que he decorat, amb motius de roses és clar.
He fet un pa de pessic de xocolata, com el del Pastís de fondant però afegint-hi dues cullerades de xocolata en pols, que combinat amb la crema de mantega de merenga suïssa de rosa ha quedat genial.


I ha agradat força perquè era un sabor inesperat i original.
Què us sembla?


Voleu tastar-lo?



COCA DE BRIOIX AMB CREMA

Ja tornem a estar de revetlla, per aquestes dates és un no parar, i més val tenir les receptes a mà per poder anar variant.


O sigui que avui us proposo una coca diferent, de brioix amb crema, ummmm, que només de pensar-ho ja se'm fa la boca aigua.
La recepta l'he adaptat després de mirar per aquí..., per allà..., agafant el que m'ha convingut o m'ha anat bé i n'he fet la versió "Tot fet a casa".

Anem per feina!

Ingredients per al brioix:
  • 500 gr. de farina de força
  • 25 gr. de llevat fresc
  • 100 gr. de sucre
  •  4 ous
  • 50 gr. de mantega a punt de pomada
  • 50 ml. de llet
  • pell ratllada d'una llimona
  • un pessic de sal
  • un polsim de canyella en pols
  • un rajolí d'anís
  • pinyons
  • cireres confitades

Ingredients per a la crema pastissera:
  • 400 ml. de llet
  • 100 ml. de nata
  • 90 gr. de sucre
  • 50 gr. de maizena
  • 1 ou + un rovell
  • un canó de canyella
  • pell d'una llimona
  • 1 cullerada de vainilla o sucre vainillat

Ingredients per al massapà:
  • 75 gr. d'ametlla molta
  • 75 gr. de sucre
  • 1 cullerada de vainilla
  • 1 clara d'ou a punt de neu
  • 2 cullerades de crema
Som-hi!


Elaboració del brioix:
Comencem preparant el brioix tal com vam fer per la Coca de Sant Joan amb fruites confitades.
Tamisem la farina i en reservem una mica per poder amassar sense que se'ns enganxi la massa. Li afegim el sucre, la sal, la canyella en pols i la pell de la llimona i ho barregem. Jo ho he fet amb la màquina d'amassar, però també es pot fer a mà intentant estar una bona estoneta perquè tot quedi ben integrat.


Un cop barrejat hi anem afegint els ous un per un. Desfem el llevat en la llet tèbia i també l'hi afegim. Hi tirem un raig d'anís i anem amassant. La mantega us recomano que la hi tireu de mica en mica i al final.

Amassem una estona i quan veiem que està tot integrat ja la podrem deixar reposar perquè faci la primera fermentació. La deixem dins d'un bol untat prèviament amb oli, feta una bola.


Elaboració de la crema pastissera:
Mentre va llevant preparem la crema, que ho farem igual que la de la Coca de Llavaneres.
Reservem un got de llet i la resta la posem en una olla amb la nata, el sucre, la branca de canyella i la pell de la llimona i ho escalfem al foc.


En un bol barregem el got de llet que hem reservat, hi dissolem la maizena, hi afegim l'ou, el rovell, la vainilla i ho barregem bé.


Quan la llet amb la nata arrenqui el bull, traiem la branca de canyella i hi afegim la barreja del bol. Remenem sense parar perquè no s'enganxi i fins que la crema s'espesseixi. Posem l'olla a refredar amb aigua a l'aigüera per tal de parar la cocció i deixem que la crema es refredi.



Elaboració del massapà:

Mentre, en un altre bol barregem l'ametlla amb el sucre, la cullerada de vainilla i una clara d'ou fins a aconseguir un massapà. Fins aquí tot era igual que en la recepta de la Coca de Llavaneres, però al final hi he afegit dues cullerades de la crema que havia preparat previament. I aquí el teniu.


Ja tenim totes les masses preparades, ara anem a muntar la coca!!!

Ens untem les mans amb oli i agafem la massa de brioix i amb un curró, també untat amb oli, l'extenem en forma de coca en un paper sulfurat.


Al damunt hi escampem el massapà així ens quedarà la coca més melosa.


I ara amb posem la crema en una mànega pastissera i a guarnir!


Vinga que ja gairebé estem. Mireu que xula que queda amb els pinyons i les cireres. Ja sabeu que a mi no m'agraden el pinyons molt torrats, i per això els poso una estona en remull.


Deixem que torni a llevar mentre escalfem el forn a 190 graus, i quan estiguem a punt de posar-la dintre hi tirem sucre pel damunt i cap al forn!!! La hi tindrem uns 30 minuts i la deixarem refredar en una reixa.


En voleu una caixelada??? Jo en vull tot un tall!


Bon profit i bona revetlla!!!