BUNYOLS DE VENT

Ja estem a la Quaresma, i com cada any, no me'n puc estar de menjar bunyols.

Fa un parell d'anys que vaig fer l'entrada dels Bunyols de Quaresma o de l'Empordà, però volia provar de fer els de vent, i aquí els teniu.

Tot i que són boníssims tant els uns com els altres, he de dir que l'elaboració és completament diferent, i com diu el seu nom, els bunyols de vent són buits per dins, o plens de vent, i per tant, si ho desitgem un cop fets els podem farcir de crema o del que vulguem.

Però avui jo no els farciré, entre d'altres coses perquè ens els pensem menjar abans de tenir temps d'omplir-los de crema. No ens hi podrem resistir!!!

Anem per feina.

Ingredients:

• 125 gr. de farina
• 80 gr. de mantega o llard
• 4 ous
• 250 ml. d'aigua
• 5 gr. d'anís, matafaluga en gra
• un pessic de sal
• oli de girasol
• sucre i anís per arrebossar-los

Comencem posant l'aigua amb la mantega o llard al foc i el pessic de sal. Aquesta vegada ho he fet amb mantega.

Quan comenci a bullir, apaguem el foc i hi afegim la farina. Si us hi agrada i li voleu donar un toc especial podeu afegir-hi la canyella en pols i la matafaluga.

Ho remenem bé fins que quedi com un puré i hi anem afegint els ous un per un.

Anem remenant fins que ens quedi una massa fina i de textura semblant a la crema. Ho veieu?

Posem l'oli de girasol en un cassó i l'escalfem per tal de fregir-hi els bunyols. Utilitzo un cassó perquè se'ns fan els bunyols millor que a la paella, i els controlo més fàcilment mentre es fregeixen.

Quan tenim l'oli ben calent agafem una mica de massa amb una cullera i la hi aboquem a l'oli ajudant-nos dels dits. Veureu que la massa es submergeix, però aviat sura en l'oli, i per tant haurem de procurar que se'ns fregeixin bé pressionant-los cap a baix però sense esclafar-los.

Una vegada cuits, els col·loquem en paper absorbent i els anem ensucrant.

Aquí els teniu!

Quan ja són freds, i per acabar de donar-hi el toc de gràcia, agafem l'anís, els hi suquem i els arrebossem amb sucre. Bé jo tots no, perquè a casa aquest últim pas no agrada a tothom, però a mi m'encanta!!!!

Queden deliciosos! I si els voleu farcir de crema, doncs ja ho sabeu, podeu fer una crema pastissera com la de la Coca de brioix amb crema i som-hi!

Això és un vici, sort que n'he apartat uns quants per quan arribi el meu fill, que si no, no els podrà tastar.

Bon profit!

CAROTA DE CARNAVAL DE BRIOIX I NATA

Ja fa uns quants anys, a casa, teníem com a tradició menjar una Carota de Carnaval per aquestes dates. Però la pastisseria on les feien va tancar, i pels voltants d'on visc no n'he trobat més. És per això que, per tal de celebrar el Carnestoltes, algun cop havia fet Pastís de Carnaval.

Però, el cas, és que em sap greu que es perdi una de les tradicions carnavalesques típiques de les nostres contrades, i he decidit que he de contribuir a que les "Carotes de Carnaval" no passis a l'oblit.

Les Carotes són una coca de brioix, amb forma de cara disfressada, i farcida per dintre del que més us agradi, la nostra serà de melmelada i nata.

Ingredients:

Pel brioix

• 500 gr. de farina de força
• 75 gr. de sucre
• 50 gr. de mantega a punt de pomada
• 3 ous + 1 ou per pintar el brioix
• 25 gr. de llevat fresc (el venen a la secció de refrigerats)
• 60 ml. d'aigua
• un pessic de sal
• ratlladura de pell de llimona.

Pel farcit

• 500 ml. de nata per muntar
• sucre
• melmelada del gust que us agradi.

Comencem tamisant la farina. La barregem amb el sucre, la sal, la mantega a punt de pomada i els ous amb l'estri de fer les masses.

Una vegada tot barrejat, hi afegim el llevat dissolt en l'aigua tèbia i la ratlladura de la llimona.

Ho traiem de la batedora i seguim amb les mans formant la massa del brioix.

La massa de brioix és molt enganxosa, i per tant us recomano que us unteu les mans i la base de la taula on treballeu amb oli d'oliva.

Amb un corró allargueu la massa donant-li forma de cara, i a partir d'aquí feu volar la imaginació. Penseu que estem al Carnaval, i per Carnaval tot s'hi val!

Jo m'he imaginat un pirata, i amb trossos de brioix he anat fent-li els complements de la cara, el mocador, el cabell, el pegat de l'ull, l'altre ull, les orelles, l'arracada, el nas, la boca...

Això ho podeu fer amb la canalla, que s'ho passaran bé, és com si fessin plastilina, però en versió brioix. Veureu com xalen!!!

Una vegada acabat el disseny, ho tapem amb un drap de cotó per tal de que el brioix llevi.

Passats uns 20 minuts ja podem pintar la carota amb ou i ho posem al forn uns 20-25 minuts a 180 graus amb el forn ja preescalfat.

Un cop cuita,  i mentre la deixem refredar a sobre d'una reixa, muntarem la nata amb el sucre.

Quan estigui freda la carota, la tallarem per la meitat amb un ganivet de serra vigilant de no trencar-la i ja la podrem farcir.

He utilitzat Melmelada de prunes, que encara me'n queda algun pot dels que vam fer a l'estiu, però podeu utilitzar la que més us agradi. L'escampem bé perquè el brioix quedi ben sucat i ja hi podem posar la nata al damunt.

No tingueu por a l'hora de farcir la careta, així quedarà més melosa i més bona. Per tal de que la nata quedi amb el mateix gruix per tot arreu he fet servir una mànega.

Ja ho tenim això, ja la podem tapar.

I perquè quedi més brillant l'he pintat pel damunt amb la mateixa melmelada de prunes.

Per ser la meva primera Carota, ha quedat bastant bé, oi?, fa una mica de por i tot!

Jo l'he farcit de nata, però podeu farcir-la del que més us agradi, de trufa, de crema, combinant, amb melmelada, sense..., en fi, com vosaltres vulgueu.

De moment remato el Carnaval amb Carota de nata.

Ummm, boníssima!!!

Bon Carnaval!

MOTO DE BOLQUERS

Aquest dies hem estat molt contents, han nascut dos nous bruixets preciosos!!! Però no són germanets, diguem-ne que són amiguets, tot i que ells a hores d'ara encara no ho sàpiguen.

I es clar, els hem anat a donar la benvinguda i a felicitar a les noves mares, bé i al pares també, amb un regalet força original: unes Motos de bolquers.

Si ho recordeu, ja havíem fet un Pastís de bolquers, però com que no volia repetir-me, vaig decidir fer aquestes motos tan xules i pràctiques, perquè tot el que hi va per tal d'elaborar-les després s'aprofita, i per tant, sempre és un regal molt benvingut.

Però som-hi, no sigui que quan les acabem aquest noiets ja hagin fet la mili.

Material:

• un paquet de bolquers
• tres tubs del paper de vàter
• un pitet
• dues samarretes tipus body
• un biberó
• un ninot de peluix
• cinta de llaç
• paper de cel·lofana

Primer de tot comencem posant els bolquers en filera (jo n'he posat 20) al damunt d'un tros de cinta del color que hem escollit. En el meu cas he decidit fer una moto de color verd, i l'altra de color blau, i per tant les cintes són d'aquests colors.

Agafem un rotlle i comencem a enrotllar-hi els bolquers, i com que la cinta està a sota, ja la tindrem a punt per tal de lligar-los.

Anem enrotllant amb compte...

...fins que s'acaba la filera de bolquers i els lliguem ben fort amb la cinta per tal de que no es desfaci la primera roda.

Hem de repetir aquest procediment tres vegades, perquè hem de fer tres rodes.

Aquí les tenim.

Ara les hem de col·locar en forma de tricicle i passar-hi una cinta per dintre dels tubs per tal de que ens quedi la moto muntada. Ho lliguem fort i amaguem el nus per dintre de les rodes.

Ja tenim l'estructura de la moto, anem als detalls.

Al davant hi posem un pitet de parafang aguantat a la cinta de la roda, i un biberó simulant la llum de la moto.

Agafem un body i l'enrotllem fins a arribar a les mànigues.

Ho veieu? I un cop enrotllat muntarem el manillar.

Com?, doncs passant el body pel tub de la roda del davant i lligant les mànigues a dalt amb un tros de cinta aprofitant a l'hora per aguantar el biberó.

Estirem bé les mànigues amunt i hi posem un bolquer enrotllat a dins de cada una per donar consistència al manillar.

Al mig hi he posat un llacet perquè quedés més acabat.

Al damunt de les rodes del darrere hi posem l'altre body com si fos el seient.

I ja ho tenim això, ja només ens queda que hi pugi el motorista.

Queden xules oi? Com veieu he combinat els colors de les samarretes, els llaços, els pitets i els biberons perquè quedés més lluït, però si no ho voleu tant finet, vosaltres mateixos, podeu fer-ho amb colors més llampants.

Per acabar-les, hi he posat uns peluixos de la mida de les motos. Els vaig comprar un cop les tenia fetes perquè no fossin ni massa grans, ni massa petits.

Per tal de que es puguin gaudir uns quants dies i no hi vagi la pols, les he embolicat amb paper de cel·lofana i llaços del mateix color de cada moto.

I aquí les teniu, la blava...

...i la verda.

Ah, i un últim consell! Utilitzeu bolquers i samarretes una talla o dos més grans de les que porten els nadons, que sinó, no ho podran aprofitar i és una llàstima.

Animeu-vos a fer-ne, que queden molt originals i maques.

Benvinguts Hèctor i Hugo!!!

BROU D'ALGUES RIC EN COURE

Aquest mes de desembre la meva filla ha estat "fotudeta", però per sort i en part gràcies a la seva força de voluntat amb el tractament ja té l'alta i pot fer vida normal. Ufff, menys mal que tot ha quedat en un ensurt.

De fet us explico això perquè els companys de Goksalut la van visitar i, a part d'altres recomanacions que no tenen a veure amb el menjar, ens van dir que tenia carència de certs minerals, entre ells el coure.

Així va ser quan vam posar-nos en marxa amb aquest brou ric en coure, i com que de fet la carència d'aquest mineral és un tema bastant comú, us en passo la recepta per si el voleu elaborar. A més a més, es veu que no hi ha gaires aliments que ens aportin coure, això fa que aquesta recepta sigui tant interessant.

Ingredients:

• 2 branques d'alga Kombu
• 2 branques d'alga Wakame
• 4 fulles de col
• 1 cullerada de julivert fresc
• 1 litre d'aigua

El primer que em vaig plantejar és d'on coi trauria aquestes algues de noms tant estranys, perquè pel que feia a la resta d'ingredients no hi hauria cap problema. Però aviat ho vam solucionar, els amics de Fitonutrició ens ho van proporcionar.

Resulta que són algues d'origen japonès però si us hi fixeu bé a la bossa hi posa "Producto de Galícia", o sigui que vist així ja és com un producte Km 0, o gairebé, he, he!

Bé una vegada ens hem procurat tots els ingredients ja podem començar el brou.

Primer de tot trossegem i posem en remull les algues perquè s'hidratin. Com a mínim hi han d'estar-hi una hora.

Umm quina oloreta a mar!

Mentre, netegem i tallem la col i el julivert.

Una vegada tot llest, ho posem al foc en una olla amb un litre d'aigua, més l'aigua que hem fet servir per tal de remullar les algues. En total serà aproximadament un litre i mig.

Quan arrenqui el bull, ho deixem coure a foc lent durant uns 15 minuts.

I passada aquesta estona ja ho podem treure del foc.

Ho deixarem reposar tota la nit, i al dia següent ja ho podrem colar.

I aquí el teniu! Aquest brou s'ha de prendre durant tot el dia amb els menjars.

I jo les algues i les verduretes colades també les vaig aprofitar, que aquí no llencem res. Vaig fer una mena d'Empedrat de la Cerdanya, amb mongetes seques i trossets de cansalada, que vaig rebatejar amb el nom "d'Empedrat de la Costa", per això de les algues. La veritat és que va quedar força bo i la combinació amb el gust de mar que li proporciona les algues li dóna un toc especial.

Espero que aquesta recepta us sigui d'utilitat en moments de carència de coure.

Bon profit i bona salut!