SURO AMB PINCETES

La meva fila volia un suro per penjar notes a la seva habitació, dates dels exàmens, aniversaris dels amics, frases motivadores... Per casa en corria un però estava molt fet malbé i vaig decidir rentar-li la cara a veure si li agradava i se'l feia seu.

I la veritat és que va quedar força bé, amb un aire vintage.

Materials:

• Marc amb un suro
• cinta de pintor
• espelma
• pintura al guix blanca
• pinzell
• paper de vidre
• pincetes de fusta
• claus
• martell

Comencem netejant el marc i protegint el suro amb la cinta de pintor.

Bàsicament la protecció és per si no tenim gaire pols se'ns escapa el pinzell.

Una vegada ben protegit, li passem l'espelma per tal de que després salti la pintura quan la rasquem, tal i com vam fer amb el Marc de fotos amb cordills i pincetes.

Quan ho tinguem ben fregat amb la cera, ja ho podem pintar del color que vulguem amb pintura al guix. Jo ho he fet de color blanc, perquè la paret on ha d'anar el suro és de color i així ressaltarà més.

Després de fer-li dues capes, ho hem de deixar assecar una estona. Aquesta pintura s'eixuga ràpid, o sigui que no haurem d'esperar molt.

I una vegada sec, ja ho podrem rascar fins que quedi al nostre gust. 

Veureu que la pintura salta amb facilitat perquè prèviament hi hem posat la cera.

Per tal de que quedi més acabat, li posarem unes pinces de fusta a la part inferiro del marc. Mesurem el suro per repartir les pincetes i que quedin a la mateixa distància l'una de l'altra.

Quan tenim clar on han d'anar, i prèviament desmuntades, les clavem amb un clau al marc inferior...

..., i ja les podrem tornar a muntar.

Ja ho tenim, unes quantes xinxetes de colors per penjar-hi les notes i ara ja no se'ns oblida res.

Què us sembla?, xulo oi?

MARC DE FOTOS AMB CORDILLS I PINCETES

La meva filla tenia penjades en un suro de la seva habitació un munt de fotos. Fotos amb els amics d'escola, els del poble, les amigues de l'escola de jazz, la família... En fi, que les fotos ja no hi cabien de tanta gent que hi tenia penjada. Per tant, vam haver d'idear la manera d'endreçar-les i poder lluir-les en un marc amb cordes i pincetes.

El primer que va fer, va ser triar les fotos que volia posar al marc i les va encarregar per tenir-les en format Polaroid, que queda més xuli.

Mentre ella s'encarregava de les fotos, jo vaig anar per feina amb el marc, ja que era reciclat i el vam haver de transformar.

Material:

• Un marc vell,
• una espelma,
• cera per a mobles incolora,
• pintura al guix del color que vulgueu,
• pinzell,
• paper de vidre,
• vernís a l'aigua,
• xinxetes,
• cordill o cintes,
• pincetes de fusta,
• fotos.

Si és molt vell, comencem netejant el marc amb aigua i vinagre, i desinfectant-lo si hi ha forats de corcs tal com vam fer amb les Lleixes de caixes de fruita. A mi no em va fer falta perquè no era un marc tan vell, tot i que era reciclat.

Una vegada net, li apliquem una capa de cera per a mobles incolora.

Quan està llesta la cera, amb una espelma anem fregant la fusta com si pintéssim amb un guix.

Ho veieu? anem fregant amb la cera com si pintéssim el marc.

I ja li podrem donar un parell de capes de pintura al guix del color que hagueu escollit, deixant assecar la pintura entre capa i capa. Jo l'he pintat de color blanc perquè la paret on va penjat ja és de color.

Una vegada seca la segona capa, agafem paper de vidre i anem rascant la pintura per donar-li un toc vintage. La cera que hi hem aplicat, ajudarà que la pintura salti amb facilitat, i els trossos on hi hagi cera de l'espelma encara saltarà més.

El rascat va a gustos, hi ha qui li agrada que la pintura estigui més rascada i hi ha qui només li agrada una miqueta.

Quan el tenim rascat al nostre gust, podem aplicar-hi una o dues capes de vernís a l'aigua perquè tot plegat ens quedi més resistent.

I ja tenim el marc a punt, només ens falta penjar-hi uns cordills o cintes pel darrere enganxats amb xinxetes, i amb les pincetes penjar-hi les fotos.

Mireu que xulo que ha quedat!

Vinga animeu-vos, que és fàcil de fer i les fotos queden endreçades i força lluïdes!

PENJADOR AMB COBERTS ANTICS

Cada vegada que obria el calaix de la coberteria i veia els meus coberts de quan era petita, que no feia servir ningú i a més a més són d'alpaca i es fan lletjos, pensava que hauria de fer-ne alguna cosa per lluir-los. Però no sabia ben bé el què. Que si uns agafadors, que si uns quadres, que si unes decoracions... Fins que un dia ho vaig tenir clar: un penjador per a la cuina!

Doncs som-hi, que us explico com ho vaig fer!

Material:

• una fusta,
• coberts antics,
• olla i aigua,
• guants protectors,
• corró de fusta o ampolla de vidre,
• màquina de foradar o trepat,
• cargols
• filaberquí i tornavís.

Primer de tot ens hem de procurar coberts antics, o sigui que si no sou tan sàvies com jo, ja podeu anar a casa de les àvies, padrines o tietes a remenar les coberteries i subornar-les perquè us en donin unes quantes peces.

I una vegada aconseguides les culleres i forquilles, comencem triant una fusta que sigui xula. Jo en tenia una per casa i la vaig tenyir i encerar per tal de que quedés ben maca.

Ara ja anem de cara als coberts, ja que els haurem de doblegar en forma de ganxo per poder-hi penjar draps i davantals. Els meus eren bastant gruixuts, i per poder manipular-los, vaig haver de posar una olla al foc amb aigua i bullir-los una estona per poder-los doblegar.

Per fer-ho, vaig utilitzar amb guants protectors per no cremar-me. Una vegada calents ja és més fàcil doblegar-los, i si voleu que us quedi la corba més o menys igual haureu de fer servir un motlle de referència. En aquest cas, jo vaig utilitzar un corró de fusta (que tot sigui dit el vaig deixar marcat i ja veurem si em servirà per estirar la massa dels pastissos, però va valdre la pena i ja me'n procuraré un altre). També podeu fer servir una ampolla de vidre buida.

Una vegada doblegats, hi farem un forat amb el trepat i una broca per a foradar metall. Aneu amb compte i poseu-vos els guants!!!

Ara es tracta d'agafar la fusta, distribuir-los com més us agradi i amb l'ajut d'un filaberquí i un tornavís posar-hi un cargol a cadascun.

Apreteu bé els cargols, que ens hauran d'aguantar el pes, sinó se'ns tombaran. I ja ho tenim això! 

He posat els coberts que sobresurtin una mica de la fusta per tal de que facin de ganxo, es vegin més i facin bonic.

Ja podeu penjar la fusta a la paret, en una porta o on vulgueu, i vinga a penjar-hi draps ven xulos, davantals de l'àvia i agafadors de ganxet.

Ara ja llueixo els meus coberts de petita, quina il·lusió!!! I què xulo que ha quedat!

ROSES DE POMA I PASTA DE FULL

Ja torna a ser Sant Jordi, i com cada any tot s'omple de roses, llibres, dracs, princeses i cavallers, m'encanta!!!

Aquest any llegint el Cavall Fort de Sant Jordi, he vist una recepta que m'ha agradat força i he decidit fer-la per celebrar aquesta diada, unes Roses fetes de poma i pasta de full. De fet la recepta m'ha recordat el Pastís de Roses de poma que vaig fer l'any passat, però aquesta vegada són roses individuals. Som-hi!

Ingredients per a 8 roses:

• dues pomes vermelles
• mitja llimona
• dues pastes de full rectangulars
• melmelada d'albercocs
• sucre llustre
• farina per empolsinar la taula

Comencem tallant les pomes, sense pelar, a quarts per treure'n el cor i després a grills molt primets.

Les posem en una olla al foc amb aigua i el suc de mitja llimona fins que s'escalfin i estiguin toves però sense que l'aigua arribi a bullir. Un cop toves, les deixem que s'escorrin mentre preparem la pasta de full.

Posem farina a la taula i estirem la pasta de full amb un corró que també haurem enfarinat prèviament.

Un cop estirat el tallem en quatre trossos d'uns 7 centímetres d'amplada per tal de fer les roses.

Posem la melmelada d'albercoc tot al llarg de la pasta de full, però només per la meitat de la tira. Si la teniu feta de casa segur que serà tot més bo, i si no us agraden els albercocs podeu posar melmelada de prèsec, de maduixa, de pruna... o de la que més us agradi.

Ara hi hem d'anar posant les pomes escorregudes pel damunt de la melmelada i les tapem amb la meitat de la pasta de full. Ho veieu?

Anem enrotllant la pasta de full procurant que les pomes quedin ben posades i ho col·loquem en motlles de magdalenes o en flameres untades amb una mica de mantega procurant que no es desmuntin. Jo he utilitzat els motlles que faig fer servir per fer els Cupcakes de Sant Jordi.

Ho enfornem a 180 graus durant 45 minuts aproximadament. Penseu que el forn ha d'estar preescalfat.

I ja les tenim, les empolsinem amb sucre llustre i ja podem celebrar Sant Jordi!

Ummmm, quina oloreta.

Penseu que de cada làmina de pasta de full ens surten 4 roses, o sigui que aquesta recepta és per fer-ne 8.

Quina bona pensada que han tingut la gent de Cavall Fort!

Bon profit i Bon Sant Jordi!!!

MANDALA DE TUBS DE CARTRÓ

M'encanten les Mandales! De fet m'agraden tant, que he decidit de fer-ne una amb tubs de cartró reciclats, simulant ferro forjat per penjar-la a la paret de la llar de foc.

Materials:

• Tubs de cartró reciclats
• llapis i regla
• tisores
• cola blanca
• pinzell
• pintura en esprai
• papers de diari

Comencem mesurant i marcant els tubs de cartró per tal de tallar-los en rodanxes. Jo he utilitzat tubs de paper de vàter, però també podeu utilitzar els de paper de cuina.

Podeu fer les anelles més gruixudes o més primes, vosaltres mateixos. Però depenent de la decoració de la mandala, haureu de calcular quants tubs necessitareu.

Una vegada marcat el tub, retallem les anelles de cartró i anem fent la composició que desitgem.

Quan ho tenim clar, anem enganxant les anelles entre elles amb la cola blanca ajudant-nos d'un pinzell. Jo us aconsello que primer dibuixeu la composició que volgueu fer per tal de calcular les anelles que necessitem, veure com queda, i després poder enganxar-les sense equivocar-nos.

Una vegada enganxat i deixat assecar, posem diaris a terra i en un lloc ventilat ho pintem amb la pintura d'esprai. Si voleu que sembli forja, heu de triar un color gris, negre, coure envellit o similar.

I quan ho tinguem eixut, ja ho podrem penjar. Com que no pesa gaire ja veureu que us serà molt fàcil.

I ja ho tenim! Jo he triat un disseny més floral, però podeu fer mil i una composicions.

Som-hi creativitat al poder!!!

LLEIXES DE CAIXES DE FRUITA

El meu pare tenia guardades i plenes de fustes per cremar, unes caixes de fruita velles, lletges, brutes i rebregades que feia dies que jo em mirava cada vegada que entrava al seu garatge, fins que un dia els hi vaig demanar. Ell em va dir: "però si són per cremar a la llar de foc!", i jo li vaig respondre que ni se li acudís de cremar-les ni llençar-les, que me les donés d'herència. I així va ser, les va buidar i me les va portar.

Jo ja tenia clar què en volia fer de les caixes velles i on les havia de posar: volia fer unes lleixes, o sigui que vaig anar per feina.

Per tal de fer unes lleixes amb caixes de fruita necessitem:

• Caixes velles de fruita
• Aigua
• Vinagre de neteja
• Un raspall i/o fregall o esponja
• Brotxa
• Vernís incolor
• Tractament pels corcs
• Bosses de plàstic grans

Comencem netejant les caixes amb una barreja d'aigua i vinagre per tal de desinfectar-les. Les meves estaven molt brutes i enfangades, o sigui que vaig haver de fregar-les bé amb una fregall.

Quan les estava netejant, vaig veure que hi tenien foradets dels corcs. Ho veieu?

Per tant, una vegada ben eixutes, les vaig ruixar amb un producte adient per si de cas, ja que no sabia si eren forats vells o encara hi havien corcs.

De fet amb la canyeta del producte em vaig entretenir a ruixar tots els foradets, un per un. Va ser una feinada, però així em vaig assegurar de que no tenien habitants.

Una vegada ruixades, les vaig posar en bosses de plàstic, les vaig tancar ben hermètiques i vaig deixar que el producte actués durant 48 hores.

D'aquesta manera ofeguem bé tots els possibles corcs i altres insectes que puguin habitar a les nostres caixes.

I ja les vaig tenir a punt per donar un parell de mans de vernís incolor, deixant assecar el producte les hores que recomana el fabricant entre una mà i l'altre.

Jo no vaig voler restaurar els foradets dels corcs ni les fustes que estaven envellides i trencades pel pas del temps, les volia tal qual, perquè d'aquesta manera les veig més autèntiques, tal com són i tal com han resistit el pas del temps. De fet al netejar-les van sortir noms pintats a les caixes i que també vaig voler conservar.

Després de les dues capes de vernís, semblaven unes altres!!!

I quan les vaig tenir seques i ja no feien olor de pintura (aquesta vegada vaig aprofitar un pot que ja tenia per casa i no era a vernís a l'aigua) ja estaven a punt per lluir.

I aquí les teniu, a la paret del menjador, ben autèntiques!

Quan les va veure el meu pare no s'ho podia creure! Al veure-hi els noms pintats, que abans de tant brutes ni es veien, em va comentar que aquestes caixes havien arribat de casa dels meus avis, que eren vaquers, i que els noms pintats, eren els dels pagesos de la zona que els portaven la fruita i la verdura. Tota una troballa!!!

Han quedat xules oi? A mi m'encanten!