MANDALA DE TUBS DE CARTRÓ

M'encanten les Mandales! De fet m'agraden tant, que he decidit de fer-ne una amb tubs de cartró reciclats, simulant ferro forjat per penjar-la a la paret de la llar de foc.

Materials:

• Tubs de cartró reciclats
• llapis i regla
• tisores
• cola blanca
• pinzell
• pintura en esprai
• papers de diari

Comencem mesurant i marcant els tubs de cartró per tal de tallar-los en rodanxes. Jo he utilitzat tubs de paper de vàter, però també podeu utilitzar els de paper de cuina.

Podeu fer les anelles més gruixudes o més primes, vosaltres mateixos. Però depenent de la decoració de la mandala, haureu de calcular quants tubs necessitareu.

Una vegada marcat el tub, retallem les anelles de cartró i anem fent la composició que desitgem.

Quan ho tenim clar, anem enganxant les anelles entre elles amb la cola blanca ajudant-nos d'un pinzell. Jo us aconsello que primer dibuixeu la composició que volgueu fer per tal de calcular les anelles que necessitem, veure com queda, i després poder enganxar-les sense equivocar-nos.

Una vegada enganxat i deixat assecar, posem diaris a terra i en un lloc ventilat ho pintem amb la pintura d'esprai. Si voleu que sembli forja, heu de triar un color gris, negre, coure envellit o similar.

I quan ho tinguem eixut, ja ho podrem penjar. Com que no pesa gaire ja veureu que us serà molt fàcil.

I ja ho tenim! Jo he triat un disseny més floral, però podeu fer mil i una composicions.

Som-hi creativitat al poder!!!

LLEIXES DE CAIXES DE FRUITA

El meu pare tenia guardades i plenes de fustes per cremar, unes caixes de fruita velles, lletges, brutes i rebregades que feia dies que jo em mirava cada vegada que entrava al seu garatge, fins que un dia els hi vaig demanar. Ell em va dir: "però si són per cremar a la llar de foc!", i jo li vaig respondre que ni se li acudís de cremar-les ni llençar-les, que me les donés d'herència. I així va ser, les va buidar i me les va portar.

Jo ja tenia clar què en volia fer de les caixes velles i on les havia de posar: volia fer unes lleixes, o sigui que vaig anar per feina.

Per tal de fer unes lleixes amb caixes de fruita necessitem:

• Caixes velles de fruita
• Aigua
• Vinagre de neteja
• Un raspall i/o fregall o esponja
• Brotxa
• Vernís incolor
• Tractament pels corcs
• Bosses de plàstic grans

Comencem netejant les caixes amb una barreja d'aigua i vinagre per tal de desinfectar-les. Les meves estaven molt brutes i enfangades, o sigui que vaig haver de fregar-les bé amb una fregall.

Quan les estava netejant, vaig veure que hi tenien foradets dels corcs. Ho veieu?

Per tant, una vegada ben eixutes, les vaig ruixar amb un producte adient per si de cas, ja que no sabia si eren forats vells o encara hi havien corcs.

De fet amb la canyeta del producte em vaig entretenir a ruixar tots els foradets, un per un. Va ser una feinada, però així em vaig assegurar de que no tenien habitants.

Una vegada ruixades, les vaig posar en bosses de plàstic, les vaig tancar ben hermètiques i vaig deixar que el producte actués durant 48 hores.

D'aquesta manera ofeguem bé tots els possibles corcs i altres insectes que puguin habitar a les nostres caixes.

I ja les vaig tenir a punt per donar un parell de mans de vernís incolor, deixant assecar el producte les hores que recomana el fabricant entre una mà i l'altre.

Jo no vaig voler restaurar els foradets dels corcs ni les fustes que estaven envellides i trencades pel pas del temps, les volia tal qual, perquè d'aquesta manera les veig més autèntiques, tal com són i tal com han resistit el pas del temps. De fet al netejar-les van sortir noms pintats a les caixes i que també vaig voler conservar.

Després de les dues capes de vernís, semblaven unes altres!!!

I quan les vaig tenir seques i ja no feien olor de pintura (aquesta vegada vaig aprofitar un pot que ja tenia per casa i no era a vernís a l'aigua) ja estaven a punt per lluir.

I aquí les teniu, a la paret del menjador, ben autèntiques!

Quan les va veure el meu pare no s'ho podia creure! Al veure-hi els noms pintats, que abans de tant brutes ni es veien, em va comentar que aquestes caixes havien arribat de casa dels meus avis, que eren vaquers, i que els noms pintats, eren els dels pagesos de la zona que els portaven la fruita i la verdura. Tota una troballa!!!

Han quedat xules oi? A mi m'encanten!

CENTRE DE TAULA DE NADAL

Per Festes de Nadal, cal guarnir la taula que faci goig, amb branques i espelmes que ens acompanyin durant l'àpat.

Enguany no he tingut gaire temps per a pensar ni per a fer centres de taula molt elaborats, o sigui que he optat per una guarnició ràpida però lluïda.

Materials:

• Espelmes grosses
• Dos recipients de vidre
• Cintes de Nadal
• Una espelma petita
• Branques
• Cola de roba
• Tisores
• Agulles d'estendre
• Encenedor

Elaboració:

Agafem la cinta i en tallem un tros per tal de donar tota la volta al recipient de vidre, que en el meu cas són dues carmanyoles sense la tapa. Com que la meva cinta és de roba, l'he enganxat amb cola de roba i ho he aguantat amb agulles d'estendre fins que s'enganxi.

Mentre, encenem l'espelma petita per tal de fondre una mica de cera. Una vegada fosa, l'avoquem al recipient de vidre i hi posem al damunt la nostra espelma grossa. D'aquesta manera l'espelma queda enganxada al fons del recipient i no se'ns mourà ni se'ns tombarà.

Ara ja podem tallar les branques a trossos i posar-les amb una mica de gràcia al voltant de l'espelma. Jo he utilitzat grèvol i romaní que he collit del jardí de casa dels pares.

I ja ho tenim, a punt per a guarnir la casa i per a posar a la taula el dia de Nadal.

Us agraden?

Jo trobo que fan goig, i són força pràctiques aquestes espalmatòries i a la taula lluiran d'allò més.

Bones Festes!!!

ÀNEC AMB POMA I CANYELLA

Durant les Festes de Nadal tenim un munt de dinars de família, i un dels plats més esperats, és l'ànec. Jo crec que si el dia de Nadal no fes ànec de segon, em farien fora de casa, i com que no tinc opció els cuino una de les meves receptes preferides: l'Ànec amb poma i canyella.

Jo aquest plat el faig amb ànec, però també es pot fer amb pollastre de pagès.

Ingredients:

• 1 Ànec o pollastre a trossos
• oli d'oliva
• 3 pomes tipus Golden
• 1 ceba
• 1 got de conyac
• 1 branca de canyella
• sal i pebre

Som-hi doncs!

Comencem salpebrant l'ànec i rostint-lo en una cassola amb oli.

Una vegada enrossit, el traiem de la cassola i el reservem.

Piquem la ceba ben petita...

i la sofregim en el mateix oli que hem rostit l'ànec.

Quan estigui daurada hi afegim l'ànec, el got de conyac i la canyella.

Ho deixem coure fins que es redueixi una mica.

Mentre, pelem, trossegem la poma a daus i l'afegim a la cassola.

Deixem que es cogui tot tapat ¾ h. aproximadament, remenant de tant en tant.

Un cop cuit, traiem el pollastre i col·loquem la poma amb la ceba al got del "pimer" per tal de triturar la salsa i fer-ne un puré. Ho tastem i ho rectifiquem de sal.

Un cop feta la salsa la posem en una salsera per a servir.

Podem deixar una mica de suc de la salsa sense triturar per tal d'escalfar l'ànec, i la resta, servir-la a part perquè cadascú se'n serveixi la quantitat que vulgui.

També podem acompanyar-ho amb unes quantes prunes i orellanes amb pinyons, que fan més festa.

Ummmm, quina pinta..., i quina oloreta...

Bon profit!

ARBRE DE NADAL DE TRONCS

Ja tornem a tenir els Nadals a sobre, i com sempre guarnim la nostra llar amb el pessebre, l'arbre, les espelmes... Però enguany he decidit fer un arbre diferent, un arbre de Nadal amb troncs.

Materials:

• Troncs de diferents mides
• Cordill
• Tisores
• Guarniments per a l'arbre
• Llums

Comencem triant uns quants troncs prims de diferents mides. Podeu anar d'excursió al bosc, que sempre va bé i respireu aire pur, o procurar-vos-els d'algú que ja en tingui a casa perquè té llar de foc.

Una vegada triats, els anem posant per ordre de llargària formant un triangle.

Tallem dues tires dobles de cordill una mica més llargues que el triangle de troncs.

I ja podem anar lligant els troncs amb el cordill, anant-lo creuant entremig de cadascun començant per dalt, pel més petit.

Veieu com es creua el cordill?

Anem fent fins a baix tot un cantó, i després l'altre. 

I al final de tot hi fem un llaç per tal de lligar-ho i que no se'ns desmunti.

Ara només ens queda l'estrella, que la farem amb palets més petits lligats amb cordill.

I ja no tenim això, ja ho podem penjar d'un clau a la paret (jo he despenjat un quadre i l'he aprofitat) i guarnir-lo amb llumets i guarniments que no pesin gaire.

Per tal d'il·luminar-lo, hi he posat uns llums que van amb piles i he camuflat la capseta pel darrera, així no es veu cap cable penjant per la paret.

Ho he completat amb estrelletes i cors de feltre que he fet jo mateixa amb unes plantilles que he tret per internet, i llestos, ja tenim el Nadal guarnit!!!

Que passeu molt bones festes!

COCA DE FAJOL AMB POMA

No sóc celíaca, però m'han recomanat que mengi sense gluten, i la veritat és que des de que ho faig em sento molt millor. No m'obsessiona, ja que no tinc intolerància, però si puc, intento menjar farines que no portin gluten.

Per a mi tot això és nou i desconegut, i per tant tinc un repte: cuinar amb ingredients nous i diferents. Per això ara estic de provatures i experiments a la cuina fent coques, pans, pastes..., amb farines alternatives. Tot un món, ara la coca no val res, ara el pa puja i de cop fa plof i se'n va avall!!! Semblo en Ferran Adrià!

Un dels nous descobriments ha estat aquesta coca de farina de fajol (blat sarraí), i malgrat que el gust i la textura són diferents i per tant no és poden comparar als de la farina de blat, jo la trobo deliciosa.

La veritat és que buscant per aquí i per allà vaig trobar diverses receptes, ja no sé ni exactament a on, però jo les he ant adaptant després de diverses provatures.

Comencem amb els ingredients.

Ingredients:

• 4 ous
• 125 gr. de sucre moré
• 125 gr. mantega
• 125 gr. de farina de fajol
• 125 gr. de farina d'ametlla (ametlla molta)
• 2 pomes tipus golden
• canyella
• 1 i 1/2 culleradeta de llevat sense gluten

Comencem com sempre que fem una coca, separant les clares dels rovells, i batent-les a punt de neu.

Batem els rovells amb el sucre fins que s'amalgamin i hi afegim la mantega a punt de pomada.

Tot seguit hi afegim les farines, la de fajol, que com veieu és grisenca...

... i la d'ametlla, la mateixa que fem servir per fer el  massapà dels panellets.

Ho barregem tot bé amb una espàtula fins que ens quedi tot homogeni.

Tallem les pomes a dauets petits i els hi afegim.

I ja ho podem posar al motlle prèviament engreixat amb una mica de mantega. Penseu que queda una massa bastant compacta, i que l'heu d'anar repartint amb l'espàtula.

Ho enfornem amb el forn preescalfat a 180 graus durant uns 40 minuts, depenent del forn.

I ja ho tenim!!!

Desemmotllem i deixem que la coca es refredi en una reixa.

Mireu quina pinta! Irresistible, diferent i sense gluten!!!

Què, us hi atreviu? Vinga som-hi que és boníssima i saludable!

Bon profit!